Un 15% dels acolliments acaben en ruptura quan el fill arriba a l'adolescència
En molts casos es produeix un trencament temporal de la convivència. Els experts ho atribueixen als conflictes d'identitat propis de l'adolescència, que en el cas de nens acollits o adoptats s'aguditzen pels dubtes sobre els orígens de la família biològica. Una teràpia o fins i tot que el menor acollit s'aparti durant un temps de la família són algunes de les solucions que proposen els experts.
Redacció
2 min
Un 15% dels acolliments acaben en ruptura o trencament temporal de convivència quan el fill arriba a l'adolescència. Són dades que aporta l'Institut de Treball Social, Intress, que aquest dimecres ha clausurat unes jornades sobre aquests conflictes familiars. Les mateixes fonts apunten que el fracàs arriba al 3% entre les adopcions.
El psicòleg i terapeuta familiar Alberto Rodríguez assegura que als problemes propis de la pubertat d'aquests joves, s'hi afegeixen conflictes d'identitat i dels orígens desconeguts. "Si una adopció o un acolliment va bé, han de passar aquestes coses. Una altra cosa és que es donin situacions amb molta violència i que s'hagi d'ajudar els nens a contenir-se d'una altra manera. L'adolescència no és fàcil per a cap fill biològic i encara menys per als acollits o adoptats. Aquesta és la norma i no l'excepció".
Els problemes no estan relacionats amb l'edat que tenia el menor quan va ser acollit o adoptat, sinó amb "la motxilla que suposa haver estat abandonat", ha apuntat Rodríguez. "El temps viscut amb la família és temps guanyat", encara que finalment es trenqui la convivència.
Per solucionar aquests conflictes, Alberto Rodríguez proposa teràpies en les quals els menors "visquin l'experiència del que senten", per exemple, imaginant com seria la seva vida sense els seus pares adoptius.
També ha exposat l'experiència del País Basc, on hi ha cases en les quals viuen adolescents que necessiten distanciar-se dels seus pares, però que segueixen mantenint el contacte amb la idea que "es trobin a faltar" i es recuperi la relació.
El psicòleg i terapeuta familiar Alberto Rodríguez assegura que als problemes propis de la pubertat d'aquests joves, s'hi afegeixen conflictes d'identitat i dels orígens desconeguts. "Si una adopció o un acolliment va bé, han de passar aquestes coses. Una altra cosa és que es donin situacions amb molta violència i que s'hagi d'ajudar els nens a contenir-se d'una altra manera. L'adolescència no és fàcil per a cap fill biològic i encara menys per als acollits o adoptats. Aquesta és la norma i no l'excepció".
Els problemes no estan relacionats amb l'edat que tenia el menor quan va ser acollit o adoptat, sinó amb "la motxilla que suposa haver estat abandonat", ha apuntat Rodríguez. "El temps viscut amb la família és temps guanyat", encara que finalment es trenqui la convivència.
Per solucionar aquests conflictes, Alberto Rodríguez proposa teràpies en les quals els menors "visquin l'experiència del que senten", per exemple, imaginant com seria la seva vida sense els seus pares adoptius.
També ha exposat l'experiència del País Basc, on hi ha cases en les quals viuen adolescents que necessiten distanciar-se dels seus pares, però que segueixen mantenint el contacte amb la idea que "es trobin a faltar" i es recuperi la relació.
