Un crani de fa 3,8 milions d'anys aporta noves dades sobre l'arbre genealògic dels humans
El crani d'un homínid que va viure fa 3,8 milions d'anys dona noves claus sobre l'evolució. El crani, gairebé complet, pertanyia a un Australopithecus anamesis, l'espècie d'homínid més antiga.
La troballa i la seva descripció apareixen en dos articles a la revista "Nature". En el primer es descriu el fòssil. En el segon es descriu com s'ha datat i el context en què vivia. En aquest últim hi ha participat Lluís Gibert, de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. La investigació l'ha dirigit Yohannes Haile-Selassie, del Museu d'Història Natural de Cleveland.
Australopitecus anamensis és l'espècie més antiga que es coneix que es troba en l'arbre genealògic dels humans moderns. No se'n parla gaire, perquè fins ara se n'havien trobat petites parts aïllades, com mandíbules i dents. Com afirma Fred Spoor, del Museu d'Història Natural de Londres, en un comentari que acompanya els articles, es tractava de "fòssils petits i no especialment glamurosos". I afegeix que aquest crani es convertirà en "una altra icona famosa de l'evolució humana".
Va conviure amb l'espècie a què pertanyia Lucy
Ara, el crani gairebé sencer ha permès estudiar molt millor les seves característiques. Aquest australopitec presenta alguns trets que no s'havien observat abans. Algunes es troben també en espècies posteriors i d'altres ja s'observaven en ancestres com Ardipithecus i Sahelantropus.
El jaciment on s'ha trobat es troba a la regió d'Afar i està situat a 550 quilòmetres al nord-est de la capital d'Etiòpia, Addis Abeba, i 55 quilòmetres al nord de Hadar, on es va trobar un fòssil molt més famós: Lucy, de l'espècie Australopithecus afarensis, descobert el 1974.
Precisament la datació ha permès concloure que, contra el que se suposava, no es tracta d'espècies que van viure consecutivament, sinó que van coincidir a la regió almenys durant 100.000 anys.
Reconstrucció de l'aspecte de l'australopitec a partir del crani (Matt Crow - Museu d'Història Natural de Cleveland)
L'anàlisi de cendres volcàniques i de sediments han estat clau per datar el crani. I és això el que li dona la seva importància, com explica Lluís Gibert:
Aquest descobriment només és rellevant si es situa en un context geològic i cronològic. Sense aquesta informació el descobriment no té valor. Per tant, la geologia i l'edat del crani és una peça imprescindible per a poder interpretar el fòssil en el context de l'evolució humana.
Gibert i els seus col·legues també han analitzat mostres de pol·len, diatomees -algunes cel·lulars microscòpiques- i biomarcadors, a més de fauna associada al crani. Tot això ha donat una idea de com era el paisatge de la zona quan hi vivia l'australopitec. Tenia un llac de certa salinitat, alimentat per un riu de dimensions semblants a les de l'actual riu Mille.
Hi havia arbres, però més lluny de l'aigua l'ambient era mes àrid i la vegetació dominant eren arbusts i herbes. Segons Gibert, "l'ambient a l'entorn del llac devia oferir molts recursos alimentaris a uns individus que ja caminaven de forma bípeda".
El geòleg Lluís Gibert, de la UB
Yohannes Haile-Selassie amb el crani de l'australopitec (Museu d'Història Natural de Cleveland)
