Un de cada quatre menors de la UE està en situació de pobresa, segons Save the Children

La pobresa pot semblar una anomalia quan parlem de països desenvolupats, del primer món. Més encara quan els pobres són infants, nens i nenes que no poden viure amb uns mínims estàndards de benestar tant aparentment bàsics com una casa amb calefacció o un plat a taula assegurat.

I aquesta és una realitat punyent que es dona en racons de món tan suposadament rics com la Unió Europea. Aquesta dada ho corrobora: 1 de cada 4 infants de la UE es troben en situació de pobresa.

En termes absoluts, això implica que en aquest racó de món amb 27 estats i 447 milions de persones, hi ha gairebé 20 milions de nens (19,6) que es poden considerar pobres, segons dades de l'Eurostat analitzades per Save the Children.

I el que és més preocupant: cada any n'hi ha més. Els números de l'Oficina d'Estadística de la UE fan una fotografia de la situació l'any 2021 i detecten que hi va haver 200.000 menors més que l'any anterior en situació de pobresa.

Se sap la solució però falten les instruccions

La solució es diu Garantia Infantil Europea, un instrument aprovat pels 27 fa dos estius que preveu un fons econòmic per invertir en polítiques socials que reverteixin de manera efectiva la pobresa infantil. I aquí és on calen instruccions: com s'han d'invertir aquests diners perquè s'obtinguin realment resultats?

Save the Children ha volgut donar resposta a aquesta pregunta a través de l'informe que ha presentat aquest dimarts al Parlament Europeu. L'ha titulat "Garantint el futur dels infants" i vol complementar els plans que han de presentar cada estat membre contra la pobresa infantil. S'havien d'haver presentat fa un any i encara ara hi ha 9 estats membres que no ho han fet.

El pla d'Espanya sí que s'ha presentat i preveu una inversió de 1.000 milions d'euros fins el 2027, dels quals un 70% provenen del fons europeu i un 30% d'aportacions del pressupost de l'estat.

Els governs estan obligats, per exemple, a proporcionar a la infància en situació de risc accés gratuït a una educació i atenció primerenques d'alta qualitat, educació i activitats escolars gratuïtes, almenys un àpat saludable cada dia escolar i assistència sanitària, així com un accés assequible a nutrició i un habitatge adequat.

Però Save the Children també fa recomanacions individualitzades per cada estat membre i posa especial atenció amb Espanya. Tant és així que la presentació que l'ONG ha fet al Parlament Europeu ha anat a càrrec de la seva responsable a Europa, Ylva Sperling, i del delegat a Espanya, Andrés Conde.

Conde ha recordat que Espanya és el tercer estat de la UE amb pitjors indicadors sobre pobresa infantil i que, en part, deia en declaracions al 324.cat, és perquè "no hi ha prou consciència social i fins i tot negacionisme polític. Fins fa poc temps hem vist declaracions en seu parlamentària assegurant que la pobresa infantil era una mentida i també alts càrrecs de comunitats autònomes fent negacionisme".

Alguna cosa ha canviat en aquest sentit quan el dia abans de la presentació de l'informe el president espanyol, Pedro Sánchez, que ja havia tingut accés a les dades, admetia que la pobresa infantil és una "infàmia" i que no es pot esperar que la solució vingui de les lleis del mercat, sinó que haurà de venir "de les polítiques eficients."

Espanya, la tercera pitjor estadística

El govern espanyol té feina a fer per revertir l'estadística que la situa per darrera Romania i Bulgària en percentatge de pobresa infantil amb un 33,4% de menors en aquesta situació. Això és més d'un terç. En el conjunt de la UE afecta un 24,4%, una quarta part dels menors.

Catalunya no pot anar a dormir massa tranquil·la tampoc si mira els seus nivells de pobresa infantil perquè se situa aquesta taxa en el 28%, que en termes absoluts es tradueix en un total de 400.000 infants catalans en situació de pobresa.

Conde explica que Save the Children està assessorant el govern de la Generalitat en un pla a set anys (2023-2030) per a la implantació de polítiques efectives contra la pobresa. Admet que han trobat molta receptivitat per part del govern i "voluntat política", la qual cosa és fonamental –diu Conde– a més d'aprofitar els fons que ha desencallat la UE a través de la Garantia Infantil Europea.

La feina que Save the Children fa amb la Generalitat la vol fer extensiva al conjunt de països d'Europa per guiar-los en el repte de garantir que les inversions siguin el més segures possible. A Brussel·les ha presentat un seguit de recomanacions generals i algunes d'individualitzades, com el xec que diu que Espanya hauria de pagar per cada fill menor.

100 euros mensuals per cada fill menor

La proposta de Save the Children per a Espanya diu textualment:

El que és important d'aquesta mesura, diu Andrés Conde, és que sigui universal. Altres països europeus estan aplicant aquesta recepta amb èxit perquè entén que "cal protegir el conjunt dels infants i no només els més vulnerables."

A banda, Save the Children es fixa en diferents àmbits que accentuen els efectes de la pobresa infantil com ho és el de la nutrició. L'informe adverteix que cal assegurar almenys un àpat saludable i gratuït a l'escola i que s'hauria d'ajudar les famílies vulnerables en la compra d'aliments.

I ajudar també els més desprotegits a tenir accés a la salut mental, especialment després d'una pandèmia que ha agreujat els nivells de pobresa infantil. En l'àmbit de la salut també fa referència a l'accés gratuït a l'assistència visual i dental.

Tot plegat pot servir de poc si no es té en compte un altre element essencial com és les condicions habitacionals. Save the Children posa l'accent a garantir un habitatge digne i demana polítiques d'habitatge social que funcionin.

Finalment, l'informe identifica també quins són els col·lectius on cal focalitzar més els esforços per part de les administracions a l'hora de dissenyar les seves polítiques contra la pobresa social.

Segons l'informe, els nens i nenes d'origen migrant, refugiats, sol·licitants d'asil, en situació administrativa irregular i no acompanyats són els més afectats. A Itàlia, per exemple, el 32,4% de les persones migrants viuen en la pobresa, enfront del 7,2% de la població italiana.

L'informe també mostra que els nens i nenes que viuen en famílies monoparentals, famílies nombroses desfavorides, infants amb discapacitat i els qui pertanyen a minories ètniques també estan en situació de risc.