Un economista addicte a les criptomonedes explica el seu cas: "Ho he perdut tot"
Experts alerten de l'important potencial addictiu que tenen i com les xarxes socials l'amplifiquen
El primer que ens diu quan el coneixem és que la seva història podria servir per fer un guió d'una pel·lícula de ficció. Però el que ens explica és la realitat d'una persona que ha superat una addicció a les criptomonedes.
"Vaig perdre el patrimoni que tenia. Em vaig divorciar i em vaig quedar sense amics. En el meu cas, ho he perdut tot."
Vol mantenir l'anonimat. Mai s'hauria imaginat que això li pogués passar a ell. I és que és, ni més ni menys, economista de professió.
Es va adonar que havia de demanar ajuda quan va tocar fons. Va fer un deute de més d'un milió d'euros i en va fer perdre centenars de milers als seus familiars, amics i coneguts:
"Jo he guanyat 100 o 200.000 i he perdut 300.000 en un dia. I estàs perdent i necessites recuperar per pagar l'anterior i entres en una dinàmica que cada vegada és pitjor."
Bombardeig cripto
La inversió en criptomonedes té un potencial addictiu per se. Està disponible les 24 hores del dia, accedir-hi és fàcil i es pot fer de manera anònima i la resposta és immediata. Si a això s'hi afegeix la gran promoció que se'n fa a les xarxes, el perill es multiplica.
El perfil mitjà de pacient són homes adults, però cada vegada hi ha també més dones i joves.
Susana Jiménez, cap de servei de psicologia clínica de l'Hospital de Bellvitge, explica que aquests pacients es caracteritzen per ser persones impulsives, que busquen sensacions i emocions fortes i que no tenen por del risc. "També solen tenir en comú una bona autopercepció de les seves habilitats i una sobreestimació dels seus coneixements", afegeix.
Els experts destaquen que abans s'associava l'addicció al joc a un nivell baix d'estudis i que això ara ha quedat enrere.
FOMO: la por de quedar-se enrere
Un altre element que apareix als estudis és el que es coneix com a FOMO. Les sigles en anglès de Fear Of Missing Out. Es podria traduir com la "por de perdre's alguna cosa", un temor constant de deixar escapar una oportunitat.
Més enllà de l'impacte en la salut mental, aquesta addicció causa estralls en altres aspectes de la vida. "Pensava que no em podien passar coses pitjors", admet l'economista.
El 95% dels pacients acaben acumulant deutes importants que sovint superen els 100.000 euros. I el 30% arriben a cometre delictes com furts, fraus o falsificacions per intentar tapar aquests deutes.
L'evolució dels pacients des que apareixen els símptomes fins que es diagnostica l'addicció és ràpida. Sovint, cal menys d'un any per presentar el quadre complet de símptomes. El pronòstic, però, és bo.
