Un escriptor i periodista britànic publica un final alternatiu de Harry Potter que li va explicar J. K. Rowling
Harry Potter resol aquest estiu als cinemes la seva dicotomia amb lord Voldemort. Els lectors dels llibres ja fa quatre anys que saben si el jove mag sobreviurà al senyor tenebrós. Però i si s'hagués acabat de forma diferent? Un periodista britànic publica en el seu blog un final alternatiu que, segons assegura, li va explicar la mateixa autora de la saga, J. K. Rowling. El periodista és Greg Palast, un escriptor i articulista de prestigi del diari "The Guardian". La seva reputació fa difícil pensar en una invenció, tot i que el final dista molt de la màgia que demanen els fidels de la saga.
3 min
En el moment decisiu, Harry Potter s'enfronta a lord Voldemort i aquest li llança un embruix que aplega el terror del petó de cent demèntors. No és cap espòiler del final de "Harry Potter i les relíquies de la mort". Ni del llibre, ni d'una versió lliure portada al cinema. És, suposadament, part del final alternatiu a la història del jove mag.
Un periodista britànic ha publicat en el seu blog el que, assegura, és l'opció B per cloure la saga del món màgic. És tracta de Greg Palast, que escriu al diari "The Guardian". En el seu perfil en aquesta publicació, apareix com un reputat investigador de frau corporatiu. Fins i tot la revista "Tribune" el defineix com "l'investigador més important dels nostres temps".
Palast també és escriptor i el 2007 es va fer amic de J. K. Rowling. Tots dos van coincidir en la llista de llibres més venuts de "The Guardian" i es van conèixer. Els fills de Palast són, com la majoria de petits, fans de Harry Potter i el periodista va fer la seva feina: va preguntar si hi havia finals alternatius. Segons Palast, Rowling es va animar a explicar-li l'opció B que, contada pel periodista al seu blog, fa més o menys així:
En el moment final, Harry Potter entra al bosc tenebrós per enfrontar-se a lord Voldemort. Abans de trobar-se cara a cara amb el que un dia va ser Tom Riddle, el jove mag nota dues presències fantasmagòriques. Potter creu que són els seus pares, però després s'adona que en realitat són els pares de Voldemort.
Un cop cara a cara amb aquell que no ha de ser anomenat, Voldemort llança un conjur nou sobre Potter. Un embruix que ajunta el petó de 100 demèntors, l'"Oppugno Mortimbessios". Harry està disposat a morir, però llavors, els pares de Voldemort envolten el senyor tenebrós i alguna cosa estranya passa. El temps sembla que s'atura i fa marxa enrere, fins que Voldemort torna a ser un nadó en mans dels seus pares. I així acaba el mag fosc més poderós de la història, unit als seus pares per sempre més.
Palast afegeix un epíleg a aquesta història:
Han passat més de 100 anys. Harry Potter és ara director de Hoghwarts, compleix 150 anys. Li han preparat una festa d'aniversari i surt a celebrar-ho. Al pati de l'escola, Potter contempla una estàtua d'una parella amb un nen. Només ell recorda el final de Voldemort, la resta de mags van oblidar l'existència d'aquell qui no ha de ser anomenat quan l'embruix dels demèntors se li va girar en contra.
Potter contempla com el seu nét, Tom, juga amb una granota de xocolata. De sobte el nen l'esclafa amb una ira inesperada. Llavors Harry s'adona que al món li esperen temps molts foscos.
El final és tan diferent del real que els fans el posen en dubte. D'una banda, aquest final obert té un to d'acord amb les últimes entregues de la saga. De l'altra, però, Rowling s'inventa un nou embruix d'última hora i sembla incongruent el paper dels pares de Voldemort. La reputació de Palast queda en un costat de la balança i els dubtes sobre el final, en l'altre. Només Rowling pot desfer el misteri.
Un periodista britànic ha publicat en el seu blog el que, assegura, és l'opció B per cloure la saga del món màgic. És tracta de Greg Palast, que escriu al diari "The Guardian". En el seu perfil en aquesta publicació, apareix com un reputat investigador de frau corporatiu. Fins i tot la revista "Tribune" el defineix com "l'investigador més important dels nostres temps".
Palast també és escriptor i el 2007 es va fer amic de J. K. Rowling. Tots dos van coincidir en la llista de llibres més venuts de "The Guardian" i es van conèixer. Els fills de Palast són, com la majoria de petits, fans de Harry Potter i el periodista va fer la seva feina: va preguntar si hi havia finals alternatius. Segons Palast, Rowling es va animar a explicar-li l'opció B que, contada pel periodista al seu blog, fa més o menys així:
En el moment final, Harry Potter entra al bosc tenebrós per enfrontar-se a lord Voldemort. Abans de trobar-se cara a cara amb el que un dia va ser Tom Riddle, el jove mag nota dues presències fantasmagòriques. Potter creu que són els seus pares, però després s'adona que en realitat són els pares de Voldemort.
Un cop cara a cara amb aquell que no ha de ser anomenat, Voldemort llança un conjur nou sobre Potter. Un embruix que ajunta el petó de 100 demèntors, l'"Oppugno Mortimbessios". Harry està disposat a morir, però llavors, els pares de Voldemort envolten el senyor tenebrós i alguna cosa estranya passa. El temps sembla que s'atura i fa marxa enrere, fins que Voldemort torna a ser un nadó en mans dels seus pares. I així acaba el mag fosc més poderós de la història, unit als seus pares per sempre més.
Palast afegeix un epíleg a aquesta història:
Han passat més de 100 anys. Harry Potter és ara director de Hoghwarts, compleix 150 anys. Li han preparat una festa d'aniversari i surt a celebrar-ho. Al pati de l'escola, Potter contempla una estàtua d'una parella amb un nen. Només ell recorda el final de Voldemort, la resta de mags van oblidar l'existència d'aquell qui no ha de ser anomenat quan l'embruix dels demèntors se li va girar en contra.
Potter contempla com el seu nét, Tom, juga amb una granota de xocolata. De sobte el nen l'esclafa amb una ira inesperada. Llavors Harry s'adona que al món li esperen temps molts foscos.
El final és tan diferent del real que els fans el posen en dubte. D'una banda, aquest final obert té un to d'acord amb les últimes entregues de la saga. De l'altra, però, Rowling s'inventa un nou embruix d'última hora i sembla incongruent el paper dels pares de Voldemort. La reputació de Palast queda en un costat de la balança i els dubtes sobre el final, en l'altre. Només Rowling pot desfer el misteri.
