Un estudi matemàtic conclou que la intensitat dels huracans és impossible de preveure
Un equip de recerca del Centre d'Investigació Matemàtica i de la Universitat Autònoma de Barcelona ha descobert que hi ha una relació matemàtica entre el nombre d'huracans i l'energia que alliberen, i ha publicat els resultats a la revista "Nature Physics". S'han estudiat les dades de ciclons tropicals, nom genèric dels huracans, que s'han format a diferents zones del planeta entre 1945 i el 2007, i s'ha descobert que aquesta relació matemàtica correspon a una fórmula que els ciclons obeeixen independentment del lloc geogràfic i de l'època en què han ocorregut.
2 min
Ja se sabia que la probabilitat que es formi un gran huracà devastador és menor que la que se'n produeixi un de més modest, però el que no se sabia era la relació exacta entre el nombre d'huracans i l'energia que alliberen.
Amb aquest estudi s'ha reconegut la dificultat de poder preveure la intensitat que tindrà cada huracà, tot i que es pot estimar a partir de l'energia que alliberen. Malgrat que aquesta dada hauria estat molt útil a l'hora d'establir sistemes d'alerta i prevenció a les zones afectades, sí que se'n pot preveure la trajectòria, cosa que pot facilitar la prevenció.
La intensitat dels huracans està influenciada per alguns elements climàtics. Els anys que el mar està més calent, l'energia màxima és més forta. Tot i això, el cap de la investigació, Álvaro Corral, ha reconegut que tot i que el nombre d'huracans ha augmentat a l'Atlàntic des dels anys noranta respecte als anys setanta, no es deu a l'escalfament global, sinó a cicles climàtics històrics, ja que als anys cinquanta el nivell era semblant al dels últims anys.
Els huracans amb velocitats més altes que s'han estudiat són el Camille, de l'any 1969, i l'Allen, de 1980, i tots dos es van formar a l'Atlàntic amb vents de fins a 300 quilòmetres per hora. Álvaro Corral, investigador del Centre d'Investigació Matemàtica del consorci de la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, ha comptat per al projecte amb un estudiant de física de la UAB, Albert Ossó, i el professor Josep Enric Llebot, també de la UAB.
Amb aquest estudi s'ha reconegut la dificultat de poder preveure la intensitat que tindrà cada huracà, tot i que es pot estimar a partir de l'energia que alliberen. Malgrat que aquesta dada hauria estat molt útil a l'hora d'establir sistemes d'alerta i prevenció a les zones afectades, sí que se'n pot preveure la trajectòria, cosa que pot facilitar la prevenció.
La intensitat dels huracans està influenciada per alguns elements climàtics. Els anys que el mar està més calent, l'energia màxima és més forta. Tot i això, el cap de la investigació, Álvaro Corral, ha reconegut que tot i que el nombre d'huracans ha augmentat a l'Atlàntic des dels anys noranta respecte als anys setanta, no es deu a l'escalfament global, sinó a cicles climàtics històrics, ja que als anys cinquanta el nivell era semblant al dels últims anys.
Els huracans amb velocitats més altes que s'han estudiat són el Camille, de l'any 1969, i l'Allen, de 1980, i tots dos es van formar a l'Atlàntic amb vents de fins a 300 quilòmetres per hora. Álvaro Corral, investigador del Centre d'Investigació Matemàtica del consorci de la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, ha comptat per al projecte amb un estudiant de física de la UAB, Albert Ossó, i el professor Josep Enric Llebot, també de la UAB.
