Un informe de l'acusació veu mala praxi en el cas d'un badaloní mort després de 6 descàrregues de Taser
Ha estat encarregat per l'associació prodrets humans Irídia i qüestiona que fossin necessàries tantes descàrregues elèctriques perquè els Mossos reduïssin un home armat amb ganivets
Periodista de Catalunya Ràdio
6 min
Un informe conclou que hi va haver mala praxi dels Mossos d'Esquadra en el cas de l'home de Badalona que va morir el 2021 després de rebre sis descàrregues d'una pistola Taser.
El document, al qual ha tingut accés Catalunya Ràdio, s'ha incorporat a la causa judicial a petició de l'associació prodrets humans Irídia, que forma part de l'acusació i que és qui ha encarregat l'elaboració de l'informe.
Qui ha fet l'informe?
L'informe pericial,l'ha elaborat Omega Research Foundation, una entitat que treballa per identificar i denunciar els abusos contra els drets humans comesos arreu del món per organismes que utilitzen equipament policial, de seguretat o militar.
En l'anàlisi del que va passar a Badalona hi han treballat dos investigadors d'aquesta fundació, un dels quals és l'autor principal d'un informe de les Nacions Unides sobre aquestes armes.
Omega Research Foundation es va crear l'any 1990 al Regne Unit i col·labora amb organitzacions de drets humans com ara Amnistia Internacional.
Què s'hi diu?
En l'informe que han elaborat sobre el cas de l'home que va morir a Badalona, consideren que els agents que van participar en l'operació no van tenir en compte que l'home havia consumit cocaïna i tenia una crisi nerviosa.
Basant-se en les gravacions de les càmeres que portaven els Mossos, subratllen que els agents no es van comunicar de forma clara amb el detingut abans de disparar la pistola Taser i apunten que això va fer incrementar el nivell d'estrès de la víctima.
L'advocada d'Irídia Sònia Olivella assegura que el detingut era "una persona coneguda pels serveis mèdics, que la seva família va trucar a emergències perquè se li fes una atenció mèdica i que en cap cas representava una amenaça per a la vida o la integritat física dels mateixos familiars o dels agents que van intervenir en la detenció":
Tot i així, se li van fer fins a sis descàrregues amb molt poc marge de temps. Moltes quan ja es trobava a terra i va acabar amb resultat de mort.
En la gravació de les càmeres que portaven els Mossos el dia dels fets se sent el soroll de les descàrregues elèctriques i la veu d'un mosso adreçant-se al detingut i dient-li:
Ja està, ja està, ja està.... Ja para, ja para, ja para. Vinga (ja està enmanillat), si fas moviments, hi tornaré una altra vegada. Estem tranquils, ja?
Descàrregues "qüestionables"
Al mateix informe es retreu als agents que en quatre de les sis descàrregues elèctriques només es va deixar una pausa d'un segon.
El document analitza totes les descàrregues de la pistola elèctrica i considera que la primera activació complia els principis de raonabilitat, necessitat i proporcionalitat.
Les segones i terceres activacions són discutibles, perquè no es van parar per tornar a avaluar la situació.
Finalment, els autors de l'informe consideren que la quarta, la cinquena i la sisena descàrrega són encara més qüestionables perquè l'home ja estava reduït i no representava cap amenaça.
La Guàrdia Urbana de Barcelona les farà servir
Precisament aquest dimecres, l'Ajuntament de Barcelona ha debatut el reglament que regularà l'ús de les pistoles Taser per part de la Guàrdia Urbana.
La Guàrdia Urbana disposarà de 22 pistoles Taser (Europa Press/David Zorrakino)
Ha estat l'últim tràmit abans que el ple aprovi la setmana que ve la compra de 22 pistoles elèctriques. Els grups d'esquerres han criticat el reglament, que finalment s'ha aprovat i que preveu poder infligir més de dues descàrregues o fer servir les Taser amb adolescents de 14 anys.
Com passa a tots els municipis, el reglament que s'aplicarà als agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona pren com a base el que va aprovar el Parlament de Catalunya l'any 2016 per als Mossos d'Esquadra.
El debat que hi ha hagut a l'Ajuntament de la capital catalana demostra, en qualsevol cas, que el debat sobre l'ús d'aquestes pistoles continua viu i amb posicions molt confrontades.
Els Mossos volen més Taser
Des del sindicat majoritari dels Mossos d'Esquadra, SAP-FEPOL, defensen la necessitat que "s'augmentin les dotacions de pistoles Taser" entre la plantilla de la policia catalana.
Un agent dels Mossos rep formació per a l'ús d'una pistola Taser (3Cat)
La portaveu d'aquest sindicat, Imma Viudes, explica que actualment només en porten els comandaments, de manera que "si hi ha una situació sobrevinguda, violenta o molt extrema al carrer, els companys no disposaran de prou temps per poder avisar el comandament i es trobaran venuts".
Viudes considera que "el temps ens ha donat la raó i ha demostrat que la pistola Taser és una eina efectiva i que evita mals majors".
"Una eina intermèdia"
La portaveu del sindicat majoritari entre els Mossos recorda que "tenim més presència d'armes blanques al carrer i no disposem d'una eina intermèdia entre la defensa personal, que a vegades pot ser insuficient, i l'arma de foc, que pot ser un element desproporcionat":
Llavors tenim aquesta eina intermèdia que, ben utilitzada, pot evitar un risc per a la integritat física, tant de la persona que tenim davant com dels mateixos agents.
L'advocada d'Irídia Sònia Olivella qüestiona de forma rotunda que les pistoles elèctriques siguin la resposta a les necessitats que plantegen els Mossos.
Olivella afegeix que "la contundència de l'informe d'Omega Research Foundation fa més que evident que tenim un problema amb la manera com s'estan incorporant i com s'estan regulant les armes Taser a Catalunya".
Per tot plegat, des d'Irídia demanen que "s'aturin tots aquests procediments en què s'està incorporant nou armament sense complir els estàndards internacionals".
La traçabilitat de les Taser
A l'hora de defensar l'ús de les pistoles elèctriques, des del sindicat SAP-FEPOL, introdueixen un altre element: la traçabilitat, que permet saber si s'ha utilitzat correctament, o no.
La portaveu del sindicat, Imma Viudes, explica que "s'enregistra tota l'actuació i les dades queden bolcades en un núvol perquè no es puguin manipular".
Això, segons Viudes, garanteix que "hi haurà una seguretat jurídica absoluta tant per a la persona que estigui realitzant aquests trets com per a la persona que els rep".
L'analista en seguretat i professora a la Universitat de Barcelona Sònia Andolz subratlla que "tot el que sigui disminuir la possibilitat que un agent pugui malferir o fins i tot matar algú en el moment de reduir-lo és positiu".
Dit això, Andolz diu que el problema amb aquestes pistoles és que no totes les administracions públiques es prenen tan seriosament el tema de la traçabilitat:
No totes desenvolupen aquests protocols, ni d'actuació amb les Taser ni de traçabilitat, en el moment d'adquirir-les i facilitar-les als seus cossos de seguretat.
Andolz també recorda que, encara que els Mossos d'Esquadra hagin decidit utilitzar les pistoles elèctriques, "no pots imposar" a la resta de policies locals --217 cossos a Catalunya-- aquesta pràctica: "en teoria, les policies locals tenen l'autonomia i la competència als seus municipis" per poder decidir què volen fer.
El collit, cada cop més habitual: què cal tenir en compte per fer-ne amb seguretat
La història de la Nada, la nena segrestada a la selva boliviana que ara estudia Dret a Barcelona
Els "papers del botí" en català robats per corsaris britànics surten a la llum dos segles després
Reviure després de 25 minuts de reanimació a la platja de Malgrat
Sou i jubilació dels expresidents de la Generalitat: quant cobren i fins quan hi tenen dret
