Un informe del CAC constata una millora en el tractament informatiu de la violència masclista a la televisió
Les televisions milloren en l'assignatura del tractament informatiu de la violència masclista per dos motius: donen més protagonisme a experts i dediquen la meitat del temps de la notícia a informar sobre programes socials de sensibilització i prevenció. Tot i això, ha augmentat l'ús dels elements d'espectacularització de les imatges. Aquestes són les conclusions de l'informe que aquesta tarda ha presentat el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) després d'analitzar com aborden els mitjans de comunicació els casos de violència masclista.
2 min
En concret, l'estudi del CAC s'ha centrat en l'anàlisi de l'evolució en el tractament informatiu de la violència masclista que, entre els anys 2002 i 2010, han fet els informatius de TV3, 3/24, TVE-Catalunya, 8TV, BTV i Penedès TV.
L'informe constata que el 2010, per primera vegada en els vuit anys del període d'investigació, els experts en violència masclista ocupen la primera posició en la quota de paraula de les peces que informen d'aquests successos. A més, les informacions sobre programes socials, sensibilització, prevenció i penalització judicial tenen una presència del 50% del temps de la notícia.
Diferències de tractament entre violència masclista i violència familiar
Malgrat aquesta contextualització més acurada de les notícies sobre violència masclista, el tractament de la violència familiar –amb pares, mares i fills implicats– no ha seguit el mateix camí, ja que només el 3,1% de les informacions inclouen apunts de prevenció i conseqüències judicials.
De fet, l'estudi considera "significatiu" que mentre la informació sobre violència en l'àmbit familiar es concentra en un 96,9% en el capítol d'agressions, en el cas de la violència masclista només ocupen un 39,5% de la notícia. Els experts del CAC atribueixen aquesta diferència a "l'elevada preocupació social i política existent sobre la violència masclista".
Tampoc no és satisfactori el fet que poques informacions consignin el telèfon d'atenció a les dones en situació de maltractament.
Bones pràctiques: s'eviten estereotips i s'usa terminologia adequada
L'estudi revela que les informacions sobre violència masclista "no cauen en estereotips ni tòpics que la banalitzin". Malgrat tot, s'ha detectat un "increment de l'espectacularització de les imatges" i una "ocasional" manca de respecte a "la privacitat les persones afectades".
D'altra banda, el treball amb "fonts qualificades" i diverses contribueix a la qualitat informativa, i així ho valora l'informe que també constata una millora en "l'ús de conceptes i de terminologia adequada en la definició dels fets".
Predomini de veus femenines
En canvi, l'estudi lamenta que en les notícies analitzades s'abusi de les "intervencions de terceres persones no vinculades directament als fets, que no aporten continguts rellevants per comprendre'ls".
Finalment, contràriament al que impera en el conjunt de notícies en què hi ha predomini de veus masculines, dins les peces de violència masclista el temps de paraula femení és majoritari, amb el 61,6%. Aquesta alta representació "pot contribuir a la victimització de les dones", segons alerta l'informe.
L'informe constata que el 2010, per primera vegada en els vuit anys del període d'investigació, els experts en violència masclista ocupen la primera posició en la quota de paraula de les peces que informen d'aquests successos. A més, les informacions sobre programes socials, sensibilització, prevenció i penalització judicial tenen una presència del 50% del temps de la notícia.
Diferències de tractament entre violència masclista i violència familiar
Malgrat aquesta contextualització més acurada de les notícies sobre violència masclista, el tractament de la violència familiar –amb pares, mares i fills implicats– no ha seguit el mateix camí, ja que només el 3,1% de les informacions inclouen apunts de prevenció i conseqüències judicials.
De fet, l'estudi considera "significatiu" que mentre la informació sobre violència en l'àmbit familiar es concentra en un 96,9% en el capítol d'agressions, en el cas de la violència masclista només ocupen un 39,5% de la notícia. Els experts del CAC atribueixen aquesta diferència a "l'elevada preocupació social i política existent sobre la violència masclista".
Tampoc no és satisfactori el fet que poques informacions consignin el telèfon d'atenció a les dones en situació de maltractament.
Bones pràctiques: s'eviten estereotips i s'usa terminologia adequada
L'estudi revela que les informacions sobre violència masclista "no cauen en estereotips ni tòpics que la banalitzin". Malgrat tot, s'ha detectat un "increment de l'espectacularització de les imatges" i una "ocasional" manca de respecte a "la privacitat les persones afectades".
D'altra banda, el treball amb "fonts qualificades" i diverses contribueix a la qualitat informativa, i així ho valora l'informe que també constata una millora en "l'ús de conceptes i de terminologia adequada en la definició dels fets".
Predomini de veus femenines
En canvi, l'estudi lamenta que en les notícies analitzades s'abusi de les "intervencions de terceres persones no vinculades directament als fets, que no aporten continguts rellevants per comprendre'ls".
Finalment, contràriament al que impera en el conjunt de notícies en què hi ha predomini de veus masculines, dins les peces de violència masclista el temps de paraula femení és majoritari, amb el 61,6%. Aquesta alta representació "pot contribuir a la victimització de les dones", segons alerta l'informe.
