Un informe del govern basc xifra en 1.004 les víctimes mortals causades pel conflicte a Euskadi entre 1960 i el 2013
Es tracta d'un estudi elaborat per un equip independent format, entre d'altres, per l'exbisbe de Sant Sebastià, Juan María Uriarte i l'exmagistrada Manuela Carmena. L'informe xifra en 1.004 els morts en els últims 50 anys a causa del conflicte basc.
Redacció
5 min
Un grup de persones tan diferents, com el bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, una exassessora del govern de Patxi López, un de l'executiu d'Ibarretxe i un exregidor del PP, han aconseguit en dos mesos confeccionar el relat més exhaustiu fet fins ara de totes les vulneracions dels drets humans a Euskadi en els últims 50 anys; des de la violència d'ETA fins, a la dels GAL. El document quantifica un total de 1.004 víctimes mortals en el període que va del 1960 al 2013.
Aquest informe era un compromis personal de l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu i va ser encarregat al govern basc. Ara anira al Parlament on les froces de la Cambra decidiran la manera de procedir en la seva tramitació.
De les 1.004 persones que van perdre la vida a causa de vulneracions dels drets humans relacionades amb el conflictes basc, 837 van ser a causa de la violència de l'organització terrorista ETA, 94 més van morir a mans de les Forces de Seguretat de l'Estat (FSE) i altres 73 van ser víctimes dels grups parapolicials i d'extrema dreta.
Abusos policials
El lehendakari, Iñigo Urkullu i l'exbisbe de Sant Sebastià l'han presentat aquest divendres a Vitòria. Sota el títol: "Informe de vulneracions de drets humans en el cas basc" el document fa un recull dels atemptats comesos tant per ETA, com pel GAL i també per altres organitzacions terroristes. Tot i que l'estudi tracta en tot moment d'evitar equiparacions entre uns i altres casos, també aglutina els casos d'abusos comesos per les FSE.
Obert a modificacions en funció de les noves investigacions
Tot plegat forma part del Pla de Pau i Convivència del govern basc i ha estat elaborat, a banda de l'exbisbe, per l'exdirector de Drets Humans del gabinet de Juan José Ibarretxe, Jon Mirena Landa; la jutjessa Manuela Carmena i el professor de Dret i exconseller del Partit Popular, Ramón Múgica. Actualment, el document està obert a modificacions en funció de les noves investigacions. A més, no es limita als casos que han passat a Euskadi, donat que "moltes" de les vulneracions de drets comptabilitzades es van produir en altres llocs.
"Fonts fiables"
El treball es defineix com una obra "recopil·ladora" de treballas anteriors i ha estat elaborat a partir de casos "constatats i constatables basats en fonts fiables i prou documentades que ja existien". Malgrat això, en el document s'indica que en els casos què "l'existència de greus violacions de drets humans es pot afirmar però no documentar quantitativament, aquesta realitat es reflectirà a partir d'indicis preliminars reconeguts com a tals segons els estàndards internacionals".
Els ferits del conflicte basc
A més de les víctimes mortals, l'informe xifra en 3.772 els ferits. En el cas de les 94 morts atribuïbles a les FSE, nou d'aquestes es van produir sota custòdia dels agents; vint en controls policials o situacions similars i 17 més a causa de "confusions, errors, abusos o altres". L'estudi assenyala que els abusos policials han provocat 746 ferits en el període analitzat.
Però el treball diferencia entre dues etapes. En el cas de les morts causades per les FSE s'indica que, entre 1960 i 1975 hi va haver 26 morts, mentre que entre 1976 i 1978 se'n van produir 30. Entre 1979 i 1982, altres 24, i des de 1983 fins a l'actualitat, 14 més.
En el cas d'ETA, als 837 assassinats de la banda s'hi afegeixen entre 2.365 i 2.600 ferits, mentre que als grups parapolicials i d'extrema dreta, com el GAL o el Batallón Vasco Español, se'ls atribueixen 73 assassinats i 426 persones ferides .
Abundants casos no investigats
En el document hi ha també un capítol de recomanacions en què es constata la "penúria de les dades i l'abundància de casos no investigats", per la qual cosa proposa adoptar mesures per "clarificar" els crims d'ETA no aclarits i per determinar la "realitat i extensió" de l'extorsió econòmica, en referència a l'anomenat "impost revolucionari", així com el nombre de persones que va abandonar Euskadi per l'amenaça d'ETA. En aquest mateix apartat, sol·licita que s'investiguin les violacions de drets humans no clarificades i comeses "per les forces de l'ordre públic".
Dificultats per investigar els casos de "tortura"
"Donades les dificultats" que hi ha per disposar de dades i investigar els casos de "tortura", seria convenient, diu l'informe, elaborar un estudi sobre "la fiabilitat de les denúncies" i una investigació sobre "els avatars judicials" de les denúncies de tortures des del 1978 al 2013.
"Manipulant armament"
D'altra banda, l'estudi assenyala que hi ha altres "patiments" que no poden considerar-se vulneracions de drets humans segons els estàndards internacionals. En tot cas, "això no vol dir" que aquestes situacions "no s'hagin de tenir en compte", segons el document.
D'aquesta manera, destaca que "277 persones més han perdut la vida de diferents maneres en esdeveniments o circumstàncies vinculades a la violència", entre els quals cita els suïcidis, els enfrontaments, els casos que es van produir "manipulant el propi armament" o per trets fortuïts entre diferents cossos policials.
Independència en l'elaboració de l'informe
El lehendakari ha destacat que el treball s'ha elaborat per persones "independents" i "des de la primacia dels principis ètics" amb l'objectiu de "garantir la justícia, la reparació i la veritat per a totes les víctimes, sense equiparacions ni discriminacions" .
"Contribució a la pau i a la reconciliació"
Urkullu també ha afirmat que l'informe conté "dades objectives" que reflecteixen "la veritat del que ha passat". "Les dades informen, no poden fer mal, el mal el pot fer una interpretació d'aquestes que no atengui els principis ètics", ha manifestat.
L'exbisbe Uriarte ha manifestat que aquest treball pretén ser "una modesta contribució a la pau i la reconciliació", i que s'ha elaborat des d'una "exquisida sensibilitat". També ha indicat que "la veritat sencera té arestes que la fan difícilment digeribles".
Aquest informe era un compromis personal de l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu i va ser encarregat al govern basc. Ara anira al Parlament on les froces de la Cambra decidiran la manera de procedir en la seva tramitació.
De les 1.004 persones que van perdre la vida a causa de vulneracions dels drets humans relacionades amb el conflictes basc, 837 van ser a causa de la violència de l'organització terrorista ETA, 94 més van morir a mans de les Forces de Seguretat de l'Estat (FSE) i altres 73 van ser víctimes dels grups parapolicials i d'extrema dreta.
Abusos policials
El lehendakari, Iñigo Urkullu i l'exbisbe de Sant Sebastià l'han presentat aquest divendres a Vitòria. Sota el títol: "Informe de vulneracions de drets humans en el cas basc" el document fa un recull dels atemptats comesos tant per ETA, com pel GAL i també per altres organitzacions terroristes. Tot i que l'estudi tracta en tot moment d'evitar equiparacions entre uns i altres casos, també aglutina els casos d'abusos comesos per les FSE.
Obert a modificacions en funció de les noves investigacions
Tot plegat forma part del Pla de Pau i Convivència del govern basc i ha estat elaborat, a banda de l'exbisbe, per l'exdirector de Drets Humans del gabinet de Juan José Ibarretxe, Jon Mirena Landa; la jutjessa Manuela Carmena i el professor de Dret i exconseller del Partit Popular, Ramón Múgica. Actualment, el document està obert a modificacions en funció de les noves investigacions. A més, no es limita als casos que han passat a Euskadi, donat que "moltes" de les vulneracions de drets comptabilitzades es van produir en altres llocs.
"Fonts fiables"
El treball es defineix com una obra "recopil·ladora" de treballas anteriors i ha estat elaborat a partir de casos "constatats i constatables basats en fonts fiables i prou documentades que ja existien". Malgrat això, en el document s'indica que en els casos què "l'existència de greus violacions de drets humans es pot afirmar però no documentar quantitativament, aquesta realitat es reflectirà a partir d'indicis preliminars reconeguts com a tals segons els estàndards internacionals".
Els ferits del conflicte basc
A més de les víctimes mortals, l'informe xifra en 3.772 els ferits. En el cas de les 94 morts atribuïbles a les FSE, nou d'aquestes es van produir sota custòdia dels agents; vint en controls policials o situacions similars i 17 més a causa de "confusions, errors, abusos o altres". L'estudi assenyala que els abusos policials han provocat 746 ferits en el període analitzat.
Però el treball diferencia entre dues etapes. En el cas de les morts causades per les FSE s'indica que, entre 1960 i 1975 hi va haver 26 morts, mentre que entre 1976 i 1978 se'n van produir 30. Entre 1979 i 1982, altres 24, i des de 1983 fins a l'actualitat, 14 més.
En el cas d'ETA, als 837 assassinats de la banda s'hi afegeixen entre 2.365 i 2.600 ferits, mentre que als grups parapolicials i d'extrema dreta, com el GAL o el Batallón Vasco Español, se'ls atribueixen 73 assassinats i 426 persones ferides .
Abundants casos no investigats
En el document hi ha també un capítol de recomanacions en què es constata la "penúria de les dades i l'abundància de casos no investigats", per la qual cosa proposa adoptar mesures per "clarificar" els crims d'ETA no aclarits i per determinar la "realitat i extensió" de l'extorsió econòmica, en referència a l'anomenat "impost revolucionari", així com el nombre de persones que va abandonar Euskadi per l'amenaça d'ETA. En aquest mateix apartat, sol·licita que s'investiguin les violacions de drets humans no clarificades i comeses "per les forces de l'ordre públic".
Dificultats per investigar els casos de "tortura"
"Donades les dificultats" que hi ha per disposar de dades i investigar els casos de "tortura", seria convenient, diu l'informe, elaborar un estudi sobre "la fiabilitat de les denúncies" i una investigació sobre "els avatars judicials" de les denúncies de tortures des del 1978 al 2013.
"Manipulant armament"
D'altra banda, l'estudi assenyala que hi ha altres "patiments" que no poden considerar-se vulneracions de drets humans segons els estàndards internacionals. En tot cas, "això no vol dir" que aquestes situacions "no s'hagin de tenir en compte", segons el document.
D'aquesta manera, destaca que "277 persones més han perdut la vida de diferents maneres en esdeveniments o circumstàncies vinculades a la violència", entre els quals cita els suïcidis, els enfrontaments, els casos que es van produir "manipulant el propi armament" o per trets fortuïts entre diferents cossos policials.
Independència en l'elaboració de l'informe
El lehendakari ha destacat que el treball s'ha elaborat per persones "independents" i "des de la primacia dels principis ètics" amb l'objectiu de "garantir la justícia, la reparació i la veritat per a totes les víctimes, sense equiparacions ni discriminacions" .
"Contribució a la pau i a la reconciliació"
Urkullu també ha afirmat que l'informe conté "dades objectives" que reflecteixen "la veritat del que ha passat". "Les dades informen, no poden fer mal, el mal el pot fer una interpretació d'aquestes que no atengui els principis ètics", ha manifestat.
L'exbisbe Uriarte ha manifestat que aquest treball pretén ser "una modesta contribució a la pau i la reconciliació", i que s'ha elaborat des d'una "exquisida sensibilitat". També ha indicat que "la veritat sencera té arestes que la fan difícilment digeribles".
