Un mapa col·laboratiu localitza 1.000 elements d'arquitectura hostil a l'àrea de Barcelona
Arrels Fundació impulsa aquesta iniciativa per denunciar i visibilitzar aquesta situació, que dificulta el dia a dia dels sensesostre
Viure als carrers de Barcelona cada cop és més complicat. Els bancs individuals o les estructures metàl·liques als aparadors semblen elements urbanístics, a simple vista. Però, a ulls de persones sense llar, són clars exemples d'arquitectura hostil.
"Són espais que poden estar més amagats o, a vegades, de més difícil accés, perquè són els que utilitzen les persones per protegir-se i, sens dubte, elles són unes de les principals afectades", assegura Beatriz Fernández, directora d'Arrels Fundació.
Aquesta és, sovint, una realitat imperceptible per a la majoria, però dificulta el dia a dia de les persones que es veuen obligades a viure al carrer. Per denunciar i visibilitzar aquesta situació, Arrels Fundació ha impulsat el tercer mapeig col·laboratiu, que ja té identificats més de 1.000 punts d'arquitectura hostil a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
La iniciativa convida els ciutadans i les escoles a recórrer els carrers de la ciutat per identificar i fotografiar totes aquelles barreres arquitectòniques que impedeixen que una persona sense llar pugui protegir-se o descansar.
Sergio Motos, professor de l'Institut STUCOM, explica que "el que buscaven era fer fotografies en els espais en què una persona sense llar no es podia posar. A vegades posen pilones o algun tipus d'arquitectura que el que fa és justament que no puguin dormir o estar allà estirats.".
Per a persones com en Carlos, va viure al carrer durant un temps, aquests obstacles suposen un problema afegit: "Cada cop hi ha menys llocs, abans hi havia caixers automàtics, on la gent dormia molt, però ara ja no."
Una realitat que no es pot ignorar
A Barcelona, actualment hi ha gairebé 5.000 persones sense llar i, d'aquestes, unes 1.400 viuen al carrer. Durant la pandèmia, la visibilitat d'aquest col·lectiu va créixer, tenint en compte que a la via pública només s'hi veien serveis sanitaris, policies i persones sense llar. Des d'Arrels Fundació asseguren que aquest moment va generar una sensibilització general de la societat, però, tot i els esforços, afirmen que els recursos continuen sent insuficients.
Per això, iniciatives com el mapeig d'Arrels Fundació són clau per visibilitzar aquesta problemàtica i instar a l'acció.
- ARXIVAT A:
- Pobresa