Un possible temple ibèric per purificar-se, descoberta singular al jaciment de Tivenys
Els arqueòlegs del grup de recerca GRESEPIA de la Universitat Rovira i Virgili treballen per treure l'entrellat de dos recintes que han trobat fora de la muralla, al costat de la porta.
Tot apunta que es tractaria de les estructures d'un temple sagrat que feien servir els ibers per purificar-se abans d'entrar al recinte emmurallat, on hi van arribar a viure unes 200 persones.
Una troballa gens habitual en un jaciment ibèric que confirmaria que es tractava d'un dels assentaments més importants de la vall de l'Ebre, tal com ha explicat el codirector d'excavació del jaciment, Jordi Diloli: "És una cosa que encara farà més singular el jaciment de l'Assut, que és una fortificació brutal."
Podem dir que no n'hi ha cap altre a les Terres de l'Ebre d'aquestes característiques
El poblat es va establir al segle VII abans de Crist, en la primera edat de ferro, i va perdurar fins al segle II després de Crist.
Van ser, doncs, sis segles d'ocupació en aquest emplaçament ubicat en un turó, amb unes vistes privilegiades sobre el riu Ebre. Ho explica l'altre codirector de l'excavació, Ivan Cots: "És una zona immillorable pels recursos econòmics i sobretot pel control visual i per la protecció de la gent que hi residia."
I és que el riu Ebre era la principal via de comunicació entre la costa i l'interior en època protohistòrica i, per tant, el canal d'arribada del comerç mediterrani, tal com explica Diloli:
Arriben els fenicis, porten productes exòtics, molts de luxe. I això és un pol d'atracció. La gent baixa de les muntanyes, se situa vora el riu i comença a produir i a intercanviar.
Fa 23 anys que fan excavacions al poblat ibèric de l'Assut de Tivenys, al Baix Ebre. Hi participen alumnes de diversos graus d'Història i d'Arqueologia, que aprenen sobre el terreny.
En aquest cas s'hi suma la dificultat d'un terreny escarpat. La campanya d'excavacions d'aquest estiu s'acabarà a mitjan juliol.
