Un tribunal estima que estar en la llista d'espera va allargar la vida a una pacient
L'Audiència de Barcelona ha arxivat definitivament la primera denúncia presentada a Espanya per la mort d'una pacient en llista d'espera, mitjançant un acte on el tribunal estima que, si la dona hagués estat operada abans, "potser només s'hagués avançat la seva defunció". D'aquesta manera, la Sala coincideix amb el jutge que va instruir la causa en què la demora en l'operació no va influir en la seva mort ni la seva mort va ser deguda a la falta de mitjans o a un comportament mèdic incorrecte.
2 min
D'aquesta manera, el tribunal dóna per tancat definitivament un cas que va obrir un debat polític i social per les llistes d'espera de la sanitat pública, quan, al juny de 2000, la família d'Àngela Torres va denunciar la mort de la dona, una lleidatana de 69 anys, ocorreguda el 5 de maig anterior a l'hospital Vall d'Hebron dotze hores després de ser intervinguda. Segons la denúncia, la pacient va estar més de deu mesos en llista d'espera per ser intervinguda d'una malaltia cardíaca. L'hospital sempre va declinar qualsevol responsabilitat i va defensar que la dona no va ser inclosa en llista d'espera fins a un mes abans de ser operada. En aquest cas van arribar a estar com a imputats per un presumpte delicte d'homicidi imprudent els gerents de la ciutat sanitària i de l'hospital general de la Vall d'Hebron, el director mèdic del centre, el cap del servei de cirurgia cardíaca i el cap del departament de cardiologia. L'Audiència entén en el seu acte que no hi va haver cap imprudència mèdica ni va influir la llista d'espera perquè "la intervenció quirúrgica de recanvi de vàlvula (que la dona necessitava) no es va demorar expressament sinó per criteris clínics inherents a la pròpia pacient". Diu la resolució que des de 1999, l'estat de salut d'Àngela Torres "no havia presentat un agreujament de la seva patologia que necessités cap intervenció de risc amb caràcter urgent". Els jutges creuen que la pacient "presentava determinats factors de risc que aconsellaven descartar l'operació quirúrgica fora que fos imprescindible garantir-li la vida, la qual cosa unida al fet que el tractament facilitat per l'Hospital de Lleida estava donant resultats moderadament satisfactoris, convertia el diagnòstic de preferència per altres alternatives sanitàries diferents a la intervenció". L'Audiència assenyala que "la ciència mèdica no és exacta per la seva pròpia naturalesa i, per això, el contracte de serveis públics o privats relatius a la salut obliga el professional a proporcionar tots els coneixements i mitjans necessaris, però en absolut a garantir un resultat favorable". En aquest cas, el tribunal no hi veu una infracció de les normes mèdiques atribuïbles als professionals de la medicina, els mitjans o la demora en l'operació per les llistes d'espera. A la tesi de l'acusació en nom de la família de la morta, que la intervenció s'hauria d'haver portat a terme molt abans, l'Audiència respon que "oblida que, amb això, potser només s'hauria aconseguit avançar la seva defunció".
