Una escola amb un jaciment neolític incorporat: el cas excepcional de Canovelles
A Canovelles, ja tenien constància de jaciments neolítics, com el de Can Estrada, que va ser descobert durant les obres de la ronda Nord de Granollers.
Però el 2015-1016, el que van trobar va superar totes les seves expectatives, perquè data d'uns 6.000 anys, i és un dels més importants de la península Ibèrica i Europa per la seva singularitat.
Amb el nom de Can Estrada 2, és singular perquè s'ha mantingut preservat fins avui. Va quedar cobert d'argila i sediment a dos metres sota terra, i no s'ha traslladat del lloc on es va trobar, com passa amb la gran majoria de jaciments.
El terra que veiem quan el visitem era el nivell de circulació real dels seus habitants. "Les mateixes estructures, com serien les dues soleres de les cabanes circulars, són úniques a Europa pràcticament. No te'n trobaries en cap altre lloc que tu ara poguessis anar a visitar in situ". N'explica la rellevància l'arqueòleg Jordi Roig Buxó:
És un poblat neolític que conserva encara les seves cabanes originals.
Aquest jaciment era un llogarret, un poblat neolític, on en poc espai s'hi concentren els habitatges, els forns i la part espiritual o funerària. S'hi han pogut trobar objectes i restes de les edificacions en un estat de conservació molt bo, així com un esquelet d'un individu d'edat molt avançada per l'època, d'una cinquantena anys, que tenia com a ofrenes funeràries una ovella dipositada als peus i un vas de ceràmica.
"Per nosaltres sí que té interès, perquè és una ceràmica de fa 6.500 anys, però en el seu moment contenia alguna cosa. Vull dir que amb aquesta creença que ho pogués necessitar al més enllà. I el fet de tenir la presència d'una ovella als peus, dipositada, ens reforça el caràcter ramader que tindria aquesta comunitat. I, alhora, que el personatge enterrat seria un personatge d'una certa rellevància dins el grup", ens explica l'arqueòleg.
Eina pedagògica a l'escola
El jaciment va ser descobert arran dels treballs arqueològics previs per edificar el que ara és l'escola Els Quatre Vents, situada just a sobre.
I l'alumnat de l'escola ha sabut treure'n profit. Han apadrinat les restes arqueològiques mitjançant un programa del Departament d'Educació i estan organitzant visites teatralitzades per poder mostrar-lo al públic que el visiti per aprendre de primera mà com vivien els habitants d'aquest llogarret.
Poc s'ho pensaven, que tindrien aquesta sorpresa tan a prop, tal com ens ho explica la mateixa directora del centre, la Jessica Caurin.
"Va aparèixer l'esquelet, i, clar, després de tretze cursos esperant un edifici, vam pensar que ja no arribaria l'escola. Per sort hem pogut compaginar l'edifici del centre educatiu amb aquest jaciment".
Doble victòria per als arqueòlegs
Els arqueòlegs tenen clar que poder tenir l'escola just a sobre del jaciment i que aquest no s'hagi hagut de moure és una doble victòria.
Ho hem pogut fer tot: l'excavació arqueològica, la preservació pròpia de les restes in situ i, després, el projecte museístic.
"A més, -- afegeixen--, amb aquests tallers i aquests convenis de difusió ja és el màxim. Tanques tot el que és una actuació arqueològica, cultural, patrimonial i de difusió del patrimoni".
Arran d'aquest projecte de col·laboració entre el jaciment i l'escola, una alumna de sisè ja té clar el seu futur: vol ser arqueòloga.
