Una família de Girona, atrapada al Carib pel coronavirus: "És una presó al paradís"
L'Oriol Lázaro és el capità del vaixell Ferm. La seva mare, la Glòria, i els seus fills, el Jan i l'Uma, van anar a visitar-lo al febrer mentre navegava per Panamà, amb la intenció d'estar-s'hi un mes.
Tenien bitllet de tornada per al 16 de març, però els van tancar la frontera i els van anul·lar el vol.
Panamà va tancar fronteres molt aviat, més aviat que Espanya, i això va fer que nosaltres no poguéssim enviar els petits i la meva mare cap allà. Ens va agafar molt de cop, perquè la van tancar el mateix dia que agafàvem l'avió i això va ser un cop dur.
La crisi del coronavirus els va deixar atrapats.
Primer van estar a la badia de Linton, també al carib panameny, on van carregar el vaixell de menjar, després van passar 18 dies aïllats per assegurar-se que no estaven contagiats. I quan van comprovar que estaven tots lliures de coronavirus, van tornar l'arxipèlag de San Blas, un conjunt de 365 petites illes que pertany a Panamà i on ja porten 3 mesos.
Tot i que la situació pot semblar idíl·lica, estan desitjant tornar a Catalunya. Cada cop hi ha més infectats i la logística també es complica.
Aquí la pandèmia ens rodeja. Totes les illes estan infectades. El nostre dia a dia normalment és difícil. En comunicacions, en subministraments en tot Ens fem l'aigua amb una potabilitzadora i pesquem, però hi ha coses bàsiques, com pasta o arròs, que ens ha d'arribar des del continent. Ara és complicat. Avui ens acaben de dir que les 3 pròximes setmanes no hi haurà cap més comunicació. Cap servei de res. Per tant ens hem d'espavilar amb el que tenim. Anem carregats al màxim sempre que podem, els preus s'han triplicat, però ens anem espavilant.
A més s'acosta la temporada d'huracans i allà no s'hi poden estar.
D'aquí un mes ens arriba l'època dels huracans, una època ben dura, aquí. Perquè arriba l'època de pluges i llamps, el que fot més por aquí són els llamps. És el lloc del món on hi ha més llamps. El vent para, la humitat puja, els mosquits comencen a volar lliurement i es fa impossible estar-se aquí.
Tenen bitllets per al 10 de juny, però no les tenen totes; tenen por que els tornin a anul·lar el vol i quedar-se sense alternatives per tornar a casa. Expliquen que l'ambaixada espanyola no els ha donat cap solució:
Des de l'ambaixada espanyola, informació zero. Per sort, amb la conselleria d'Exteriors de la Generalitat hi tenim una bona relació. Anem xerrant sempre que hi ha novetats. Vam estar en una llista de vols de repatriació. Sí que és cert que van fer un primer vol molt a l'inici de tot, però com que nosaltres teníem bitllets per al cap de molt poquet no el vam agafar. Però no hi ha hagut cap més moviment ni cap més informació.
Estan acostumats a navegar i viure entre illes amb el seu vaixell, el Ferm. El Jan i l'Uma fan classe amb vistes al mar amb l'ajuda del seu pare.
L'Oriol explica que fa tres anys que estan a Panamà, perquè es van enamorar d'aquest lloc, però que ara s'ha convertit en "una presó al paradís":
El nostre jardí és molt maco, però de vegades té els seus inconvenients.
Si el vol del dia 10 de juny no surt, hauran de buscar la manera de marxar perquè allà no es poden quedar.
