Una nova combinació de fàrmacs millora la supervivència de càncers de mama metastàtics
El càncer de mama és el més freqüent entre les dones i aproximadament el 70% d'aquests tumors són de tipus hormonal. I d'aquests, entre un 30% i un 40% tenen una mutació en un gen, PIK3CA, que incrementa la seva agressivitat i s'associa a un pitjor pronòstic en càncer metastàtic.
La teràpia habitual per a aquestes pacients es basa en dos fàrmacs hormonals i ara un estudi internacional amb participació de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron, VHIO, ha demostrat que afegir al tractament estàndard un fàrmac dirigit contra aquesta mutació no només ajuda a controlar millor l'evolució d'aquests tumors, sinó que també augmenta la supervivència de les dones més de sis mesos.
"Es passa dels 27 de la teràpia estàndard a fins a 34 mesos", explica Cristina Saura, cap del grup de Càncer de Mama del VHIO i membre del comitè directiu de l'estudi:
I també aconseguim allargar el temps de control de la malaltia, que passa de 7 mesos a 17 mesos i un altre paràmetre molt important: allarguem fins a uns 2 anys el moment en què les dones necessiten quimioteràpia.
L'estudi, INAVO120, s'ha presentat al Congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica, ASCO, i ha demostrat l'eficàcia d'aquest fàrmac, l'Inavoslisib, en més de 300 dones amb aquest tipus de tumors, que representen fins al 30% de tots els càncers de mama.
Increment controlable de la toxicitat
L'estudi mostra grans beneficis de la nova teràpia per a les pacients, però també confirma que afegir el nou fàrmac dirigit incrementa una mica la toxicitat del tractament, bàsicament perquè pot provocar hiperglicèmia, és a dir, un augment de glucosa en la sang de les pacients.
"Aquest efecte apareix en el 63% de les pacients i pot arribar a ser important en el 7%", explica la doctora Saura que afegeix que es tracta d'una reacció que poden controlar amb medicació:
Si tractem adequadament aquestes dones aconseguim que es pugui administrar el tractament. Només al voltant del 14% hauran de reduir la dosi del tractament, i només l'1% no el podria continuar.
Afegir el tercer fàrmac també incrementa la probabilitat d'altres efectes secundaris, com ara sequedat d'ulls o visió borrosa, mucositis o diarrea, però tots es van poder controlar ajustant les dosis del tractament o amb medicació de suport.
En conclusió, és el primer estudi que demostra que el bloqueig simultani del receptor d'estrogen, del cicle cel·lular i de PI3K en primera línia de tractament per a pacients amb resistència a la teràpia endocrina suposa un benefici transformador, la qual cosa pot convertir aquesta teràpia en un futur nou estàndard per a aquestes pacients.
El fàrmac dirigit encara no està aprovat per les agències reguladores fora d'estudis clínics, però està autoritzat en assaig per la FDA i està en avaluació per l'Agència Europea de Medicaments.
Tractament segur també en dones amb diabetis o obesitat
Un altre estudi paral·lel presentat també a ASCO demostra que la triple teràpia també es podria administrar a persones que ja tenen el sucre alt per diabetis o obesitat.
En aquests casos, l'assaig demostra bona tolerància si es disminueixen les dosis de la teràpia o s'afegeixen fàrmacs per controlar aquest efecte secundari, que s'han mostrat molt eficaços també en aquest grup de població.
I en tots els casos, el nivell de glucosa a la sang de les pacients torna a la situació prèvia a l'inici de la teràpia un cop que es deixa de subministrar el fàrmac.
