Una nova troballa científica apunta que l'evolució de la vida pot tenir un origen a l'espai exterior
Un grup de científics dirigits per l'Institut Max Planck han trobat indicis de molècules orgàniques complexes en el disc d'un planeta en formació. Es tracta de molècules precursores dels sucres i els aminoàcids. Per aquesta raó, apunten, l'evolució de la vida podria tenir el seu origen a l'espai exterior.
L'equip d'investigadors ha aconseguit detectar per primera vegada etilenglicol i glicolonitril, --entre altres molècules--, en el disc protoplanetari de la protoestrella V883 Orionis, situada a la constel·lació d'Orió, a uns 1350 anys llum de la Terra.
Aquests compostos detectats es consideren precursors dels components bàsics per a la creació de la vida.
El descobriment ha estat possible gràcies al telescopi ALMA, situat al desert d'Atacama, a Xile, que és una de les eines més poderoses del món per observar i estudiar l'univers fred i el gas molecular.
Les molècules que permeten la vida s'acoblen a l'espai
Els científics ja havien identificat molècules orgàniques en diverses zones relacionades amb la formació planetària. Es tracta de molècules amb més de cinc àtoms, en què almenys un d'aquests és carboni.
Moltes d'aquestes molècules es consideren components bàsics de la vida, com ara els aminoàcids i els àcids nucleics o els seus precursors, segons ha detallat l'Institut Max Planck. L'equip que ha fet el descobriment ha detectat 17 d'aquestes molècules en el disc protoplanetari que envolta V883 Orionis.
La troballa és una "peça del trencaclosques" que es buscava des de fa temps per a entendre l'evolució d'aquests compostos.
L'observació de diferents entorns còsmics ha permès revelar que la complexitat d'aquestes molècules va en augment des de les regions on es formen les estrelles fins als sistemes planetaris evolucionats, segons explica Abubakar Fadul, líder de l'estudi.
La troballa apunta a una línia recta d'enriquiment químic i complexitat creixent [d'aquestes molècules] entre els núvols estelars i els sistemes planetaris.
Aquest fet suggereix que les "llavors de la vida" s'acoblen i es desenvolupen a l'espai i "estan molt esteses", assegura.
Un descobriment que desmunta les hipòtesis inicials
Les estrelles es formen a partir de gasos i pols. Després de formar-se una estrella, el pols i el gas restant queda girant en òrbita i sovint formen un disc giratori al voltant de l'estrella jove.
Aquests discos prenen el nom de discos protoplanetaris perquè constitueixen la reserva principal de materials a partir dels quals l'estrella pot acabar formant un nou planeta. Els materials orbitants s'aglutinen i es fusionen.
A mesura que avança aquest procés, també evoluciona la composició dels discos protoplanetaris. La transició va acompanyada d'una fase violenta, amb radiació intensa i expulsions de gas.
Per aquest motiu, els investigadors pensaven que en aquest procés energètic es podria destruir bona part de la complexitat química que es desenvolupa en les molècules orgàniques del disc protoplanetari. Però en realitat, la troballa demostra que passa tot el contrari.
Els resultats suggereixen que els discos protoplanetaris hereten molècules complexes, i la formació d'aquestes continua durant l'etapa d'evolució del disc protoplanetari.
L'Institut Max Planck admet que el descobriment és "emocionant" i esperen examinar altres regions per a identificar "molècules encara més evolucionades".
