Unitats d'escolarització compartida per "no tirar la tovallola" i acabar els estudis obligatoris
Alumnes de 3r i 4rt d'ESO amb problemàtiques diverses són derivats del seu institut i reben un suport personalitzat i emocional per assolir els estudis obligatoris amb garanties
A Catalunya hi ha 1.316 alumnes que estudien tercer i quart d'ESO en una vuitantena d'unitats d'escolarització compartida.
La seva situació personal, molts cops afectada per contextos familiars complexos, problemes de salut mental o trastorns de la conducta, els fa molt difícil seguir els estudis al seu institut, i són derivats en aquests centres perquè puguin graduar-se amb més garanties.
Grups reduïts i acompanyament emocional intensiu
Les unitats d'escolarització compartida (UEC) segueixen el currículum de tercer i quart d'ESO, però la diferència amb els instituts ordinaris és que treballen en grups més reduïts, d'entre sis i deu alumnes, ho fan amb unes adaptacions molt personalitzades, i prioritzant les habilitats emocionals.
"Si els joves no estan bé amb ells mateixos, difícilment podran aprendre", recorda Ricard Rodríguez, coordinador de les unitats d'escolarització compartida de la federació FEDAIA.
"En les assemblees i les tutories fem aflorar les emocions i treballem com gestionar-les. D'aquesta manera, els alumnes van trobant el benestar per abordar, després, les seves necessitats d'aprenentatge."
"En moltes ocasions ens trobem un perfil de joves sense expectatives o sense motivacions, i el nostre objectiu és capgirar-ho", afegeix Rodríguez.
El Karim va començar fa dos cursos a la UEC de Terrassa "enfadat amb el món".
"Aquí em sento molt ben acollit, tinc ganes de venir i, quan surto, explico a la meva mare tot el que he fet. Soc més feliç", comparteix.
La Juli hi va arribar plena de "cicatrius emocionals" després d'haver passat per un hospital de dia. "M'aïllava, no sabia què fer, m'estressava molt i vaig arribar a un punt que ja no podia més. Aquí vaig notar un gran canvi i he trobat coses que creia impossibles, com tenir altres amics o enfortir les meves habilitats socials", relata.
"Encara tinc cicatrius --reconeix--, però només són físiques i ja no estan a la meva ment".
Tallers pràctics i vincle amb els educadors
A més de l'aula ordinària, el Karim i els seus companys passen moltes hores al taller de fusteria. És un lloc comú a moltes unitats d'escolarització compartida, juntament amb altres espais com l'hort i la cuina, perquè els permet aprendre amb un enfocament més pràctic.
"El que busquem en aquests tallers és descobrir diferents maneres de treballar que puguin ajudar a definir possibles itineraris de futur, ja sigui cap al món laboral i, especialment, cap al món formatiu", explica Rodríguez.
Un altre dels pilars d'aquests centres és el vincle entre els educadors i els estudiants, que sovint venen de tenir relacions conflictives amb el professorat o els companys de l'institut ordinari. Similarment al que es fa a primària, els tutors són els mateixos que els imparteixen la majoria de les matèries o els acompanyen a l'hora de fer pràctiques o projectes de voluntariat.
"Ara m'estic centrant i estic intentant fer més els deures i estudiar més", explica el Rafael. Reconeix que a l'institut no tenia un bon comportament, i assegura que a la UEC se sent més acompanyat perquè "tots venim de circumstàncies similars".
Un aprenentatge a mida per a cada alumne
En les unitats d'escolarització compartida, cada alumne disposa d'un pla individualitzat segons el seu context i les seves necessitats. És un recurs que també es fa servir habitualment a escoles i instituts, però en aquests centres es pot personalitzar més i fer un acompanyament més intensiu, perquè tenen menys alumnes i més mans, sobretot d'educadors.
La base del seu projecte és dissenyar un itinerari a mida de cada alumne perquè tinguin més possibilitats d'èxit en els estudis. "Intentem recuperar, de manera més accelerada, recorreguts que s'han perdut", exposa Rodríguez. Són un recurs més per lluitar contra l'abandonament escolar prematur.
Tot i que encara no disposen de dades objectives, Rodríguez diu que la seva intenció és fer recerca sobre l'impacte de les unitats d'escolarització compartida en les trajectòries educatives de l'alumnat.
Mantenir el contacte amb l'institut
Malgrat que alguns alumnes estudien la major part del temps a les unitats d'escolarització compartida, continuen matriculats al seu institut i es procura que hi mantinguin el vincle, sigui estudiant-hi alguna matèria o participant en algunes activitats amb els seus companys.
"Les UEC acostumen a ser l'últim recurs. Abans de derivar un alumne, els instituts han posat en pràctica moltes altres alternatives, sense èxit."
Les unitats d'escolarització compartida són contractades pel Departament d'Educació, les diputacions o els ajuntaments, i, per tant, són recursos públics que no suposen cap cost addicional per a l'alumnat que hi està escolaritzat. A més de docents, hi treballen, sobretot, educadors i treballadors socials, pedagogs i psicòlegs.
L'experiència d'haver estudiat en una UEC, en perspectiva
Les unitats d'escolarització compartida són força desconegudes, però ja fa molts anys que estan en funcionament. L'Abdel i l'Aitor van estudiar fa més de deu anys a la UEC de Martorell.
"A mi no m'agradava estudiar", admet l'Aitor, "però vaig aprofitar l'oportunitat d'una altra manera". "Ara sempre ho dic: encara que no t'agradi estudiar, sigues responsable i guanya't el teu lloc de treball perquè puguis viure tranquil."
"Va marcar un abans i un després a la meva vida", valora l'Abdel. Tant és així que, durant el seu pas pel centre, va decidir que es volia dedicar a ajudar joves com ell, i ara treballa en un centre de menors.
"Recordo, sobretot, una educadora, la Irina. Quan em portava malament o volia cridar l'atenció, ella em deia: 'Tu no ets així, recorda qui ets.' Al llarg de la meva vida he tingut present aquesta frase, que m'ha portat on soc ara."
L'educadora de qui parla, Irina Cabanillas, és l'actual directora de la UEC de Martorell. "La satisfacció d'aquesta feina és veure que als alumnes que has tingut els hi van bé les coses, i per sort hi ha molts casos d'èxit", afirma.
"De vegades els estudiants que arriben necessiten més anys per madurar i veure què volen fer amb la seva vida. Per això es treballa molt l'orientació, perquè descobreixin què volen fer en un futur", conclou.
