"After Work": Estem preparats, per a una existència lliure de treball?

"Què faries, si tinguessis diners cada mes sense haver de treballar?"

És la pregunta que Erik Gandini fa als protagonistes del documental "After Work", una aproximació a la relació que establim amb la feina i amb el temps lliure. La majoria es queden sense paraules.

El treball vertebra la nostra societat. Des de petits ens pregunten què serem quan siguem grans i s'espera que durant l'adolescència orientem els nostres estudis pensant en el món laboral.

Però urgeix repensar el rol del treball de manera urgent, ja que s'estima que en els pròxims 15 anys la meitat de la mà d'obra serà substituïda per les màquines i la intel·ligència artificial. Amb "After Work", Gandini vol saber si estem preparats per a aquest canvi, què significarà des d'un punt de vista existencial i què farem quan ja no haguem de treballar.

Addicció a la feina

A través de les experiències dels protagonistes en quatre països emblemàtics --Kuwait, Corea del Sud, els Estats Units i Itàlia -- "After work" explora quina podria ser la nova ètica del treball, compatible amb una futura "existència lliure de treball".

Als Estats Units, la idea del somni americà està íntimament lligada al concepte de treballar dur per triomfar. La cultura de l'addicció a la feina té un rerefons religiós i es remunta a mitjans del segle XVII. El pensament calvinista i la seva "ansietat teològica sobre la maledicció" va establir les bases de l'ètica del treball. Són paraules de la filòsofa Elizabeth S. Anderson, que parla de "la representació de l'addicció a la feina", fer creure els altres que tens un compromís elevat amb el treball. I apunta al pensament purità:

Aquesta càrrega ideològica segueix deixant empremta en molts estatunidencs, que creuen que són imprescindibles en el lloc de treball. El 2018, 768 milions de dies de vacances van quedar sense utilitzar-se. Una tendència que no canvia, segons l'orador motivacional Josh Davis, executiu en cap del Centre per al Desenvolupament de l'Ètica del Treball:

Un cas més extrem és el de Corea del Sud, un país que en poques dècades ha passat de ser un dels més pobres del món a formar part de les economies més avançades. Un dels pilars d'aquest "miracle econòmic" està en la mà d'obra, amb jornades laborals d'entre 12 i 14 hores diàries. Però aquest esforç té un preu: cau la natalitat, puja la taxa de suïcidis i es dona un fenomen conegut com "gwarosa", la mort per treballar en excés. El documental comença, de fet, amb un treballador coreà que detalla quin és el seu horari. La seva filla, al costat, diu:

El cost per a la salut dels treballadors és tan elevat que ha esdevingut un problema social, de manera que el govern coreà s'ha vist obligat a posar en marxa campanyes per obligar els coreans a descansar i a gaudir del temps lliure.

La feina de no treballar

L'altra cara de la moneda la trobem a Kuwait, el país més sedentari del món, segons l'Organització Mundial de la Salut. La Constitució garanteix el dret a treballar dels kuwaitians. Una situació "gairebé utòpica", segons l'escriptora kuwaitiana Mai al Nakib, que acaba creant una paradoxa en el sector públic, on és usual veure desenes de persones contractades per a un sol lloc de treball.

Però aquesta situació dista molt de ser utòpica, tal com explica el Mekhda, un dels testimonis del documental, que va patir una depressió.

Finalment, el documental es trasllada a Itàlia, on trobem el nombre més elevat de "Ninis" (joves que ni estudien ni treballen) d'Europa. I on Gandini ens mostra el cas de dos hereus de grans fortunes que treballen per plaer, en allò que els agrada i han pogut escollir, i renuncien a fer una vida inactiva tot i la seva capacitat econòmica. Un d'ells, Armando Pizzoni, fa de jardiner.

"No existeix, el no fer res. No fer res és la mort."

Fitxa tècnica

"After Work" és un documental produït per Fasad Production AB i dirigit per Erik Gandini