Així es posen noms i cognoms als desapareguts de la Guerra Civil
A finals del mes de març passat la família del soldat Andreu Flores va poder enterrar dignament les restes del seu parent al cementiri d'Arenys de Munt.
Flores, mort a la Guerra Civil, és una de les 177 persones que es van exhumar de la fossa del Mas de Santa Magdalena de Móra d'Ebre, un antic hospital de campanya situat a primera línia del front. Per ara és l'únic que s'ha pogut identificar gràcies a la coincidència genètica amb els seus descendents.
Aquest cas demostra la dificultat per determinar a qui pertanyen les restes que es troben enterrades en fosses comunes o escampades pels antics camps de batalla.
Una feina complexa que des de fa cinc anys ha assumit la Generalitat a través del Pla de Fosses i que ja ha permès obrir una trentena de fosses i exhumar centenars de cossos.
De la fossa al laboratori
L'excavació de les fosses és la part més visible i que genera més expectació mediàtica. Allà és possible recuperar objectes, com la llibreta d'un dels metges de l'hospital, que facilita poder identificar els soldats que s'hi van tractar.
Però és entre les bambolines dels laboratoris on els esquelets que s'han exhumat poden, finalment, recuperar els seus noms i cognoms.
Aquesta feina la fan a la Unitat d'Antropologia de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot comença al jaciment arqueològic. Fins allà s'hi desplaça l'equip de la doctora en Arqueologia i Antropologia Antònia Díaz-Carvajal:
Els arqueòlegs excaven les fosses i quan tenen els esquelets visibles ens criden a nosaltres. Fem un preestudi al camp, on anotem les anomalies o els aspectes antropològics que ens poden ser d'utilitat després. Exhumem aquell esquelet i el traslladem a les instal·lacions de la Universitat Autònoma.
En concret arriben als laboratoris de la Facultat de Biociències, on ara s'acumulen desenes de caixes arribades de la fossa del Mas de Santa Magdalena. El seu contingut passa, un per un, per les mans de l'antropòloga Marta Riba.
A cada caixa trobem els cossos embossats i separats per extremitats, columna, crani... Primer fem un registre d'entrada al laboratori per fer una cadena de custòdia.
Això permet procedir a extreure un petit tros de l'esquelet, com una dent o una falange, que més tard servirà per fer l'anàlisi genètica.
Un cop hem assegurat les mostres, fem la neteja dels individus i registrem quins ossos tenen. Després fem l'estudi patològic per veure si presenten fractures o lesions antemortem, que són totes les ferides que van patir en vida.
Ferides mortals
Les ferides que s'observen a simple vista són de molta gravetat: un crani travessat per un forat de bala, un fèmur seccionat, costelles trencades... Les més comunes són causades per l'impacte de la metralla i per projectils de gran calibre, explica la doctora en Història Bibiana Agustí:
Veiem moltes amputacions o inferim, a partir de punts de sutura o conductes de drenatge, indicis d'intervencions abdominals. També veiem intervencions al crani per fer-hi neteges o per extreure'n projectils. Tot són ferides molt greus... Molts devien arribar justos a l'hospital, però arribaven vius perquè, si no, no hi haurien arribat.
L'examen dels cossos també permet conèixer detalls de qui eren els individus.
El que tenim és una població molt jove, amb molts nois que no havien fet els vint anys, que devien ser de la Lleva del Biberó. També hi ha un gruix important d'homes més grans que no van més enllà dels quaranta.
L'extracció de l'ADN
Les petites mostres que s'han extret dels ossos s'envien a un altre laboratori de la mateixa facultat per extreure'n l'ADN. És un procés delicat perquè qualsevol error pot contaminar una mostra ja molt degradada pel pas del temps.
Això fa que hagin de treballar en un laboratori específic i equipats amb una granota, guants i ulleres. La professora d'Antropologia Biològica Cristina Santos s'encarrega d'aquesta etapa:
Primer tallem un petit trosset de la mostra que ens arriba. Un cop la tenim, fem una espècie de digestió, que ens permet fer l'extracció de l'ADN. Aquesta mostra s'utilitza per analitzar diferents marcadors genètics.
Un "match" difícil
Aquestes mostres s'envien, finalment, a l'Hospital Vall d'Hebron per cercar coincidències amb els més de 2.600 perfils genètics dels familiars de persones desaparegudes de la Guerra Civil.
Però obtenir una coincidència és un fet excepcional. Hi ha un gran nombre de persones de les quals no es té cap coneixement d'on són enterrades o que no s'han pogut exhumar, i el programa d'identificació genètica tampoc no té l'ADN de totes les famílies o descendents que van perdre algú a la guerra.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, fa una crida sobretot als familiars més directes perquè facin el pas i reclamin les restes a l'administració, d'aquesta manera es farà créixer el banc d'ADN.
El compromís del govern és fer un esforç a invertir recursos per a la recerca, però alhora cal que més famílies s'apuntin al cens de persones desaparegudes i que facin l'aportació del seu ADN. D'aquesta manera podrem tenir alguna coincidència amb les 20.000 persones que calculem que podem tenir a les fosses del país i les podrem retornar a la seva família.
Des del 2017, el Pla de Fosses de la Generalitat ha permès exhumar 800 cossos, dels quals només 17 han estat lliurats als seus familiars. L'últim ha estat el del soldat Andreu Flores.
