Albert Espinosa: "Vaig ser guionista del Tomàtic. A vegades, els nens demanaven coses que et feien plorar"
El fenomen de "Polseres vermelles" el va col·locar sota el focus mediàtic, però Albert Espinosa no ha parat de fer projectes des de ben jove. L'escriptor i guionista explica a "Col·lapse" que, en un principi, ell no escrivia, sinó que ho va començar a fer quan va estudiar Enginyeria Industrial, en un grup de teatre en què es va apuntar.
De ben jove va treballar com a guionista de la sèrie "El joc de viure", de TV3, i també del Tomàtic. Amb aquest últim, confessa que s'ho va passar molt bé i que s'emocionava amb els missatges d'alguns nens:
Era molt bonic. A vegades plorava, perquè els nens demanaven coses com ara que els seus pares tornessin a estar junts o que els donessin intel·ligència perquè no aprovaven les matemàtiques.
Polseres amunt!
Si hi ha una sèrie que ha suposat un abans i un després en la vida d'Albert Espinosa, aquesta és "Polseres vermelles". Va ser emesa en més de 20 països, amb set adaptacions, entre les quals n'hi ha una de Steven Spielberg, i tot un fenomen de masses a Catalunya.
Espinosa explica que cada cop que mira la sèrie s'emociona, per una banda, perquè representa la seva vida de petit i, per l'altra, per tot el que ha suposat arreu del món, ja que ha canviat la vida de moltes persones.
Normalitzar el càncer
Espinosa nega que la gent romantitzi les seves malalties. Opina que, més aviat, les expliquen per ajudar els altres i anima la gent a no tenir por de preguntar, en cas de tenir dubtes, ja que considera que "la por són dubtes no resolts":
Quan vaig amb pantalons curts pel carrer, la gent fa veure que no veu la cama ortopèdica, però, dos segons després de creuar-nos, es giren a mirar-la i jo em giro i els enganxo a tots. Sempre els pregunto per què tenen por de preguntar.
El guionista explica que, quan els metges li van dir que tenia un 3% de probabilitats de sobreviure, va marxar a Menorca amb els pares. Va anar a un hospital de pal·liatius, en principi, per morir, però el càncer avançava molt lentament i li van proposar anar a fer un tractament alternatiu a San Francisco, que va funcionar, i es va poder curar.
En aquest hospital de Menorca, els nens s'hi passaven una mitjana de 23 dies. En el meu cas, en van passar 30, 40, 45 jo pensava que em farien fora. Als 52 dies, va venir un metge, em va dir que el meu càncer anava molt lent i que hi havia un tractament alternatiu a San Francisco, que el podia provar i que potser funcionaria, no? I mira, va anar bé.
El Barça, campió de la Champions
Espinosa explica que un dels efectes secundaris del tractament per curar-li el càncer són les profecies, i que molts dels somnis que té s'acaben complint. En aquest sentit, assegura que ha somiat que el Barça guanyarà la Champions, amb gols de Lewandowski i Sergi Roberto.
Si es compleix aquest pronòstic, el tornarem a convidar a "Col·lapse".
