Aula d'acollida, més enllà del català
"Bon dia", "estic bé", "moltes gràcies" i "puc anar al lavabo" són les expressions recurrents que surten el primer dia que un alumne nouvingut entra a l'aula d'acollida. Aquest és l'espai on els alumnes provinents d'altres països entren en contacte per primera vegada amb el català. Més enllà de la llengua també és un espai on tenen una atenció personalitzada que els permet afrontar millor tots els canvis que implica aquesta nova situació: nou centre escolar, nous companys i nou entorn cultural.
Part de la jornada es fa amb la resta dels companys
A l'Institut de Cabrils, al Maresme, hi ha 12 alumnes que han arribat al llarg del curs. Una part provenen de països llatinoamericans i parlen castellà, un fet que els facilita la integració, però també hi ha altres casos, com un grup d'alumnes provinents d'Ucraïna o una alumna que ha arribat de la Xina, en què l'idioma es converteix en un autèntic obstacle. La professora de l'aula, la Raquel Baos, ens explica què fan els primers dies:
Comencem per coses molt bàsiques: saber saludar i donar les gràcies. I després els demano què necessiten per al seu dia a dia. Per exemple, la frase estrella és puc anar a lavabo?, i a partir d'aquí anem ampliant vocabulari.
Primer un càstig, després un avantatge
En Jair fa un any que va arribar d'Hondures i és l'alumne que ha inaugurat l'aula d'acollida aquest curs. La primera setmana s'hi va estar sol però ara ja té altres companys com en Mateo, que té 12 anys i és de Colòmbia. Cap dels dos té pressa per sortir-ne:
Parlo millor amb els meus amics de l'aula d'acollida, i gràcies a les hores que he estat aquí vaig entenent cada vegada millor el que ens expliquen a l'aula ordinària, apunta en Jair.
M'ajuda a aprendre més i també em socialitzo millor amb més companys perquè em sento més còmode en una aula així, on som menys gent, afegeix en Mateo.
I és que en un primer moment alguns alumnes viuen l'entrada a l'aula d'acollida com un càstig, com explica Baos:
Quan arriben no entenen per què no estan amb la resta del grup. I després cadascú té el seu ritme d'adaptació. Intentem generar un ambient de confiança, els donem seguretat, i quan ja estan més tranquils i situats és quan podem començar a treballar la llengua.
És una aula difícil de gestionar, perquè els alumnes poden arribar en qualsevol moment:
A banda dels alumnes d'Ucraïna, en les últimes setmanes també ha arribat un nen del Brasil que només parlava portuguès. Hem hagut de frenar una mica perquè són ritmes diferents, però nosaltres treballem en una sola aula, amb una sola professora i estem tots junts. Hem de fer el mateix temari, hem d'avançar junts.
Els falta atrevir-se a parlar en català
El recurs és útil i necessari però, malgrat l'acompanyament, passat un any la majoria no s'atreveixen a parlar en català. Ho atribueixen a la por o la vergonya d'equivocar-se. I aquest és un obstacle difícil de superar perquè es calcula que per tenir un bon assoliment d'una llengua calen entre 5 i 7 anys. A més, aquests alumnes que arriben més grans senten certa frustració de no poder-se expressar de la mateixa manera que ho farien en la seva llengua materna:
És una barrera lingüística real, a les aules s'intenta adaptar els continguts i els materials, fins i tot les avaluacions, perquè els sigui més fàcil, però és una mala passada que no coneguin la llengua.
