Benestar animal: milions d'animals tancats en gàbies de la mida d'un DIN-A4
Vivim un auge del veganisme i de la importància que donem al benestar dels animals. Però, pel periodista Lluís Freixes, hi ha una gran diferència entre què volem pels animals i què estem fent amb ells. "Des que vam industrialitzar la producció d'aliments el tracte que donem als animals ha anat empitjorant. Tenim més macrogranges i més animals tancats en gàbies que mai".
Freixes ha visitat el "Tot es mou" per parlar del concepte de "benestar animal" que analitza a "Sedició a la granja: una defensa dels animals i del planeta", el primer assaig escrit en català sobre els drets dels animals a Catalunya i al món.
A Catalunya hi ha quatre milions de gallines produint ous, de les quals, tres milions les tenim tancades en gàbies amb l'espai d'un foli DIN-A4, que es el que diu la llei.
Freixes subratlla que aquesta dada sorprèn perquè "les gallines que surten per la televisió i a les capses dels ous són gallines a l'aire lliure. Volem ensenyar el que ens agradaria que fos la norma, però, en realitat, és l'excepció". La cria d'animals en gàbies és legal a la majoria de països de la UE, però "immoral", segons Freixes, que apunta que també és la forma de producció de carn de conill més estesa.
Cada cop més vegans
"Hi ha gent a qui els apel·la l'empatia amb els animals i que no senten que tinguin la necessitat d'alimentar-se d'animals", explica Freixes, que afegeix que "no és obligatori menjar productes d'origen animal amb els llegums de qualitat que hi ha a Catalunya, entre d'altres".
Freixes també ha explicat perquè el consum de carn per habitant fa anys que cau. "Hi ha gent que redueix el consum de productes d'origen animal per un compromís amb planeta. La producció i consum de carn, tal i com els tenim entesos avui dia, tenen unes conseqüències climàtiques terribles com hem vist, per exemple, amb els purins".
Transició proteica vs. benestar animal
Animalistes i ecologistes defensen la necessitat d'una "transició proteica", és a dir, consumir cada vegada més proteïna d'origen vegetal i menys d'animal. Més enllà de la carn, Freixes també assenyala els problemes ètics que considera que implica el consum de làctics.
Una vaca, si no la matem, viu entre 20 i 30 anys, però encara la concebem com una màquina expenedora de llet i l'enviem a l'escorxador quan deixa de ser rendible, amb 6 o 7 anys. On queda el benestar animal?
L'autor de "Sedició a la granja" també ha criticat la "hipocresia" d'eslògans com "quan millor estigui la vaca, millor serà la llet": "Entenem el benestar animal com una eina per tenir una llet de millor qualitat, no perquè la vaca estigui millor", ha sentenciat Freixes.
