Boris Ruiz: "El neuròleg diu que em quedaré així, però tinc esperança"

Boris Ruiz ha explicat com va viure els primers dies després de tenir l'ictus: "Em va espantar molt perquè em va reduir la visió moltíssim." I afegeix: "El principi va ser terrorífic. Tenia visions, veia imatges molt estranyes." L'actor ha dit que això ha anat millorant, però que, de sobte, s'ha convertit en un senyor gran: "No puc conduir ni llegir. A mi m'han hagut d'ajudar a anar pel carrer. Jo sempre he saltat, he corregut d'aquí a allà. Tot això s'ha acabat."

Ruiz també destaca la soledat dels primers dies i el suport que ha rebut dels seus veïns: "M'ha fotut molt perquè jo vivia sol a dalt d'una muntanya a Sant Martí de Montnegre. Vaig sentir molta soledat i avorriment. Tot això t'afecta i et poses molt trist. Plorava moltíssim." Malgrat tot, de seguida, una veïna li va oferir anar a dinar cada dia amb la seva família: "M'han ajudat moltíssim. No només pel dinar, era la conversa."

L'actor ha reconegut que aquests dies va pensar en la seva carrera i en tot el que ha viscut: "El principi era molt aparatós. A més, veia com passava un dia i un altre i un altre... Això em portava a mirar enrere. I sí, n'estic orgullós, estic content de com m'ha anat." Sobre el seu futur, Boris Ruiz ha dit: "El neuròleg, en l'última visita de fa una setmana, em va dir que em quedaria així, tal com estic ara. Crec que he perdut la meitat de la visió. Però bé, jo tinc esperança, crec que encara puc guanyar una mica més."

El convidat ha assegurat que en aquests últims set mesos li han ofert quatre o cinc pel·lícules i que les ha hagut de rebutjar: "No m'hi veig amb cor. La gent es pensa que la feina d'actor és molt fàcil i no ho és." Sobre què li agrada més d'actuar, ha contestat: "El millor del món és el contacte directe amb el públic."