Cada cop estem més irritats i som menys tolerants
Ho he decidit, ja he fet la reserva per les vacances d'estiu de l'any que ve. La meva destinació serà Marçà, al Priorat.
Ho he triat amb determinació i admiració cap als habitants d'aquest petit poble. Mireu, han fumut un cop de puny sobre la taula, han penjat un cartell a l'entrada de Marçà on avisen els foresters, que aquí els galls canten, les campanes toquen i els tractors treballen i si tot això et molesta, no t'agrada, ja pots girar cua i marxar.
No està malament, oi? Ja n'hi ha prou de tota aquesta polèmica. Els de les grans ciutats s'han acostumat a viure en capses de llumins i parets de full de paper, on viuen més la vida dels veïns que no pas la seva pròpia. Clàxons, sirenes i crits s'han convertit en sorolls acceptables
però quan surten a fer els pixapins, tot els molesta.
Cada cop estem més irritats i som menys tolerants. Aquest dia, sense anar més lluny, mentre aparcava el cotxe em va aparèixer, a la meva finestra, el conductor del vehicle del darrere amb un bat de beisbol, es veu que tenia previst que jo aparqués en tres segons i, segons ell, ho vaig fer en cinc. Relaxem-nos i estimem els sorolls del camp o acabarem organitzant una manifestació davant de Catalunya Ràdio perquè ens molesten els senyals horaris.
