Catalunya vol ser refugi contra la vulneració de drets lingüístics i culturals
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i els directors de 15 equipaments culturals de primera línia com el MNAC, el MACBA, el Liceu o el Palau de la Música han creat un grup de treball permanent que es reunirà cada mes a partir del setembre per actuar per la llibertat d'expressió. També elaborarà un codi deontològic de valors comuns a favor d'aquesta i de la llibertat de creació.
Es tracta de l'estratègia comuna amb la qual ha reaccionat la cultura catalana davant els actes de censura a diversos municipis i governs autonòmics des que Vox ha entrat a governar de la mà del PP. Segons Garriga, han consensuat que cal fer-hi front de manera ferma i l'objectiu és mantenir Catalunya com a refugi davant la vulneració de drets lingüístics i culturals:
El que estem veient aquests dies és una censura molt visible, però en breu hi haurà una censura que no veurem. Es passarà de cancel·lar a deixar de programar i hi haurà una part també molt important d'autocensura.
El grup de treball --que, explica Garriga, es fa en favor de la "diversitat" i perquè "aquí les coses continuïn sent com són"-- està pensant accions com fer més accessible la cultura a tothom i tenir una política comunicativa comuna.
Grans veus contra la censura
Al seu torn, la cantant Maria del Mar Bonet, l'escriptora Marta Pessarrodona i l'activista cultural i editor Eliseu Climent --guardonats amb la Medalla d'Or de la Generalitat d'aquest any, la màxima distinció que atorga el govern-- també han fet una crida a la resistència en aquest sentit:
Venen amb molta força, es veu que fa molt temps que necessiten que això giri cap a una dreta d'espant. I això no pot ser, hem de resistir.
S'intentarà un retrocés des de les institucions, però popularment i socialment el país aguantarà.
Admiro la societat civil catalana, crec que tenim una sort extraordinària de tota aquesta societat civil que s'ha mogut sempre.
