Com afrontar la selectivitat sense nervis ni pressió familiar
Més de 40.000 estudiants catalans es preparen per a les proves PAU, les proves d'accés a la universitat. És, sens dubte, un moment de molts nervis, tant per als estudiants que s'examinen com per a les seves famílies. Són dies complicats, i no sempre sabem com afrontar-los amb normalitat i tranquil·litat.
Què poden fer les famílies per acompanyar els estudiants?
"Les famílies intentem fer el millor per als fills i filles, però no sempre ho afrontem de la forma més convenient", apunta la psicòloga Alba Alfageme.
A vegades, sense voler, tendim a sobreprotegir, inculcar pors, manipular psicològicament o fins i tot projectar en ells les nostres frustracions.
El pas més important és prendre consciència d'aquestes actituds que poden ser perjudicials per als nostres fills i assumir que no hem de patir per ells: l'important és ser-hi i acompanyar-los.
Hem de deixar que s'escoltin ells mateixos. Com a adults, hem de ser-hi però sense intervenir en les seves decisions.
A més, apunta Alfageme, cal tenir en compte que en l'adolescència les emocions es manifesten d'"una forma molt intensa". Són habituals els canvis de comportament, actituds hostils cap als pares, més introversió del que és normal, mentides, baix rendiment escolar, autocrítica excessiva... A partir d'aquests comportaments, destaca Alfageme, "es pot començar a evidenciar que, d'alguna forma, els pares hem transmès alguna por o inseguretat cap als nostres fills".
Algunes famílies cometen l'error d'intentar saciar un buit personal o transmetre les seves pors a través dels seus fills. I els fills acaben reproduint les pors i frustracions dels pares. Això és un element de pressió terrible.
Alfageme recomana ser conscients d'aquestes frustracions per "intentar erradicar-les en lloc de reforçar-les". I, sobretot, no caure en comparacions que poden ser "molt perjudicials" per a l'autoestima dels nostres fills i filles.
Hem d'entendre que són éssers independents. Necessiten que hi siguem per acompanyar-los, des de la confiança i no des de la por o la pressió.
Tampoc hem de sobreprotegir-los, ja que d'aquesta manera "impedim que desenvolupin eines per aprendre a fer front a les adversitats".
Es parla de la generació de cristall. Una generació que té moltes aptituds per parlar de les emocions, però menys capacitats resilients per culpa de la hiperparentalitat.
Finalment, Alfageme recomana evitar el xantatge emocional i no invalidar les seves emocions.
Totes les emocions són necessàries. Els nostres fills i filles no ens han d'agradar per si fan una cosa o una altra, ens els estimem perquè són i prou. Al final, l'important és tenir clar quins són els nostres valors i objectius i quins comportaments tenim amb ells i elles, i evitem reproduir aquests patrons que augmenten la pressió.
Què poden fer els estudiants per controlar els nervis?
La selectivitat representa el moment de màxima pressió per als estudiants, i, per tant, suposa controlar moltes emocions. De fet, entre un 15-25% de l'alumnat té ansietat i estrès per aquesta prova. I l'impacte emocional es pot veure en insomni, irritabilitat, mal humor, pensaments negatius o por del fracàs
Davant aquesta situació, cal que els estudiants intentin controlar la negativitat, focalitzant-se en un sol objectiu, i que procurin mantenir uns hàbits saludables.
Hem d'intentar tenir cura de nosaltres, fer algun tipus d'esport, mantenir els hàbits saludables i trobar moments per desconnectar.
I, sobretot, evitar ser massa exigents amb nosaltres mateixos.
Si estem bé emocionalment, rendirem al cent per cent. I si l'examen no va bé, no passa res. De l'error se n'aprèn i pots sortir-ne més enfortit.
