Com conservar les maduixes per evitar que es facin malbé

Amb la primavera, arriben les maduixes. Però la carnositat vermellosa i suculenta que mosseguem i ens tenyeix els llavis de roig no és un fruit, sinó la base de la flor inflamada. Els fruits de les maduixes són aquells puntets menuts que té a la superfície. Com es poden cuinar més enllà de la forma tradicional de preparar-les amb moscatell, amb suc de taronja o simplement espolsades amb sucre?

Per què duren tan poc les maduixes?

Té a veure amb això que el que anomenem maduixa no és el fruit de la planta. Durant la maduració, les cèl·lules de l'interior de la maduixa es fan grosses i se separen les unes de les altres. Això fa que la maduixa quedi plena de minúscules bossetes d'aire, de globus, que ocupen els espais entre les cèl·lules.

La forma de les maduixes es manté per la pressió que exerceix cap enfora el contingut d'aquestes cèl·lules i d'aquests globus, que empeny i empeny per continuar fent-les més i més grosses. La maduixa no madura després de ser collida; recordem que no és un fruit! El que fa és desinflar-se ràpidament i acabar resultant aquella cosa tova i pastosa que fa tanta ràbia haver comprat per un dineral.

Com evitar que les maduixes es panseixin?

El primer consell que et donaria seria evitar comprar més maduixes del compte. A vegades agafar aquelles caixes llampants de dos quilos de maduixes és molt llaminer, però si no estàs segur de consumir-les en menys de dos dies, és millor comprar-ne la quantitat justa a granel: la fruita més cara de totes sempre és la que es llença.

Després hi ha el tema de guardar-les de la millor manera possible. Pren-ne nota, les maduixes respiren molt de pressa! Per tant, quan arribis a casa amb un carregament de maduixes:

• Mira-les bé i, si el recipient on venen veus que no és adequat, les estens sense apilar en una safata o un plat gros
• Llença directament aquella que vegis que és atacada pels fongs (perquè es contagien molt de pressa)
• Posa-les a la part menys freda de la nevera cobertes amb un drap de cotó
• No els retiris ni el tronquet ni les fulles: com menys les manipulem, menys les feriràs i més llarga serà la seva vida
• No les rentis mai fins al moment just abans de menjar-te-les. L'aigua les malmet moltíssim

Són diferents maduixes i maduixots?

Les maduixes pròpiament dites són les varietats silvestres, natives d'Europa, i a vegades en diem maduixes de bosc; són petitones i creixen arreu en llocs humits. Els maduixots són una cosa moderna, tenen menys de 300 anys, i venen de les varietats americanes, on els primers europeus van al·lucinar amb la seva enorme mida i se les van endur cap al vell món. I també de Xile, on un francès anomenat Monsieur Frézier va descobrir els maduixots primitius d'aquest país i se'ls va endur cap a la Bretanya.

Sandvitxos de maduixes i canyella

Et quedarà la casa perfumada de fira i de cotó de sucre. Agafa un parell de llesques de bon pa de motlle artesà. Una d'aquestes llesques unta-la generosament amb melmelada de maduixes. L'altra, pinta-la amb mantega fosa i espolsa-la de canyella en pols. Tanca aquest sandvitx improbable i pinta'n les cares exteriors amb força mantega fosa.

Posa'l a la sandvitxera o en una paella i torra'l per tots dos cantons, pressionant amb una espàtula de manera que l'entrepà quedi cruixent, daurat i, en essència, més fregit que torrat. Abans de clavar-li les dents, espera que la melmelada es refredi o t'escaldufaràs la llengua.

Melmelada de maduixes

Et dono la recepta de Pierre Hermé, un francès que diuen que en sap molt. Per a un quilo i mig de confitura de maduixots necessites els següents ingredients:

• 1 kg de maduixots ben madurs
• 1 kg de sucre
• 1 llimona

El vespre abans, agafa aquest quilo de maduixes, retira'n els pecíols i les fulles i renta-les bé sota l'aixeta. Ben escorregudes, posa-les en un bol barrejades amb el sucre, a macerar tota la nit a la nevera.

L'endemà, bolca el contingut del bol en un cossi per anar al foc i afegeix-hi el suc de la llimona. Fes-ho bullir 5 minuts. Amb una escumadora, pesca les maduixes i posa-les en un altre bol. El suc rosat que et queda al cossi, fes-lo bullir cinc minuts més perquè es concentri.

Ara, torna a tirar-hi les maduixes i repeteix aquest procés tres vegades. Observa que els maduixots tenen tres processos de cocció de cinc minuts cada un. Finalment, amb la mescla resultant, omple els pots de vidre de fer conserves, tapa'ls i deixa'ls reposar de cap per avall 24 hores.

Sopa francesa de borratges, maduixes i nata fresca

Als esmorzars dels casoris de la França rural era molt típic servir aquesta sopa pel record de cogombre refrescant que té la borratja, borraina o "pa i peixet", una herba que creix als marges dels camps a les zones rurals. És una herba molt coneguda als pobles. A Barcelona la conreen als parterres dels passejos com a planta ornamental. I és precisament ara quan és al seu millor moment.

Tot i la seva manca d'atractiu a primera vista, té unes fulles amples que semblen peludes, després d'una bona rentada amb aigua abundant i bullides, les fulles i les tiges perden la pilositat i queden fines, fresques i agradables. Si aquesta idea de fer-ne sopa no et convenç, també pots posar-los en sandvitxos: pa de motlle ben untat de crema de formatge fresc, fulles fresques de borratja rentades (o ruca o canonges o rodanxes de cogombre), una pila de maduixots a rodanxes, i ja tens un superentrepà de luxe per acompanyar el te de les cinc.