Com el servei militar estronca la carrera d'icones de la música
BTS és un dels fenòmens musicals de més èxit del món. Des de Corea del Sud han projectat la seva música arreu i han generat prop de 4 mil milions d'euros a l'economia del país. Aquest èxit, però, no els eximirà d'anar al servei militar, obligatori al seu país, que té una durada de dos anys, o 18 mesos segons la destinació.
L'Assemblea Nacional del país va obrir la porta a fer una excepció, però la banda ha optat per evitar polèmiques i ja s'han acomiadat del seu públic. Una decisió que estronca la carrera del grup i obre la incògnita sobre la reacció de l'audiència si tornen als escenaris. Aquesta situació evoca paral·lelismes del passat que van involucrar llegendes de la música, com Elvis Presley.
Cops de maluc a Alemanya
En aquell cas, el retorn de la mili va provocar un esclat d'èxit per al Rei del Rock. L'any 1956 Presley era el músic referent al món, una revolució associada al rock&roll i el moviment dels seus malucs.
El periple militar de Presley va obrir un debat nacional, i les autoritats li van oferir fer un servei a la carta: entretenir els soldats i fer actuacions musicals. Elvis, però, va triar el servei militar regular, i el 24 de març de 1958 es va presentar al centre de reclutament. Era un dilluns i els fans van batejar aquell dia com a "black monday". Elvis va començar la mili a Texas i després el van destinar a una base nord-americana a Alemanya. Allà va saber de la mort de la seva mare, un cop que alguns biògrafs del músic han vinculat a la seva addicció als barbitúrics, que li acabaria provocant la mort. El 3 de març de 1960 Presley va tornar de la mili al seu país convertit en un heroi i un patriota. El seu retorn a la música va ser espectacular i la seva carrera es va rellançar amb més força que mai. Des del punt de vista del màrqueting, el pas d'Elvis pel servei militar va funcionar.
Una realitat paral·lela a la que va experimentar un altre rei, en aquest cas del country, com va ser Johnny Cash. Cash va fer el servei militar l'any 1960, destinat al servei de telecomunicacions de l'exèrcit nord-americà. Els militars li van atribuir una gran capacitat llegint el codi morse, i sabia descodificar les transmissions soviètiques. Algun cop va explicar que després de deixar la mili, els missatges en morse continuaven sonant al seu cap i que van ajudar-lo a construir el ritme de les seves cançons.
Anar a la mili a contracor
Una gran figura musical que no es va estar de mostrar la seva contrarietat per l'estroncament de la seva carrera per anar a la mili va ser el millor guitarrista elèctric de la història del rock, Jimmi Hendrix. L'any 1969 Hendrix va tocar l'himne nacional nord-americà al festival de Woodstock, honorant les mostres explícites de patriotisme inherents a la psique nord-americana.
Però Hendrix havia tingut problemes amb la llei i el van deixar triar entre dues opcions: la presó o la mili. Hendrix ho va tenir clar. Després d'un any l'exèrcit el va llicenciar amb honors, tot i que va ser més aviat un soldat rebel. Algunes fonts deien que es va vestir de dona i que es declarava homosexual per veure si així el deixaven anar abans.
Històrics que es van salvar
El servei militar obligatori a Anglaterra es va acabar a temps per no desgavellar les carreres dels Beatles i els Rolling Stones. De fet, algun cop Paul McCartney ha explicat que si la mili hagués estat obligatòria durant uns anys més, probablement els Beatles no haurien existit mai. Això explica fins a quin punt la mili pot arribar a canviar les coses. Qui sí que va fer el servei va ser Bill Wyman, el baixista dels Rolling Stones i el més gran del grup, concretament al servei de transport motoritzat a Alemanya com a part de les forces aèries. Una circumstància que -a diferència de BTS- no li va estroncar la carrera musical.
