Continuar a l'elit a partir dels 40
El febrer de 2004, Roger Federer assolia per primera vegada el número 1 del món al rànquing de l'ATP. 17 anys després, el suís continua, tot i les lesions, destacat en el top 10. Federer farà 40 anys aquest 2021, com Serena Williams o Fernando Alonso.
Cada vegada resulta menys estrany trobar esportistes d'elit liderant les seves disciplines en edats més avançades, sobretot en aquelles disciplines on la tècnica o la resistència són més importants que la potència o la velocitat, qualitats que, fisiològicament, es perden abans.
Són diversos els factors que assenyalen els experts per explicar aquest fenomen: la tecnologia aplicada als entrenaments, els materials, la dieta, la preparació, la prevenció de lesions, els diners i la màxima professionalització dels staff amb què treballen.
Alguns exemples d'esportistes en actiu molt longeus:
Tom Brady (1977): 43 anys (futbol americà)
Gianluigi Buffon (1978): 43 anys (futbol)
Manny Pacquiao (1978): 42 anys (boxa)
Pau Gasol (1980): 40 anys (bàsquet)
Fernando Alonso (1981): 39 anys (F1)
Roger Federer (1981): 39 anys (tenis)
Serena Williams (1981): 39 anys (tenis)
Cristiano Ronaldo (1985): 36 anys (futbol)
LeBron James (1984): 36 anys (bàsquet)
I més a prop tenim casos com el del marxador Jesús García Bragado, de 51 anys (en fa 52 a l'octubre), que serà als Jocs de Tòquio, o el ciclista Alejandro Valverde, de 41 anys, que s'havia de retirar aquesta temporada, però que ha anunciat que continuarà en actiu un any més.
En el passat, també hi havia casos d'esportistes longeus com els jugadors de l'NBA Karim Abdul Jabar (es va retirar als 42 anys) o Vince Carter, que es va retirar l'any passat amb 43, però, normalment, a aquest edat no eren determinants als seus equips.
