Pocs dies abans d'acabar l'any i de començar-ne un de nou, avui el recorregut el volem fer passar per propostes que ens omplin d'energia, i per músiques, d'alguna manera, esperançades... Perquè ja ho sabem, és inevitable pensar i desitjar que l'any que ha de començar vingui carregat de bones vibracions!
Som davant d'un terreny molt ampli, farcit d'artistes atrevits, que no tenen cap por de trencar barreres estilístiques o culturals. I d'alguna manera això és els que ens inspira avui: propostes que mesclen tradicions o visions estètiques i van més enllà del previsible.
El nostre recorregut particular que uneix continents us proposem començar-lo pel tàndem que formen Avi Avital i Omer Avital: l'un especialitzat en la mandolina, l'altre en el contrabaix, tots dos músics formats també, i vinculats al món de la clàssica... aquí es troben, per això l'àlbum es titula "Avital meets Avital", on conviden altres músics, alguns vinguts de ben lluny.
Un dia més, les veus són les protagonistes. Veus i conjunts de veus que ens fan viatjar entre espais diferents --com que parlem de música vocal, sentim moltes llengües--, i també entre temps diferents, perquè ja sabem que quan parlem de propostes musicals que beuen de les arrels, aquesta és una manera d'unir passat i present. Veus que expliquen històries i vivències, i veus que fabulen... veus fabuloses, en definitiva!
Ens tornem a centrar en propostes que han fet acostar artistes i grups normalment allunyats geogràficament o estilísticament, o per qüestions d'origen... Un dia més, ens deixem portar pel diàleg i la col·laboració, per la connexió entre músics i creadors, que uneixen moltes vegades elements com l'arrel i el jazz, però també altres terrenys sonors.
Com que ens agrada imaginar-nos un corrent que porta d'un tema a l'altre, avui l'aigua i tot allò que hi té a veure, com la pluja, els núvols, el cel o els rius, és el que ens inspira. Si més no, és l'element que ens ajuda a arrencar en aquest recorregut que comencem amb el més nou de la clarinetista, compositora i cantant Carlota Ortiz.
Parlem de cançons -o més aviat les escoltem-, temes que han atravessat el temps i també les diferents cultures sonores d'arrel. Propostes que bé podrien ser, perquè ens entenguem, dins d'una trobada o festival de músiques d'arrel, però també en un de cançó d'autor... en tot cas, algunes molt conegudes, altres no tant, però totes carregades d'emocions i d'històries.
Intentem aproximar-nos a l'Orient, entès en un sentit ampli. Un Orient que, de fet, tenim molt pròxim, no només (i malauradament) per l'actualitat geopolítica convulsa, sinó perquè estem envoltats de propostes musicals que s'hi acosten molt... I, així, entrem en un univers de melismes, d'instruments de corda, de percussió, de veus... i fins i tot de pianos.
Ens agraden els terrenys sonors que es troben, els moments en què dues o més cultures sonores aparentment allunyades pel seu origen, es reuneixen i en surt un projecte d'aquells que trobem tan interessants... què, si no la mescla, defineix les músiques del món avui dia! Com sempre, no descobrim res, però no per això volem deixar de celebrar-ho: terrenys que es troben, doncs, per fer de fil comú en aquest recorregut.
Hi ha temes universals que una vegada i una altra ens fan pensar, ens inspiren, ens criden l'atenció i són a la base de molts i molts projectes musicals... I alguns parlen del tàndem més verídic que hi ha: la vida i la mort, el cicle vital... propostes que ens parlen del pas del temps, o de per què som aquí i cap a on anem.
Quantes i quantes vegades la terra i els seus fruits han estat motiu de cançons i de peces populars, i que importants que són aquests fruits, fruites, arbres i aliments que surten de la profunditat del terra que trepitgem!... Ens inspirem en això, en els fruits que ens permeten viure i en aquests paisatges vegetals, amb persones que els treballen i que tanta música han inspirat.
Ens inventem un recorregut, que és només per inspirar-nos, des del final fins al principi d'un riu, i escollim el Danubi, unes aigües que han inspirat tants artistes... I, com sempre diem, no es tracta de fer un tractat de geografia ni retratar mapes físics, snó que soni la música!