Creixen els casos de trastorn límit de la personalitat: com pots detectar la malaltia

El trastorn límit de la personalitat (TLP) és una malaltia mental que afecta el control de les emocions de qui la pateix. Es caracteritza per una gran inestabilitat emocional i un temperament molt impulsiu, combinat amb estats de gran eufòria. Es calcula que entre un 2% i un 6% de la població té TLP.

La persona que desenvolupa un trastorn límit de la personalitat és altament sensible a les emocions i hi reacciona exageradament. Té problemes d'identitat i dificultats per relacionar-se socialment.

També li costa reconèixer-se a si mateixa i gestionar les seves emocions, explica el doctor Pedro Yscadar, psiquiatre de la Unitat d'Aguts de l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries i expert en aquesta malaltia:

"Hi ha una gran inestabilitat emocional amb una gran impulsivitat, que porta directament a tenir conductes autolesives, com talls o cremades, exposar-se a situacions de risc i tenir alts índexs d'intents de suïcidi."

Aquest és el cas de l'Edgar, un noi de 22 anys que als 14 ja va començar a notar alts i baixos cada cop més aguts. Va ser diagnosticat als 19 anys, i en tan poc temps ja ha provat de treure's la vida uns quants cops:

"Ha anat a més. Jo mai havia intentat suïcidar-me, però ara sí que porto quatre o cinc intents."

A l'Edgar, la malaltia li provoca un sentiment de buidor que no es pot omplir de cap manera. Hi ha moments en què està bé, diu, però no sap en quin moment ho deixarà d'estar.

Un cúmul de factors

No s'ha pogut determinar una causa concreta que provoqui aquest trastorn mental. Hi ha un component hereditari, que no és determinant, però també factors socials i familiars, diu el doctor Yscadar:

"Impulsivitat, presència d'experiències abusives, negligents o traumàtiques, i clares deficiències de l'ambient social afavoreixen l'aparició d'un trastorn de personalitat."

Un context familiar d'incomprensió i desatenció, en el qual no se saben contenir les conductes impulsives, l'abandonament o la por a l'abandonament durant la infantesa o l'adolescència, i els abusos sexuals, físics o emocionals, són factors que influeixen en l'aparició i el desenvolupament d'un TLP.

Cada any es diagnostiquen més pacients amb trastorn límit de la personalitat. El doctor Yscadar assegura que ja suposen el 23% dels que ingressen al seu centre. I ho explica pels canvis socials dels últims anys:

"A la societat en què vivim predomina la soledat, la impulsivitat, la irreflexió i un pensament absolutament confrontador. Això porta determinades persones a desenvolupar molt més fàcilment aquest tipus de patologies."

Anys enrere, el TLP s'acostumava a diagnosticar quan la persona afectada entrava en l'edat adulta o quan ja hi havia entrat. Ara, la malaltia es detecta cada cop més aviat, en adolescents d'entre 14 i 16 anys.

Es calcula que entre l'1% i el 2,7% dels joves tenen un trastorn límit de personalitat. El percentatge precís és difícil de calcular perquè de vegades al darrere hi ha altres trastorns de conducta alimentària, com l'anorèxia i la bulímia.

Senyal d'alerta i teràpia

La primera sospita que encén les alarmes del TLP, avisa el doctor Ysascar, són les autolesions:

"Que un nen o un adolescent comenci a utilitzar les autolesions per gestionar la seva angoixa, la seva ansietat, la seva ràbia i la seva frustració."

També és un senyal que aquella persona es comenci a exposar a situacions de risc excessives, els alts i baixos emocionals o les conductes impulsives, com ara fer grans despeses o l'abús de determinades substàncies.

El TLP es pot tractar. Amb psicoteràpia i medicació es pot aconseguir que les persones afectades estabilitzin la seva vida. El primer tractament sol ser farmacològic, per ajudar a tractar alguns dels símptomes, com la ira, la depressió o l'ansietat.

Però el tractament amb què s'obtenen grans avenços és la teràpia psicològica, com la que explica l'Edgar:

"A psicoteràpia, per exemple, fem jocs que serveixen perquè puguem expressar les nostres emocions, i aleshores puguem controlar-les i adonar-nos de quan les sentim, com les sentim, per què les sentim."

Les persones amb TLP poden tenir altres trastorns afegits, com ansietat, depressió o trastorns de la conducta alimentària.