Degoteig de sentències contra la Generalitat per l'expulsió de joves estrangers de centres de menors

La Generalitat continua expulsant de centres de menors joves gambians que, tot i tenir passaport que els acredita com a menors d'edat, s'han sotmès a proves que consideren que tenen 18 anys o més. Ara, però, un degoteig de sentències contràries a aquesta pràctica posen en dubte el procediment executat per la DGAIA i la Fiscalia, segons ha pogut confirmar "El matí de Catalunya Ràdio"

Almenys hi ha set sentències que obliguen la DGAIA a tornar a tutelar joves que han estat expulsats de centres. Els nois havien estat sotmesos a proves d'edat sol·licitades per la Fiscalia, amb el vistiplau de la Generalitat, però els jutjats estableixen que la realització de proves d'edat no està justificada en aquests casos.

La doctrina del Suprem

Els jutjats recorden la doctrina del Tribunal Suprem, segons la qual un jove amb passaport que l'acredita com a menor no pot ser sotmès a proves que intentin demostrar el contrari. La Fiscalia, però, manté el criteri de dubtar per sistema de tots els passaports gambians, ja que considera que el país africà no els tramita amb unes condicions que en garanteixin la fiabilitat.

Més enllà de la sospita, però, les sol·licituds de proves d'edat no van acompanyades de cap sentència judicial que consideri falsos els passaports. A banda de les set sentències contràries a l'expulsió de joves de centres, diversos jutjats han dictat també una vintena de mesures cautelars en aquest sentit, segons confirma el Departament de Drets Socials.

Fonts oficials del departament xifren en 150 els procediments judicials oberts en l'últim any i mig en relació amb els procediments de proves d'edat. Les mateixes fonts asseguren que la DGAIA acumula diverses sentències favorables, però eviten donar una xifra concreta que dimensioni aquest fet.

En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", la secretària d'Infància de la Generalitat, Núria Valls, defensava que és la Fiscalia la responsable el procediment pel qual s'examina els menors i que pot acabar amb la seva expulsió dels centres. La Generalitat, però, ha recorregut diverses sentències judicials que obliguen a tornar a tutelar els joves. Una decisió que segons l'advocat de diversos afectats, Albert Parés, evidencia la capacitat de maniobra de l'administració:

Abocats al carrer

Valls també assegurava que eren pocs els casos en què l'expulsió dels joves els aboca a viure el carrer. Un extrem qüestionat per diverses entitats consultades per "El Matí de Catalunya Ràdio"

És el cas de Punt de Referència, que es dedica a l'acompanyament de joves extutelats. "Ens consten diversos joves que s'han trobat en situació de carrer", assegura Marina Montoya: "Això implica molts problemes per cobrir les necessitats bàsiques i també afectacions en la salut mental". Montoya també assenyala que han intentat abordar la situació d'aquests joves amb la DGAIA:

Un altre col·lectiu que ha entomat la mateixa situació és l'Espai d'Inclusió i Formació Casc Antic​. "Si els decreten la majoria d'edat el més normal és que acabin al carrer", diu Marisol Tarriba. La Coordinadora Obrim Fronteres també viu la mateixa situació. "És el més habitual, i si finalment no és així, és perquè les entitats o la societat civil s'organitza per evitar que sigui així", apunta Maria Creixell.

Diverses entitats expliquen que de vegades són els centres de menors els que hi contacten directament per buscar solucions que no troben dins l'administració pública. "Truquen i envien correus a les entitats per veure si els podem atendre", explica un responsable que prefereix mantenir l'anonimat.