Dels americans als francesos: Defensa es ven la base Loran del Montgrí
La històrica base Loran C de l'Estartit ja té nou propietari. Un particular francès que n'ha pagat 400.000 euros al govern espanyol.
Una venda que ha indignat l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, que fa anys que batalla per aconseguir que el govern espanyol els cedeixi, a un preu simbòlic, les 35 hectàrees de terreny que ocupen les instal·lacions, situades en ple Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
El consistori apostava per desmantellar les estructures que encara hi queden i naturalitzar l'espai, o bé arreglar una de les edificacions i destinar-la a usos vinculats al Parc, i ara ha vist com els seus esforços no han servit de res. Jordi Colomí és l'alcalde de Torroella de Montgrí.
Estem molt decebuts, perquè l'esforç que s'ha fet des de l'Ajuntament durant molts i molts anys per preservar el territori i mantenir aquests espais en les millors condicions possibles no s'ha vist compensat amb la comprensió i l'esforç de les administracions superiors.
Ens sap greu, perquè la solució tampoc era tan i tan complicada. Només es tractava d'arribar a un acord i posar un preu que fos lògic i anés d'acord amb el que es va pagar en el seu moment.
La Generalitat, l'última esperança
L'alcalde de Torroella, Jordi Colomí, demana a la Generalitat que adquireixi la finca fent servir el dret de tanteig, tenint en compte que es tracta d'un espai protegit.
Creiem que és precisament després de la subhasta que es pot produir aquest dret de tanteig i que podria ser en els pròxims mesos que la Generalitat podria actuar. Crec que la Generalitat, en casos com aquest, ha mostrat en aquests últims anys un interès per recuperar espais que es podrien perdre per sempre.
Passi el que passi, Jordi Colomí té més retrets contra el govern espanyol, a qui acusa de manca de sensibilitat i creu que tot plegat és un despropòsit que alimenta l'especulació. En aquest sentit, recorda que abans de l'adquisició és important saber quina és la normativa i els usos del parc natural, i insisteix que, amb la normativa actual, el nou propietari no hi podrà fer res.
Expropiació i quatre subhastes
A finals dels anys 50 el govern franquista va expropiar els terrenys i els va cedir als Estats Units perquè hi instal·lés l'estació. Quan la base va tancar, el govern espanyol no hi va fer res, i les instal·lacions es van anar degradant. Sí que es van desmantellar les antenes, l'any 1998, i es va retirar la ferralla i els residus contaminants.
El Ministeri de Defensa ha posat a subhasta els terrenys fins a quatre vegades. El primer preu de sortida van ser 850.000 euros, però aquest preu va anar baixant fins als 419.000 de l'últim intent, que també va quedar desert.
Poc després, però, un particular va presentar una oferta, i la venda es va formalitzar el setembre passat.
Què era la base Loran?
La base Loran C de l'Estartit era una de les moltes bases que els Estats Units van instal·lar arreu del món. El Loran (de l'anglès Long Range Navigation, sistema de navegació de llarg abast) va suposar un gran avenç en els sistemes de navegació després de la Segona Guerra Mundial.
Es podia determinar d'una manera força exacta la posició dels vaixells a partir del senyal emès per tres o més transmissors. Les obres de la base de l'Estartit van començar l'any 1961, i el 1962 va començar a emetre.
Aquest sistema, revolucionari, va quedar obsolet quan es va inventar el GPS, i a partir dels anys 90 totes les bases van anar tancant. La de l'Estartit va tancar portes definitivament el 1995.
