La consciència visionària del so. Avui, una selecció de la "Simfonia de l'harmonia de les revelacions celestes", de Hildegarda de Bingen, en versions del conjunt Sequentia (DHM, 1998).
L'aspiració a la unitat a través del so. Avui, "Stabat Mater" d'Arvo Pärt, amb el conjunt Theatre of Voices (Harmonia Mundi EUA, 2012).
La intensitat dramàtica de la vida privada. Avui, l'"Idil·li de Siegfried", de Richard Wagner, en la versió de Georg Solti al capdavant dels membres de la Filharmònica de Viena (Decca, 1966).
L'atracció de l'exotisme a les mans més virtuoses. Avui, la "Simfonia espanyola", d'Édouard Lalo, en la versió d'Anne-Sophie Mutter i l'Orquestra Nacional de França, dirigida per Seiji Ozawa (Warner Classics, 1985).
Emocionalitat continguda que va a l'essència. Avui, "Sòcrates", drama simfònic, d'Erik Satie, amb Barbara Hannigan i Reinbert de Leeuw (Winter & Winter, 2016).
Textures, mínima expressió i la llavor del passat. Avui, "Moonlight recomposed", d'Olivia Belli (1631 Recordings, 2020).
El gir d'una carrera a través de l'homenatge a un mestre. Avui, "Variacions sobre un tema de Frank Bridge", de Benjamin Britten, amb la Camerata Nordica (BIS, 2013).
La música entesa com a expressió humana i crua. Avui, el trio amb piano núm. 3 de Lera Auerbach, amb el Delta Piano Trio (Challenge Classics, 2023).
Veus hipnòtiques lluny de la mirada pública. Avui, el "Miserere" de Gregorio Allegri, en la versió de The Sixteen (Decca, 2011).
Escriptura simfònica per a distàncies curtes. Avui, el nonet per a cordes i vents de Louise Farrenc (Naïve, 2005).
L'espai com a impulsor de canvis estètics en la música. Avui, una canzona amb eco de Giovanni Gabrieli, en la versió del Concerto Palatino (Harmonia Mundi, 2007).
L'entusiasme de l'adolescència i la creativitat sense aturador. Avui, l'octet de corda de Felix Mendelssohn, amb l'Emerson String Quartet (Deutsche Grammophon, 2005).
La inspiració de la pintura simbolista. Avui, "Quatre poemes simfònics sobre Arnold Böcklin", de Max Reger, interpretats per la Simfònica Alemanya de Berlín, sota la direcció de Gerd Albrecht (Deutsche Grammophon, 1986).
La fascinació per l'ombra. Avui, l'òpera "Il Tabarro", de Giacomo Puccini, interpretada per Melody Moore, Brian Jagde i Lester Lynch, amb el Cor de Cambra de la Ràdio de Leipzig i la Filharmonia de Dresden. Dirigeix Marek Janowski. (Pentatone, 2020)
Expressió, virtuosisme i rotunditat. Avui, el concert per a piano i orquestra d'Edvard Grieg, amb Javier Perianes i la Simfònica de la BBC, dirigits per Sakari Oramo (Harmonia Mundi, 2015).
La fantasia orquestral que va sorgir del pianista. Avui, la simfonia núm. 3 en la menor, op. 44 de Serguei Rakhmàninov, amb la Filharmònica de Sant Petersburg i la direcció de Mariss Jansons (Warner, 1993).
L'atenció al detall d'una nova manera d'entendre la música. Avui, "Lasciatemi qui solo", de Francesca Caccini, amb Mara Galassi i Maria Christina Kiehr (Centre Culturel de Rencontre d'Ambronay, 2010).