La transcendència i l'equilibri. Avui, "Officium Defunctorum", de Tomás Luis de Victoria, amb el Collegium Vocale de Gant (Outhere, 2012).
Els boscos feréstecs del Kalevala i els colors de l'orquestra simfònica. Avui, el poema simfònic "Tapiola", de Jean Sibelius, amb la Filharmònica de Berlín i la batuta de Herbert von Karajan (Deutsche Grammophon, 1984).
Infinits caràcters, una sola obra. Avui, "Dumka", per a violí, viola i piano, de Rebecca Clarke, en la versió de Daniel Hope, Philip Dukes i Sophia Rahman (Naxos, 2007).
L'essència del barroc alemany, la transparència de la intuïció. Avui, "Jesu, meine freude", de Dietrich Buxtehude, en la versió del conjunt Vox Luminis i l'ensemble Masques (Outhere, 2018).
Postals sonores d'un passat desaparegut. Avui, "El parc d'atraccions", de Manuel Blancafort, en la interpretació d'Emili Brugalla (Ficta, 2022).
Música per a una celebració a la Viena de finals del XVIII. Avui, "Dixit Dominus", de Marianna Martines, amb el conjunt Salzburger Hofmusik (CPO, 2022).
Minimalisme i catarsi. Avui, "Harmonium", de John Adams, amb la Simfònica de San Francisco dirigida per Edo de Waart (ECM Records, 1984).
Una aproximació revolucionària a la música i l'escena. Avui, "Il combattimento di Tancredi e Clorinda", de Claudio Monteverdi, amb Les Arts Florissants (Harmonia Mundi, 1993).
L'impacte emocional de la poesia de Lord Byron. Avui, l'obertura "Manfred", de Robert Schumann, amb la Simfònica de Seattle dirigida per Gerard Schwarz (Naxos, 2012).
Els versos de Percy Shelley, una veu de mezzosoprano i un quartet de corda. Avui, "Il Tramonto", d'Ottorino Respighi, amb Anne Sophie von Otter i el Quartet Brodsky (Challenge Classics, 2007).
Melodies sòlides i la cultura popular com a rerefons ineludible. Avui, la "Suite txeca", d'Antonín Dvorák, dirigida per Jakub Hrusa (Supraphon, 2006).
Els ocells com a petits satèl·lits. Avui, "L'Aile du Songe", concert per a flauta i orquestra, de Kaija Saariaho, amb la flautista Camilla Hoitenga (naïve, 2002).
Un músic al centre de la revolució i una obra vibrant. Avui, el concert per a pianoforte, dos oboès, dues trompes i cordes en Mi b, de Jan Ladislav Dussek, a les mans de Fania Chapiro (Cantus Records, 2016).
Misticisme i veus que lloen déus perduts. Avui, "Himnes corals del Rig-veda", de Gustav Holst, en la interpretació del cor de cambra del Royal College of Music (Treasure Island, 2015).
Una formació insòlita, lirisme i aplom. Avui, el quartet amb piano núm. 2 en sol m, op. 45, de Gabriel Fauré, amb el Trio Wanderer i Antoine Tamestit (Harmonia Mundi, 2010).
Impuls, presència i justícia. Avui, la simfonia núm. 6 en Mi d'Emilie Mayer, en el seu primer enregistrament mundial (Hänssler Classic, 2022).
Creativitat, evocació i la màgia de l'eclecticisme al Renaixement. Avui, l'ensalada "La Justa", de Mateu Fletxa, en la versió de Cantoría (Centre Culturel de Rencontre Ambronay, 2022).
Classicisme, girs inesperats i gust per l'exotisme. Avui, la Sonata per a piano núm. 11 en la major, K. 331, de Wolfgang Amadeus Mozart, una porta d'entrada al món de les "turqueries" a les mans d'Alícia de Larrocha.
Un sol instrument i un univers de possibilitats expressives. Avui, la sonata per a violí sol núm. 1 en sol m BWV 1001, de Johann Sebastian Bach. La interpreta Rachel Podger (Channel Classics, 2006).
Una història d'amor dissortat. Avui, el lament "Lagrime mie", de Barbara Strozzi, en la veu de Berit Norbakken (LAWO Classics, 2024).
La força del paisatge suec, la musicalitat de les onades. Avui, el poema simfònic "Una llegenda dels esculls", l'opus 20 d'Hugo Alfven, dirigit per Neeme Järvi (BIS, 1995).
Energia, moviment i un intèrpret excepcional. Avui, el concert per a fagot en sol m RV 485m d'Antonio Vivaldi, en la versió de Sergio Azzolini (naïve, 2010).
Lirisme, malenconia i textures àmplies i canviants. Avui, "Night Seasons", per a violoncel, cor i orquestra, de Rebecca Dale, en la versió del conjunt Tenebrae (Signum Classics, 2024).
Intensitat romàntica i un quartet que funciona com un sol instrument. Avui, el quartet núm. 13 en la m D 804 "Rosamunda" de Franz Schubert, en la versió del Quartet Artemis (Warner Classics, 2012).