El fact-checking a Ayuso de l'entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio"
Isabel Díaz Ayuso dona la seva primera entrevista a Catalunya Ràdio. Es mulla sobre la Fórmula 1, sobre el "victimisme" dels catalans o avala que l'Estat faci servir "qualsevol eina" per defensar-se, després de les novetats de l'operació Catalunya.
1. Ifema té 1,97 milions de beneficis, no 187
El finançament d'Ifema prové de ser el pulmó econòmic de Madrid. L'any 2022 va tancar amb 187 milions de beneficis.
Ifema, l'empresa de fires de Madrid que ha de finançar l'arribada de la Fórmula 1 a la capital, no va tenir 187 milions de beneficis. 187 milions són els ingressos que va recaptar en total: els beneficis el 2022 van ser d'1,97 milions d'euros.
2. La comparació amb altres comunitats
A Madrid fiscalment li van les coses millor. No em comparo amb altres comunitats autònomes.
Hi ha desenes de declaracions d'Ayuso comparant-se fiscalment amb altres comunitats autònomes. Per exemple, en una de les seves últimes visites a Catalunya afirmava: "Catalunya té 15 impostos propis; Madrid, cap."
3. Impostos de rendes baixes i recaptació
La gent que no té recursos paga menys impostos. Les rendes baixes són les que menys impostos paguen a Espanya. Segons hem anat rebaixant els impostos hem anat recaptant més.
La Comunitat de Madrid aplica un 3,1% a tots els trams de l'IRPF. El tram autonòmic de l'IRPF a la Comunitat de Madrid és del 3,1% per a totes les rendes. En aplicar la mateixa mesura a totes les rendes per igual, les més baixes s'estalvien uns 20 euros anuals, mentre que les més altes en deixen de pagar 120.
És a dir, que òbviament algú que cobri menys paga menys, però el percentatge és el mateix. D'altra banda, Extremadura és la que cobra menys a les rendes més baixes; Madrid és la segona.
Sobre xifres de recaptació, la Comunitat de Madrid és la comunitat que més diners aporta. Tot i això, va aconseguir 1.429 milions d'euros dels que hauria d'haver recaptat, segons dades de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA) i l'Observatori d'Informació Econòmica Financera de les CCAA. És un càlcul fet segons el concepte de recaptació normativa: és l'estimació que fa l'Agència Tributària sobre el que hauria d'ingressar cada comunitat autònoma si totes apliquessin la mateixa política fiscal.
4. Catalunya s'emporta el gruix de les inversions de l'Estat
Veniu d'una regió que us emporteu inversions de tot l'Estat. M'ho podríeu dir si fóssiu Múrcia o Extremadura i no tinguéssim trens.
Segons els Pressupostos Generals de l'Estat del 2023, Catalunya és la comunitat autònoma que rep més inversions de l'Estat (2.508 milions d'euros), seguida d'Andalusia (2.318 milions) o Madrid (1.305 milions). Tot i això, si es mira la inversió per habitant, Catalunya és l'onzena.
En tenen més Aragó, Extremadura o Múrcia. Segons les dades per habitant, Catalunya sí que supera Madrid. A la vegada, les dades dels pressupostos del 2023 recullen que la inversió a Madrid va augmentar un 13,4% en comparació al 2022, mentre que l'augment de la inversió a Catalunya va ser molt menor (3,2%).
Segons el Ministeri d'Hisenda, des del 2015 i fins al 2021, s'ha executat el 62% de la inversió prevista a Catalunya en els Pressupostos Generals de l'Estat, mentre que en el cas de Madrid, se n'ha executat més del doble, 122%.
5. Les empreses estrangeres
Mai hi ha hagut tanta gent treballant a la Comunitat de Madrid, mai hi ha hagut tantes empreses estrangeres. Les empreses estrangeres no han deixat de venir.
Madrid té avui 7.000 empreses estrangeres, la mateixa xifra que el 2019. I el seu pes ha reculat. Si fa 6 anys Madrid absorbia el 76% dels euros estrangers invertits a tot l'Estat, l'any passat aquest percentatge era del 63%.
Pel que fa al nombre de gent que treballa, és cert que l'última dada de l'atur és la segona millor de la dada històrica, una tendència però generalitzada a tot l'Estat. Pel que fa la creació d'empreses estrangeres, comparant-ho amb Catalunya: entre el 2017 i el novembre del 2023, la creació neta de societats mercantils a Catalunya supera la de Madrid en 13.780 societats. En aquest període (2017-2023), a Catalunya s'han dissolt 12.206 societats, davant les 50.529 de Madrid, quatre vegades més.
6. La relació de Junts i PSOE
Fa uns mesos que el PSOE deia que Junts era un partit xenòfob i racista.
L'afirmació és inexacta. El 2018, Pedro Sánchez va relacionar Junts i el racisme, concretament, per unes declaracions de l'aleshores president Quim Torra. "Torra no és més que un racista al capdavant de la Generalitat", va dir Sánchez. En tot cas, el president parlava de "corrents", i és un discurs que el socialisme ha canviat. En l'última declaració sobre l'afer, al gener, Patxi López va dir que se sentia "incòmode" amb algunes afirmacions de Junts sobre les polítiques d'immigració, però va evitar fer servir els conceptes "xenofòbia" o "racisme".
7. Els policies ferits a mans d'independentistes
Hi ha hagut centenars de policies maltractats i colpejats amb seqüeles greus per part d'independentistes.
Les protestes del procés van deixar 111 agents de la Policia Nacional i 117 Mossos d'Esquadra ferits, segons la Generalitat, una xifra que el Ministeri de l'Interior va elevar a 154 agents de la policia catalana i 153 de la resta de l'Estat. És una xifra molt menor que la de ciutadans ferits (uns 400 més només en el context de la votació). Pel que fa les seqüeles, dos agents de la policia han obtingut la incapacitat permanent per les ferides greus en aquelles jornades.
