Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre del neuròleg Oliver Sacks: "Musicofília: relats de la música i el cervell". Es tracta d'un estudi interessantíssim sobre la relació entre la música i el cervell humà a través de casos reals de pacients. Sacks explica que la música no és només entreteniment, és una part fonamental del cervell i de la identitat humana i pot influir en les emocions, en la memòria i fins i tot en la salut. El llibre està format per diferents històries clíniques agrupades en temes i jo m'he fixat en un cas real d'un accident cerebral, que el pacient va desenvolupar un talent musical inesperat. És la història de Tony Cicoria, un cirurgià que no tenia cap interès especial per la música fins que un dia és colpejat per un llamp mentre parla per telèfon. Sobreviu, però després de l'accident experimenta canvis inesperats: desenvolupa una obsessió sobtada per la música, especialment pel piano.
ESCOLTA-HO ARAAvui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una obra de Johannes Brahms, "Nänie", basada en un poema de Friedrich von Schiller que porta el mateix nom. "Nänie" és un lament poètic sobre la fugacitat de la bellesa que utilitza la mitologia grega per il·lustrar la mort del que és bell. El poema esmenta la mort d'Adonis --estimat per Afrodita--, la desaparició de les nereides i el lament per Aquil·les, i destaca que fins al més bell ha de morir.
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una parella molt desconeguda que va tenir un paper molt important en el món de la música. Ella es deia Vally Weigl. Va néixer a Viena el 1894 i va ser compositora i una de les pioneres en musicoteràpia als Estas Units. Ell es deia Karl Ignaz Weigl i també va néixer a Viena, tretze anys abans que ella. En el seu apogeu compositiu, les seves obres feien que fos considerat com un dels millors compositors de la seva generació. Tots dos eren jueus i, després de l'esclat de la II Guerra Mundial, van decidir marxar als Estats Units. L'arribada dels Weigl a Nova York va ser agredolça. Tot i que van ser rebuts calorosament i van gaudir del suport de diverses organitzacions d'ajuda, ella va tirar endavant amb èxit la seva carrera, però ell no se'n va sortir. El seu nom va desaparéixer per sempre.
Avui, el nostre particular tour l'he volgut començar amb aquest poema: "No plorava per tu, ni plorava per mi, plorava pel ball que ens havíem promès amb aquella il·lusió i que no vam ballar. I que no vam ballar." (Josefa Contijoch. "Les lentes il·lusions"). Després el viatge ens ha portat, entre altres destins, a Filadèlfia, a l'estrena del Concert per a piano n. 3 de Béla Bartók. El 1940, després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, es va veure temptat de deixar la seva Hongria natal. Dos anys després, marxava als Estats Units amb la seva dona i el seu fill. El concert el va escriure ja malalt i no va poder acabar-lo del tot. Va morir cinc anys després d'arribar a Amèrica. Està dedicat a la seva dona pianista, Ditta Bartók-Pásztory. Cap dels dos s'havia adaptat aquell nou país.
Avui, el nostre particular tour ens porta als anys previs a l'estrena al nostre país de "La Passió segons Sant Mateu de Bach. Va tenir lloc el febrer de l'any 1921 però abans d'arribar fins aquí van passar moltes coses. Anys llargs de dificultats i fites que es van anar superant a poc a poc. Tot havia començat el 1913. D'entrada es va traduir tota l'obra en català, i també es van buscar els solistes. Un d'ells va ser Emili Vendrell. El mestre Millet va confiar i treballar amb ell en el paper d'Evangelista, però hi va haver un moment que el tenor va voler tirar la tovallola, quan canta aquestes paraules "I, a fora eixint, plorà amargament!". En una carta del 29 de desembre de 1920 Millet li deia: "Amic Vendrell: Estic empipat. Això no pot anar. Sembla que juguem, i jo ja no soc cap noi. Vull assajar de seguida amb vós la segona part de la Passió. Aquesta nit veniu-me a veure. Vostre, Lluís Millet. Finalment l'estrena va ser apoteòsica!
Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una pianista soviètica que va dedicar tota la seva vida a Déu i la música. I tot va girar a l'entorn d'això! Admirada i venerada pel seu públic, aquí amb prou feines la vam conèéixer perquè mai va traspassar les fronteres del seu país. Era una dona a més amb molts pocs fums. I per què us dic això? Doncs haureu de fer el viatge. Es deia Maria Yudina.
Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb l'estrena d'una obra de Gabriel Fauré. Coneixerem les interioritats de la seva composició i també reviurem els anys de patiments que el músic va passar a causa de la seva sordesa. Una malaltia que patia des de feia anys!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Barcelona durant els segles XIX i XX a l'època de la Quaresma, quan els concerts anomenats "de Quaresma" van ser fonamentals per mantenir l'activitat musical durant la prohibició d'òperes i espectacles profans, consolidant-se com a "concerts espirituals". Van destacar els celebrats al Gran Teatre del Liceu i al Teatre Principal, sobretot durant els anys 20 del segle XX. Figures internacionals com ara Saint-Saëns, Fauré, Stravinsky i Glazunov, entre molts d'altres, van venir convidats a dirigir les seves obres.
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre que porta per títol "Som el que escoltem". És de la soprano, musicòloga i metge Patricia Caicedo: "Quina és la banda sonora de la teva vida? Quina música et posa la pell de gallina? Per què la música pot expressar les nostres emocions més íntimes sense ni una paraula?" Aquestes qüestions i moltes més les trobaràs en aquest tour. Com a souvenir, "kama-muta". Que què és? La paraula prové del sànscrit: "kama" es refereix a l'amor/desig, i "muta", a ser mogut o commogut. I explica moltes més coses que t'agradaran.
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a Polònia. Ho hem fet amb una carta que Chopin va rebre de la mare de la noia que s'havia de casar. Sí, ella era pianista i pintora, va pintar-lo a ell, un dels retrats més bonics que es conserven del músic. S'havien conegut de petits, però el moment culminant va tenir lloc el 1835 quan el músic li donava classes de piano a ella. I qui era ella? Maria Wodzi¿ska. Hauràs de fer el viatge. T'agradarà!
Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar a Austràlia, sí, a Melbourne. Ho fem per rescatar de l'oblit la cantant d'òpera Nelly Melba. Sabrem qui va ser, on va actuar, quins van ser els seus triomfs i com encara avui dia el seu nom es recorda per unes exquisides postres internacionals, tot i que potser no sabeu que existeixen unes altres postres, inventades aquí, que li deuen el nom. És el pijama! La seva història és boníssima i divertida. L'origen el trobem al restaurant barceloní "7 Portes"!
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens fa viatjar a l'estrena de la Simfonia núm. 2, anomenada "Resurrecció", de Gustav Mahler. Es tracta d'una adaptació de l'oda "Die auferstehung", de Friedrich Gottlieb Klopstock, ampliada pel mateix Mahler. L'obra, cantada pel cor i solistes en el cinquè moviment, expressa temes de mort, consol i resurrecció espiritual, i culmina amb una celebració de la vida eterna: "Ressuscitaràs, sí, ressuscitaràs, pols meva, després d'un breu repòs! Vida immortal et donarà qui et va cridar. Seràs sembrat per florir de bell nou! El Senyor de la sega surt i ens recull a garbes, a nosaltres, que vam morir."
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al 1694, l'any que moria Maria II d'Anglaterra, coneguda com la reina Mary. Anirem al seu funeral amb la música excelsa que el compositor anglès Henry Purcell, el més important i aplaudit de l'època, va escriure per a ella, la "Música per al funeral de la reina Mary". Com a souvenir, viatjarem al més enllà!
Avui el nostre particular tour, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia (21 març) s'ha volgut sumar a la commemoració de la XIX edició de la Institució de les Lletres Catalanes. Per aquest motiu he preparat un viatge a través de moltes de les formes de la poesia i combinant la paraula dita i la paraula cantada. L'objectiu és acostar i escoltar poesia de manera viva i accessible a través d'una selecció de poemes i cançons, establir un diàleg entre veus d'ahir i d'avui i mostrar com la poesia continua sent una eina expressiva, vigent i necessària. Ho farem amb la lectura, la música i la interpretació i escoltarem, sentirem i reflexionarem per reivindicar la poesia com una forma d'expressió quotidiana, capaç de connectar emocions, idees i experiències. Música, poesia i totes les ànimes d'"El gran tour". Perquè la poesia ets tu!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a l'univers de Robert Schumann: "He passat dies terribles. Tot soroll em fa mal i sovint em sento com si estigués malalt de mort. Tot em costa un esforç immens; compondre ja no és tan fàcil com abans. La simfonia em recorda temps molt foscos, però també la resistència de l'esperit." La carta va adreçada a la seva dona, Clara, i li parla de la simfonia n.2, gairebé un diari emocional, perquè no és només música, sinó el reflex directe del patiment i la recuperació del músic.
Avui el nostre particular tour entre altres destins ens ha fet viatjar amb una monja de clausura: "la música és ofensiva a la modèstia pròpia de les dones", deia l'edicte del papa Innocenci XI i que reflecteix bastant bé la mentalitat d'alguns sectors de l'Església dels segles XVII-XVIII. I així hem anat! Fins i tot quan ens confessàvem quan érem petites, ens feien creure que teníem pecats. I teníem sis i set anys. Això les que anàvem a monges, esclar!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Leipzig a l'època que hi va arribar Bach. Hem anat a una estrena a Sant Tomàs i també hem tingut el plaer d'anar a passar una estona a la Cafeteria Zimmermann. No estava gaire lluny del centre de Leipzig i va ser cèlebre perquè és on es van estrenar moltes cantates profanes i obres instrumentals de Johann Sebastian Bach. Des del 1720 va allotjar el Collegium Musicum, fundat pel compositor Georg Philipp Telemann com a estudiant de Dret el 1702 i posteriorment dirigit per Bach entre el 1729 i el 1739. En aquells anys era una cafeteria molt coneguda a Leipzig i el centre de reunió de la classe mitjana local. El nom provenia del propietari, Gottfried Zimmermann.