Avui, el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat a recórrer món amb una filòsofa, escriptora i pensadora de referència per a moltes de nosaltres, María Zambrano: "La dona és, respecte a l'activitat de l'home, com aquella xarxa que s'estén sota els salts de l'acròbata, com una cosa que fa possible l'activitat masculina i que perennement li serveix de base." I això només és un tastet.
ESCOLTA-HO ARA"No estimis a qui no admiris. L'amor sense admiració només és amistat." George Sand. I aquesta màxima se la van aplicar dos dels personatges del viatge d'avui i que ens portaran a Lituània, a finals del segle XIX. Allà els coneixerem. Són pràcticament desconeguts, dos artistes interessantíssims: ell, músic i pintor; ella, filòsofa, escriptora i activista política. Val la pena que els conegueu!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins al 1935, a l'"Espanya tràgica" de Benito Pérez Galdós. Ho hem fet amb un dels personatges de la novel·la, a qui els Reis d'Orient van portar un regal molt especial, una nòvia: "6, dia dels Sants Reis. -Oh, quina visió divina em van portar els Mags d'Orient! Va passar el temps en què la meva bona mare deixava al balcó la meva sabata perquè Gaspar, Melcior i el negre Baltasar m'hi posessin soldats o canonets, que satisfeien les meves innocents ambicions. Però aquests Reis van ser per a mi, més que mai, propicis i generosos, perquè, amb prou feines vaig obrir la finestra per on acostumo a contemplar l'horta d'aquesta casa i la de la casa mitgera, vaig veure una figura, imatge, persona, que aviat em va semblar àngel, després dona i vaig veure que havia trobat la meva xicota definitiva..." I, com a banda sonora, un bolero cubà: "Novia mía"! Tot molt màgic, com el dia de Reis.
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb tres personatges que, en un principi ni eren tres, ni eren reis. A l'origen, devien ser sacerdots perses amb coneixements d'astronomia i la seva imatge actual s'ha anat forjant al llarg de la història No vull dir que els Reis d'Orient no van existir realment. Per descomptat que van existir, la qüestió és qui eren realment aquests personatges que, segons la tradició, van anar a Betlem a adorar el Messies nounat i que no sabem si van tres, quatre o quaranta. Tot i que quan ja es va determinar el nombre, tres, al principi presentaven trets similars i resulta difícil determinar el moment exacte en què un es va convertir en un ancià amb barba blanca, un altre en un home de cabells clars i un altre en un home negre; és a dir, Europa, Àsia, Àfrica. La música que he escollit per a aquest trajecte del viatge és una cantata que Bach va escriure per al dia de l'Epifania de 1724 i que va titular "Cantata d'or". Per què?
Avui, el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una història captivadora. Es tracta del llibre "El último concierto de Viena", de Martín Llade, company de professió, escriptor i la veu, des de fa uns anys, de la retransmissió del mític Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena de TVE. Llade el que fa és proposar-nos una història desconeguda, brillant i amarada de música i músics, de nazis i jueus, d'intrigues, traïcions i depravacions, i també de lleialtats i esperances. Amb un mosaic riquíssim de personatges, gira al voltant del director austríac Clemens Kraus, un dels predilectes de Hitler. La història ens porta a l'origen nazi del primer Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena, el 31 de desembre del 1939... I fins aquí el que us puc explicar. Llegiu-lo! Aprendreu, gaudireu, riureu i plorareu. Per mi és com una altra manera de sentir i veure, a partir d'ara, el Concert d'Any Nou" Us agradarà. Seguríssim!
Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una obra de Johann Sebastian Bach que durant anys, llargs, es creia que va ser estrenada la nit de Nadal del 1723, però estudis recents demostren que no va ser així. Es tracta del seu "Magnificat". L'estrena l'hem de situar cinc setmanes després que el músic arribés, amb la seva nombrosa família, a viure a la ciutat de Leipzig. Era a la primavera d'aquell 1723 i el perquè la va estrenar en aquella data us ho explico durant el viatge. Ja ho saps, hauràs de venir amb mi i sabràs què va passar.
Avui he volgut començar el viatge amb un dels poemes més bonics de J. V. Foix: "És quan plou que ballo sol vestit d'algues, or i escata. Hi ha un pany de mar al revolt i un tros de cel escarlata. Un ocell fa un giravolt i treu branques d'una mata. El casalot del pirata és un ampli gira-sol. És quan plou que ballo sol vestit d'algues, or i escata (...)". El va escriure el 1939. Una manera poèticament preciosa de començar un "Gran tour" en plenes festes nadalenques!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat assistir a una missa del Gall de fa molts anys a Barcelona. Moltíssims. Sembla que era un gran esdeveniment i que els protagonistes eren els ocells. S'adornava l'altar major de les esglésies de manera molt especial. De banda a banda del presbiteri es penjaven grans garlandes, amb hòsties de colors. Dies abans del d'avui els caçadors de moixonets anaven al bosc a caçar-ne, vius, per poder-los deixar anar al moment de l'adoració. Els joves, els donaven a les seves promeses o a les noies que els agradaven, i elles els duien a l'església en gabietes engalanades per a l'ocasió! El cant dels ocellets, diu la llegenda, que seria el que inspiraria la tradicional cançó de Nadal "El cant dels ocells"!
Avui el nostre particular tour ens ha portat a llocs tan diferents com bonics, interessants i memorables, un ens ha portat a casa de la família Wagner. Hem estat convidats al dia de l'aniversari de Cosima Wagner, la dona. Sí, ho celebrava el 25 de desembre i l'any que feia 34 anys, el seu home, Richard, li va fer un regal dels més excelsos que es poden fer. Si vens t'ho explico!!! T'agradarà tant!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a fer un volt per la Barcelona dels segles XVII i XVIII. Hi hem anat perquè en aquells segles la música va ser tan important a Barcelona que era una de les capitals amb més lutiers del sud d'Europa. I això va fer que hi apareguessin molts oficis que hi estaven vinculats. Que quins eren? Doncs hauràs de fer el tour!
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una de les obres cabdals del nostre país: el "Costumari català". Per tant, aquesta setmana fem festa grossa perquè al club de lectura del gran tour no us porto un llibre, sinó cinc volums. Al darrere hi ha el folklorista Joan Amades, el qual va dedicar la seva vida als estudis relacionats amb el folklore i les tradicions catalanes, de fet se'l considera el precursor d'aquests estudis a Catalunya. Són cinc volums il·lustrats que segueixen el curs de l'any i l'ordre natural del pas de les estacions des de l'1 de gener fins al 31 de desembre. I quin dia he escollit? Hauràs de fer el viatge! Tradicions, festes, música, costums populars i també persones. Una d'elles el mateix Amades l'anomenava "Teresa Gelats, de Barcelona, mare nostra, calcetera". Què qui era? Doncs la seva mare. Perquè estimats i estimades, moltes vegades, darrere d'un gran home, hi sol haver una gran mare.
Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un article de Joan Maragall. És des del punt de vista del seu ofici de periodista, de comunicador, i dona a entendre que no n'estava prou satisfet. Maragall mostra una visió del gènere periodístic de gran importància i ho fa des del punt de vista del contacte directe amb el seu lector. Parla, per tant, de la incomunicació que paradoxalment té el nostre ofici, una reflexió, si m'ho permeteu, amb què em sento molt identificada.
Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Leipzig per conèixer dues persones que van tenir molt de pes en la vida de Clara Wieck, un cop casada coneguda com a "Clara Schumann". Una va ser la seva germana per part de pare. Un cop la seva mare havia abandonat el seu home, Friedrich Wieck es va tornar a casar i va tenir fills novament. I a la filla gran li va posar el nom de "Marie". La Marie adorava la Clara i, en canvi, la Clara li feia la vida impossible. Marie Schumann també va ser música, i més coses. Ho vols saber?
Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat un souvenir molt especial: les "goguettes". Què eren les "goguettes"? Doncs eren societats, per dir-ho d'alguna manera, molt famoses a la seva època i oblidades avui dia. El terme "gogue" en francès antic vol dir divertir-se, regalar-se, estar feliços, i la "goguette" va servir per designar un cant popular de la tradició francesa que es cantava, s'improvisaven, per pur plaer. I que el que feien moltes vegades era utilitzar la música d'una cançó coneguda per la gent, pel poble, i posar-li una lletra diferent, de manera que aquesta lletra, amb una tonada ja sabuda, ràpidament s'enganxava. A París i voltants n'hi havia un munt, però cap a mitjans del segle XX pràcticament havien desaparegut. El mateix que fa aquest cantant lituà amb la cançó "Ocells". Vols saber-ne més? Doncs us agradarà saber què va passar amb elles.