Durada: 55 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat assistir a una missa del Gall de fa molts anys a Barcelona. Moltíssims. Sembla que era un gran esdeveniment i que els protagonistes eren els ocells. S'adornava l'altar major de les esglésies de manera molt especial. De banda a banda del presbiteri es penjaven grans garlandes, amb hòsties de colors. Dies abans del d'avui els caçadors de moixonets anaven al bosc a caçar-ne, vius, per poder-los deixar anar al moment de l'adoració. Els joves, els donaven a les seves promeses o a les noies que els agradaven, i elles els duien a l'església en gabietes engalanades per a l'ocasió! El cant dels ocellets, diu la llegenda, que seria el que inspiraria la tradicional cançó de Nadal "El cant dels ocells"!

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour ens ha portat a llocs tan diferents com bonics, interessants i memorables, un ens ha portat a casa de la família Wagner. Hem estat convidats al dia de l'aniversari de Cosima Wagner, la dona. Sí, ho celebrava el 25 de desembre i l'any que feia 34 anys, el seu home, Richard, li va fer un regal dels més excelsos que es poden fer. Si vens t'ho explico!!! T'agradarà tant!

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a fer un volt per la Barcelona dels segles XVII i XVIII. Hi hem anat perquè en aquells segles la música va ser tan important a Barcelona que era una de les capitals amb més lutiers del sud d'Europa. I això va fer que hi apareguessin molts oficis que hi estaven vinculats. Que quins eren? Doncs hauràs de fer el tour!

Durada: 56 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb una de les obres cabdals del nostre país: el "Costumari català". Per tant, aquesta setmana fem festa grossa perquè al club de lectura del gran tour no us porto un llibre, sinó cinc volums. Al darrere hi ha el folklorista Joan Amades, el qual va dedicar la seva vida als estudis relacionats amb el folklore i les tradicions catalanes, de fet se'l considera el precursor d'aquests estudis a Catalunya. Són cinc volums il·lustrats que segueixen el curs de l'any i l'ordre natural del pas de les estacions des de l'1 de gener fins al 31 de desembre. I quin dia he escollit? Hauràs de fer el viatge! Tradicions, festes, música, costums populars i també persones. Una d'elles el mateix Amades l'anomenava "Teresa Gelats, de Barcelona, mare nostra, calcetera". Què qui era? Doncs la seva mare. Perquè estimats i estimades, moltes vegades, darrere d'un gran home, hi sol haver una gran mare.

Durada: 56 min

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un article de Joan Maragall. És des del punt de vista del seu ofici de periodista, de comunicador, i dona a entendre que no n'estava prou satisfet. Maragall mostra una visió del gènere periodístic de gran importància i ho fa des del punt de vista del contacte directe amb el seu lector. Parla, per tant, de la incomunicació que paradoxalment té el nostre ofici, una reflexió, si m'ho permeteu, amb què em sento molt identificada.

Durada: 57 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar a Leipzig per conèixer dues persones que van tenir molt de pes en la vida de Clara Wieck, un cop casada coneguda com a "Clara Schumann". Una va ser la seva germana per part de pare. Un cop la seva mare havia abandonat el seu home, Friedrich Wieck es va tornar a casar i va tenir fills novament. I a la filla gran li va posar el nom de "Marie". La Marie adorava la Clara i, en canvi, la Clara li feia la vida impossible. Marie Schumann també va ser música, i més coses. Ho vols saber?

Durada: 53 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat un souvenir molt especial: les "goguettes". Què eren les "goguettes"? Doncs eren societats, per dir-ho d'alguna manera, molt famoses a la seva època i oblidades avui dia. El terme "gogue" en francès antic vol dir divertir-se, regalar-se, estar feliços, i la "goguette" va servir per designar un cant popular de la tradició francesa que es cantava, s'improvisaven, per pur plaer. I que el que feien moltes vegades era utilitzar la música d'una cançó coneguda per la gent, pel poble, i posar-li una lletra diferent, de manera que aquesta lletra, amb una tonada ja sabuda, ràpidament s'enganxava. A París i voltants n'hi havia un munt, però cap a mitjans del segle XX pràcticament havien desaparegut. El mateix que fa aquest cantant lituà amb la cançó "Ocells". Vols saber-ne més? Doncs us agradarà saber què va passar amb elles.

Durada: 58 min

Avui el nostre particular viatge ens portarà a l'estiu de 1816, que passaria a la història com "l'any sense estiu". El motiu va ser una anomalia climàtica provocada per l'erupció d'un volcà a Indonèsia l'abril de 1815. L'enorme quantitat de pols i sofre expulsada a l'atmosfera va enfosquir el cel i va provocar un fred persistent fins i tot en regions habitualment càlides. I és en aquest context quan un grup de joves britànics es va reunir en una mansió situada a la vora d'un llac a prop de Ginebra. Entre ells hi havia un poeta, la seva amant, la germanastra d'ella, un cèlebre poeta i el seu metge personal. La climatologia adversa els va obligar a passar dies reclosos, cosa va propiciar llargues vetllades dedicades a la lectura i la conversa. I de tot plegat naixerien dos mites literaris, Frankenstein i el Vampir. Els van escriure dos dels assitents en aquella trobada. Que qui eren? Hauràs de fer el viatge, estimat, estimada!

Durada: 58 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a dos universos completament diferents. Per un costat, ho hem fet amb el llibre de poemes de Joan Margarit "Un hivern fascinant", del 2017, on l'autor intenta ordenar i explicar el dolor, la bellesa, el pas del temps, l'amor i la pèrdua, i per l'altre, amb Adriano Celentano i la seva cançó del 1972 "Prisencolinensinainciusol", on l'autor el que volia era no dir res de res. La lletra no té cap sentit, és un guirigall. Ell deia que com que la humanitat no ens entenem els uns amb els altres, amb aquesta cançó en tenim prou. El poeta, en canvi, intenta fer tot el contrari. I les músiques són boníssimes!

Durada: 57 min

Avui el nostre tour particular ens ha fet viatjar a uns llocs meravellosos, misteriosos i plens de música. Però la parada l'hem fet a Aústria. I em direu "sí, però on?" Doncs hem anat al poble on va néixer la mare Mozart i on també va viure durant disset anys la seva filla Maria Anna Mozart. Hi hem anat per partida doble: amb una carta que va ser escrita des del poble, i també hem anat a un museu. Sembla enrevessat, però no ho és gens. És meravellós, fer aquest tour!

Durada: 52 min

Avui el nostre particular viatge ens ha portat a conèixer una artista que va ser coneguda, reconeguda i admirada per haver creat i representat el que ella anomenava els seus "Cants plàstics". Els dansava acompanyada de música de Chopin, Grieg, Paderewski, Granados, Schumann, Liszt, Bach...! S'abillava espectacularment i sortia a escena: (...) "La idea és dansar sobre les idees i les sensacions que la partitura em comunica. Ho rebo com un poema, que no expresso en paraules, sinó amb els moviments i les línies del meu cos i amb l'expressió del meu rostre", deia ella. I d'aquesta manera va recórrer mig món oferint les seves danses, com a deessa, com a nimfa, com a dona captivadora, turmentada, passional, ingènua, del món real, o del clàssic. Havia nascut a Barcelona el 1889 i va fer d'Arenys d'Empordà el seu refugi i del seu art, el seu món particular. Es deia Àurea de Sarrà.

Durada: 55 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar al segle XII. Aquell va ser el moment àlgid d'un grup social amb unes característiques peculiars: pertanyien a l'elit cultural, criticaven obertament el poder establert i menaven una vida dedicada al joc, el vi i les dones. I eren monjos. Eren els goliards. Els "Carmina Burana" i el "Cançoner de Ripoll", també conegut com a "Cançoner eròtic de Ripoll", estan emparentats amb aquesta tradició de la poesia goliarda. Vols saber per què? Vols saber quin compositor del segle XX i per què el va convertir en la cantata que avui s'ha fet mundialment famosa? Hauràs de fer el viatge!

Durada: 52 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat a Anglaterra l'any 1664 que és l'any que es va crear a la Societat Reial Britànica un comitè especial per llegir literatura de viatges. La idea ens pot semblar forassenyada avui dia, però us puc assegurar que en aquell moment els viatgers estaven classificats en tres modalitats i cadascuna tenia el seu què. Voleu saber com funcionava la cosa, o més ben dit, la societat aquesta? Doncs haureu de fer el viatge.

Durada: 58 min

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la lectura d'un llibre que està considerat un dels més importants del segle XX, "L'home a la recerca de sentit". És d'un neuròleg, psiquiatre, filòsof austríac d'origen jueu i creador de la logoteràpia: Viktor Frankl. El llibre explica la vida d'un presoner d'un camp de concentració, que era ell, des de la perspectiva d'un psiquiatre. Descriu la manera com va poder sobreviure, vivint en el seu propi ésser, sense res, malgrat que ho va perdre tot. Fins i tot en les condicions més extremes de deshumanització i sofriment, l'home ha de trobar una raó per viure, basada en la seva dimensió espiritual. Sense aquesta dimensió, es produeix un col·lapse interior que pot conduir l'home al buit existencial o bé a la mort. Com a souvenir, hem anat a Swastika. És un poblet de 500 habitants del Canadà fundat el 1908 al voltant d'una mina d'or. El nom prové del sànscrit "svastika" i significa "bona fortuna" o "benestar".

Durada: 57 min

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb paraules de Johannes Brahms. No és exactament una carta, però és un poema que el compositor va fer servir per escriure "Nänie", una obra fúnebre dedicada al pintor Feuerbach. Johannes Brahms i Feuerbach havien estat amics. Bé, potser no amics, exactament; almenys, no íntims. Es van conèixer el 1865 a Baden-Baden; llavors el pintor vivia a Roma i passava l'estiu al mateix balneari que Brahms, i allà es van anar retrobant els anys posteriors. Brahms i Feuerbach tenien caràcters diferents: el pintor era un home de món, amb molt d'encant personal, en canvi Brahms era un home amb poques habilitats socials. En aquell ambient cosmopolita i segurament un pèl frívol del balneari, devia sentir-se una mica intimidat per la presència aclaparadora de Feuerbach. En tot cas, mai van tenir una relació fluida, és més, s'havien barallat alguna vegada. Paraules que a Brahms no el van fer trontollar! Us ho explico!

Durada: 56 min

Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb alguns músics i músiques que van saber i saben encara despertar els nostres sentiments més íntims i els nostres sentits. Barbara Strozzi, Felix Mendelssohn, Georges Bizet, Chabuca Granda i d'altres que descobrireu si feu aquest viatge amb mi i ells i elles. No us decebrà! És més, descobrireu una compositora que us pot agradar molt, moltíssim.