Arrimadas ha recordat la seva actuació el 2017 al Parlament (EFE/Kiko Huesca)
Inés Arrimadas ha instat Meritxell Batet a aturar el ple: ""El mateix que li vaig dir a la senyora Forcadell el 2017: no permeti això."" (EFE/ Kiko Huesca)

El pols de la dreta al poder legislatiu

Directora de "L'Estafador de l'amor"
2 min

Aquests dies s'està fent al TNC "Una noche sin luna". Una obra de Juan Diego Botto sobre Federico García Lorca que fa dos anys que omple teatres. La Sala Gran és plena com un ou cada vespre per veure com Botto es transforma en el poeta andalús.

És una obra excel·lent, que sacseja, que emociona i que indigna. Un homenatge a la figura de Lorca que va més enllà dels textos de teatre i dels poemes que va escriure, i aborda una dimensió no tan coneguda, la del Lorca compromès. Un compromís social i polític que el converteix en una figura clau de la història d'Espanya. Lorca com a metàfora de la història d'un país.

Hi ha paral·lelismes constants, a l'obra, amb el que està passant ara. A partir de frases textuals de Lorca, com quan va dir, l'any 36: "No es pot ser neutral, perquè si no guanyem ja ens podem acomiadar de la nostra Espanya. Ens faran fora, si és que no ens maten."

O quan va manifestar que odiava a "qui és espanyol per ser espanyol i prou, i se sacrifica per una idea nacionalista, abstracta, amb una bena als ulls". Ho deia en una Espanya terriblement polaritzada on es parlava de cop d'estat. Vuitanta-sis anys després, a Espanya la polarització marca la vida política i les paraules més repetides ara fa 24 hores al Congrés dels Diputats han estat, precisament, "cop d'estat".

Quan la dreta acusa el govern del PSOE de ser "il·legítim" està dient que el poder li pertany, que és seu, i que l'hi han pres. Com si fos patrimoni propi. Ho proclama des de la política, des dels mitjans i des de la justícia. La falta de memòria, com la que reivindica Botto a l'obra de Lorca, fa que siguem on som.

Hi ha hagut un complex endèmic des de la mort de Franco a l'hora d'explicar què va ser la dictadura, com es va assassinar poetes, professors i sindicalistes, com es van prohibir llibertats i drets. Això fa que ara la dreta --la dreta estructural i profunda-- es permeti el luxe de plantejar un pols al legislatiu, a la seu de la sobirania popular, que dona peu a una crisi de les institucions, una crisi d'estat, sense precedents.

Avui és notícia

Més sobre El matí de Catalunya Ràdio

Mostra-ho tot