Els 10 manaments per escriure una novel·la negra: encara són viables avui?
Ronald Knox va publicar el decàleg de les bones novel·les de detectius el 1929. Knox era membre del Detection Club, que va presidir Gilbert K. Chesterton i del qual també formaven part Agatha Christie i altres escriptors de novel·la negra de l'època. Era l'edat d'or del gènere. Aquells 10 manaments proposaven que res no podia passar per casualitat o per accident, que l'autor no es podia inventar pistes sorpresa al final del text o que l'investigador havia de traslladar al lector tots els seus coneixements.
Si es complien, eren una garantia que el relat no feia trampes, no mirava de confondre el lector i era honest en tot moment.
Els manaments de la ficció detectivesca, com a preàmbul de "Tothom a la meva família ha matat algú"
De fet, el jurament per entrar a formar part del Detection club ja deixava clar l'esperit de la proposta:
Promet que els seus investigadors desentranyaran de veritat els delictes que se'ls presentin fent servir l'enginy que li plagui atorgar-los, sense confiar en la revelació divina, la intuïció femenina, les superxeries, les martingales, les coincidències o els casos de força major?
Benjamin Stevenson ho aconsegueix
L'australià Benjamin Stevenson explica a Catalunya Ràdio que de seguida va tenir clar que volia assumir el repte d'escriure una novel·la negra seguint fil per randa aquestes regles:
Vaig començar a escriure quan va esclatar la pandèmia i em rondava la idea de què havia de fer si aquell s'acabava convertint en l'últim llibre que podria tirar endavant. Per això vaig voler utilitzar totes les idees boges que tenia guardades en un calaix. Mentre l'escrivia, de sobte, vaig trobar aquestes regles de Ronald Knox i em van fascinar.
El resultat, "Tothom a la meva família ha matat algú", que publica en català Columna, està revolucionant el gènere arreu.
Tenia un full d'Excel amb totes les pistes de la trama, de manera que cadascuna havia de tenir un paper en el gran final. Es van acumular 360 pistes i totes havien de ser transcendentals i les havia de descobrir el detectiu. Però alhora havia de mantenir la tensió, amb girs i sorpreses, i aquest va ser el repte més gran, sorprendre sense mentir.
Fins i tot, Stevenson s'ha atrevit amb els espòilers.
Al primer capítol ja avanço a quina pàgina es produeix cadascuna de les morts de la història. El llibre és ple d'espòilers i el primer és el títol: Tothom de la meva família ha matat algú. Això no vol dir que tots siguin assassins.
El truc és que com més sap el lector, menys en sap en realitat. I vaig anar descobrint a mesura que l'escrivia que fer espòilers incrementa el suspens i la tensió i també ajuda a ser més juganer.
HBO ja n'ha comprat els drets
Stevenson és comediant, a banda d'escriptor, i ha aportat moltes dosis d'humor a la novel·la:
Avui les novel·les negres són molt bones, però també massa espesses i fosques, i volia fer-ne una que fos divertida. Havia de ser una gran novel·la negra amb tocs d'humor i no una novel·la negra còmica. Per això, la clau era que els fets dramàtics de la trama havien de ser absolutament seriosos. Vaja, que ningú podia morir trepitjant una pell de plàtan.
Els productors de sèries com "The white lotus", "Mare of Eastown" o "Big little lies" són els que han adquirit els drets del llibre i ja treballen per adaptar l'argument a la petita pantalla:
Hi confio plenament. Tenien una idea fantàstica i molt clara del que volien fer amb el llibre. Espero que se'n surtin i estic molt emocionat de formar part ara d'un equip que ha creat xous tan bons. És clar, va ser impossible dir-los que no.
A "Tothom a la meva família ha matat algú", el protagonista, Ernie Cunningham, es converteix en narrador i detectiu alhora quan apareix un cadàver a l'hotel de muntanya on es reuneix amb la seva família. Els seus familiars són els principals sospitosos perquè tothom que duu el seu cognom està predestinat a ser-ho.
