Aquesta setmana la dediquem a un compositor inclassificable, el francès Erik Satie. Ell mateix s'anomenava "fonometrògraf", i algunes de les seves composicions són autèntiques icones de la música francesa. Però qui va ser realment Erik Satie? Els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, t'ho expliquen al llarg d'aquesta setmana.
ESCOLTA-HO ARAErik Satie rebutjava la música de Richard Wagner i això el va portar a compondre allunyant-se de la grandiositat wagneriana per crear obres amb molt pocs recursos. Però com crea aquesta estètica tan associada a l'impressionisme francès? Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ho analitzen.
La influència d'Erik Satie va anar molt més enllà de França, ja que algunes de les seves obres han estat determinants per a compositors tan llunyans a ell com John Cage i Philip Glass. No et perdis aquest capítol amb les influències de Satie en compositors del segle XX.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" us proposen descobrir la vida i les obres del compositor Bedrich Smetana, per això ens traslladarem fins a la República Txeca per endinsar-nos en el meravellós univers d'un músic que va créixer parlant alemany, però que va voler aprendre el txec quan ja era adult per poder reivindicar-lo i utilitzar-lo en les seves obres.
A causa dels anys en què Smetana va haver d'exiliar-se del seu país, el seu sentiment nacionalista es va veure accentuat, i això va quedar palès en la seva obra, que, progressivament, cada cop era més nacionalista. Els Homes Clàssics t'expliquen l'evolució en l'estètica musical de Smetana.
"Má vlast" (La meva pàtria), és la composició més cèlebre de Smetana. La va anar creant de manera progressiva, entre els anys 1874 i 1879, i hi trobem la influència de compositors com Franz Liszt o Richard Wagner. En aquest capítol, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, us ho volen demostrar.
Smetana va seguir l'estel creatiu de Wagner i Liszt en el sentit de la llibertat creativa que van abanderar els membres de la Nova Escola Alemanya; però aquesta llibertat la va posar al servei de la identitat txeca i va crear obres com l'òpera "La núvia venuda".
Aquesta setmana Txaikovski hauria fet 185 anys i "Els homes clàssics" ho celebren repassant algunes de les seves obres més interessants més enllà de les simfonies. Comencem amb els famosíssims ballets, d'una inspiració inigualable, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
A Txaikovski no li va importar compondre grans obres orquestrals fetes expressament per a ocasions especials, tot i saber que només s'interpretarien una vegada. Tot i això, aquestes obres porten el segell de qualitat del compositor rus i les coneixerem amb "Els homes clàssics".