Cada dos anys, coincidint amb la setmana del 7 de maig, "Els homes clàssics" li dediquen els programes a Johannes Brahms, i aquest any es volen centrar en un període de la seva vida en què, un cop estrenada la "Primera simfonia", el seu prestigi com a compositor es va consolidar. Comencem per l'any en què va donar definitivament per acabada la seva Simfonia número 1, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
L'amistat amb Joseph Joachim va fer-se evident en la composició del concert per a violí, que es va convertir en l'instrument protagonista de l'any 1878 amb Brahms. El concert i la sonata per a violí de Brahms, amb "Els homes clàssics".
En el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, es pregunten quines característiques té el català per ser cantat, però també quines dificultats. Així que conversen amb la soprano Mercedes Gancedo, nascuda a l'Argentina però resident a Barcelona des de fa setze anys, per saber quines singularitats té el català a l'hora de cantar-lo per a algú que l'ha après d'adult. Però també parlem amb el baríton Carles Pachon, nascut a Navàs però que ara viu a Berlín i que, per tant, és nouparlant de l'alemany.
En aquest segon capítol de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics es pregunten: quines són les singularitats dels idiomes que protagonitzen principalment les grans òperes? Així que analitzen l'italià, el francès i l'alemany, i com les seves característiques condicionen el cant i, fins i tot, la temàtica.
Alguns compositors, com Wagner, sempre van compondre òperes per ser cantades en la seva llengua materna. Però d'altres, com Verdi, van haver d'adaptar la seva música al francès, un idioma que parlava, però que no era la seva llengua materna. Va condicionar, això, la seva manera de compondre? Els Homes Clàssics ho analitzen.
Aquesta setmana els Homes Clàssics la volen dedicar a grans duets de la història recent de la música. Comencen amb dos pianistes que, a priori, sembla que tenen poc en comú, l'explosiva Martha Argerich i el reflexiu Nelson Freire. Junts esdevenen l'equilibri perfecte entre seny i rauxa.
De dos pianistes, a dos violinistes. En aquest segon capítol dedicat a grans duets llegendaris, escoltarem Pinchas Zukerman i Itzhak Perlman. I és que la col·laboració entre Perlman i Zukerman no respon a la idea d'un duo formal amb una trajectòria programada, sinó a una amistat personal que es tradueix en trobades musicals plenes de naturalitat.
La relació entre la violoncel·lista Jacqueline du Pré i el pianista Daniel Barenboim va anar més enllà del terreny musical, van ser parella i van protagonitzar algunes gravacions memorables. Malauradament, una malaltia es va endur massa d'hora la jove violoncel·lista. Els Homes Clàssics t'expliquen la seva història.
En aquest capítol els Homes Clàssics posen el focus en un altre duet excepcional, el format pel violinista David Oistrakh i el pianista Sviatoslav Richter. Oistrakh aportava el cant, la calidesa i una estabilitat expressiva; mentre que Richter, al piano, aportava una energia estructural poderosa i una visió global de l'obra.
En una setmana dedicada a grans duets de la història de la música, no podia faltar l'òpera, i en aquest cas amb dues veus d'excepció, la soprano australiana Joan Sutherland i el tenor italià Luciano Pavarotti. Junts van protagonitzar gravacions llegendàries, però també van tenir una relació personal que va condicionar les seves carreres.
Aquesta setmana els Homes Clàssics volen centrar-se en les variacions sobre temes de compositors coneguts, però no poden començar una setmana així si no parlen de les Goldberg, i menys en el 299è aniversari del naixement del clavecinista que va donar nom a l'obra de Bach. Així doncs, comencem la setmana amb les Goldberg de Bach amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Haydn va compondre la melodia que acabaria esdevenint l'himne d'Alemanya i, per tant, una obra molt coneguda que han variat molts altres compositors. Mozart, per la seva part, és el gran compositor clàssic d'òperes molt populars, amb temes que han sigut inspiradors per a altres compositors, que n'han fet variacions que repassem amb els Homes Clàssics.
El Capritx número 24 de Paganini ha sigut una de les peces més variades per compositors posteriors, cosa que demostra que no només ell podia fer versions diabòliques del seu propi tema. Coneixem les millors variacions sobre un tema de Paganini amb els Homes Clàssics.
El pianista Vladimir Ashkenazy és un dels màxims exponents de la tradició russa del piano, però qui és realment aquest cèlebre pianista i director? En aquest primer capítol, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, fan un repàs a la seva vida artística.
Interpretar la música per a piano de Rakhmàninov és un repte enorme, i Ashkenazy va assolir-lo amb èxit de crítica i públic. En aquest capítol, els Homes Clàssics es fixen en les característiques de les obres per a piano de Rakhmàninov i com va interpretar-les el pianista Vladimir Ashkenazy.