
Aquesta setmana, coincidint amb l'aniversari de Wagner i avançant-nos al 150è aniversari de la Tetralogia de "L'anell del Nibelung", els Homes Clàssics -Albert Galceran i Pedro Pardo- assumeixen el repte d'endinsar-se en aquestes quatre òperes en què Wagner va estar treballant al llarg de més de 25 anys: "L'or del Rin", "La valquíria", "Siegfried" i "El capvespre dels déus". Què tenen d'especial per ser considerades una de les obres més ambicioses de la música occidental? Perd la por a Wagner amb nosaltres!

Comencem a transitar per la Tetralogia de Wagner o, el que és el mateix, el cicle de "L'anell del Nibelung" amb el pròleg d'aquesta majestuosa creació, "L'or del Rin". Per tant, conté, en essència, tots els conflictes i idees que es desenvoluparan al llarg de la Tetralogia.

Després del pròleg de la tetralogia, arriba la primera jornada, "La valquíria". En aquesta òpera, Wagner se centra en els conflictes humans. El nucli de l'obra és el xoc entre l'amor, la llei i la llibertat. Endinsa-t'hi acompanyat d"Els homes clàssics", que, entre d'altres, te'n destacaran els leitmotivs més rellevants.

Seguim avançant en l'univers wagnerià de la tetralogia de "L'anell del Nibelung", i en aquest capítol coneixem la tercera òpera del cicle o segona jornada, "Siegfried". Aquest títol representa l'aparició de l'heroi lliure, aquell que no està sotmès ni a les lleis dels déus ni a la por. A més, és una obra on la natura, la innocència i el descobriment del món tenen un paper central, però també on es comencen a entreveure els límits d'aquesta llibertat.

Coincidint amb el 213 aniversari de Richard Wagner, "Els homes clàssics" arriben a la fi del cicle de "L'anell del Nibelung" amb "El capvespre dels déus". Per tant, és el gran desenllaç de tota la història. Com no pot ser d'una altra manera, és una obra monumental, tant musicalment com dramàticament, que porta fins a les últimes conseqüències els conflictes plantejats des de "L'or del Rin".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" han fet una aproximació molt genèrica a Wagner i la seva manera d'entendre l'art de la composició i la direcció, tot per preparar-nos per conèixer la Tetralogia o cicle de L'anell del Nibelung. Escolta el resum d'aquesta intensa setmana.

Wagner va ser un compositor amb idees grandioses, tant és així que va fer evolucionar de manera important el llenguatge orquestral, fins al punt d'arribar a dissenyar instruments com la tuba wagneriana. "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Podríem dir que Richard Wagner no només era un gran compositor, sinó que també era un pensador. I, per això, les seves obres estan impregnades de moltes idees. És a dir, ell no busca només agradar a través de la seva òpera, sinó que pretén convèncer a través de la seva filosofia. La vols conèixer? No et perdis aquest capítol.

Cada dos anys, coincidint amb la setmana del 7 de maig, "Els homes clàssics" li dediquen els programes a Johannes Brahms, i aquest any es volen centrar en un període de la seva vida en què, un cop estrenada la "Primera simfonia", el seu prestigi com a compositor es va consolidar. Comencem per l'any en què va donar definitivament per acabada la seva Simfonia número 1, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

L'amistat amb Joseph Joachim va fer-se evident en la composició del concert per a violí, que es va convertir en l'instrument protagonista de l'any 1878 amb Brahms. El concert i la sonata per a violí de Brahms, amb "Els homes clàssics".

En el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, es pregunten quines característiques té el català per ser cantat, però també quines dificultats. Així que conversen amb la soprano Mercedes Gancedo, nascuda a l'Argentina però resident a Barcelona des de fa setze anys, per saber quines singularitats té el català a l'hora de cantar-lo per a algú que l'ha après d'adult. Però també parlem amb el baríton Carles Pachon, nascut a Navàs però que ara viu a Berlín i que, per tant, és nouparlant de l'alemany.

En aquest segon capítol de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics es pregunten: quines són les singularitats dels idiomes que protagonitzen principalment les grans òperes? Així que analitzen l'italià, el francès i l'alemany, i com les seves característiques condicionen el cant i, fins i tot, la temàtica.

Alguns compositors, com Wagner, sempre van compondre òperes per ser cantades en la seva llengua materna. Però d'altres, com Verdi, van haver d'adaptar la seva música al francès, un idioma que parlava, però que no era la seva llengua materna. Va condicionar, això, la seva manera de compondre? Els Homes Clàssics ho analitzen.

Aquesta setmana els Homes Clàssics la volen dedicar a grans duets de la història recent de la música. Comencen amb dos pianistes que, a priori, sembla que tenen poc en comú, l'explosiva Martha Argerich i el reflexiu Nelson Freire. Junts esdevenen l'equilibri perfecte entre seny i rauxa.

De dos pianistes, a dos violinistes. En aquest segon capítol dedicat a grans duets llegendaris, escoltarem Pinchas Zukerman i Itzhak Perlman. I és que la col·laboració entre Perlman i Zukerman no respon a la idea d'un duo formal amb una trajectòria programada, sinó a una amistat personal que es tradueix en trobades musicals plenes de naturalitat.

La relació entre la violoncel·lista Jacqueline du Pré i el pianista Daniel Barenboim va anar més enllà del terreny musical, van ser parella i van protagonitzar algunes gravacions memorables. Malauradament, una malaltia es va endur massa d'hora la jove violoncel·lista. Els Homes Clàssics t'expliquen la seva història.

En aquest capítol els Homes Clàssics posen el focus en un altre duet excepcional, el format pel violinista David Oistrakh i el pianista Sviatoslav Richter. Oistrakh aportava el cant, la calidesa i una estabilitat expressiva; mentre que Richter, al piano, aportava una energia estructural poderosa i una visió global de l'obra.

En una setmana dedicada a grans duets de la història de la música, no podia faltar l'òpera, i en aquest cas amb dues veus d'excepció, la soprano australiana Joan Sutherland i el tenor italià Luciano Pavarotti. Junts van protagonitzar gravacions llegendàries, però també van tenir una relació personal que va condicionar les seves carreres.

Aquesta setmana els Homes Clàssics volen centrar-se en les variacions sobre temes de compositors coneguts, però no poden començar una setmana així si no parlen de les Goldberg, i menys en el 299è aniversari del naixement del clavecinista que va donar nom a l'obra de Bach. Així doncs, comencem la setmana amb les Goldberg de Bach amb Pedro Pardo i Albert Galceran.