
Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, els "Homes clàssics" de Catalunya Música, volen reivindicar el compositor finlandès Jean Sibelius més enllà del seu poema simfònic "Finlàndia", i per això volen fixar-se en les seves 7 simfonies, set obres que ens permeten entendre la relació amb la composició i l'evolució vital del genial compositor. En aquest primer capítol contextualitzen el compositor, i se centren en la seva primera simfonia.

Les simfonies són una bona manera d'entendre l'evolució del llenguatge musical del compositor finlandès Jean Sibelius, i la seva Segona simfonia encara conserva la força i la grandiositat de la simfonia romàntica del segle XIX, però al mateix temps ja hi apareixen algunes de les característiques que definiran l'estil més personal de Sibelius. Descobreix-la amb els "Homes clàssics".

Acabem la setmana dedicada a les simfonies de Sibelius amb la darrera que va compondre, la número 7. És una obra molt diferent de les simfonies tradicionals i representa, en certa manera, el punt culminant de tota l'evolució de Sibelius com a simfonista.

El 30 de desembre del 1791, el 1863 i el 1935 es van estrenar tres òperes molt conegudes avui en dia. Casualitat o no, els Homes Clàssics dediquen la setmana a aquestes tres estrenes, començant per "La flauta màgica" de Mozart i la seva relació amb la francmaçoneria.

Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", de Catalunya Música, volen commemorar el 120è aniversari del naixement de Dmitri Xostakóvitx, i ho van fer amb un objectiu: endinsar-se en cinc obres del seu catàleg que representin la seva manera d'entendre la música i, és clar, que expressin la seva manera de viure. Comencem amb una simfonia, la número 5, la "la resposta creativa d'un artista soviètic a unes crítiques justes". Però a quines crítiques es refereix? No et perdis aquest capítol.

Si en el primer capítol de la setmana dedicada a Xostakóvitx el Pedro i l'Albert s'han fixat en la Cinquena simfonia del compositor rus, una obra nascuda de la por a la repressió, en aquest capítol se centraran en el seu Quartet de corda número 8 en do menor, opus 110, una composició que es pot interpretar com una reafirmació del món interior del genial compositor.

Tot i ser un compositor enormement original, Dmitri Xostakóvitx tenia certs elements que podem trobar de manera reiterada en les seves obres, i la Simfonia número 10 és una bona obra per reconèixer quins són aquests elements, i a més ens permet endinsar-nos en l'etapa de maduresa del compositor.

Xostakóvitx va compondre aquest concert per a violí amb la idea que l'interpretés un genial violinista amic seu. Però la por de ser acusat de "formalista" va provocar que l'obra trigués més temps del previst a estrenar-se. Ara bé, és una composició excel·lent que demostra les moltes cares del compositor rus: del lirisme més bell i expressiu al sarcasme. Descobreix-lo amb els Homes Clàssics.

Mai abans una simfonia havia tingut una història més cinematogràfica. Composta durant el setge nazi de Leningrad, la Simfonia núm. 7 ha esdevingut una ferotge crítica als totalitarismes. Una obra imprescindible per conèixer el genial Dmitri Xostakóvitx.

Luigi Cherubini va ser un dels compositors més valorats per Beethoven i va néixer en una època convulsa a escala mundial. Repassem les conseqüències que va tenir en la seva vida aquell període de temps amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

En la setmana de la Diada nacional de Catalunya els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, han pensat en com els compositors de la perifèria europea han utilitzat la música del seu país per explicar al món la seva identitat nacional. Comencem la setmana traslladant-nos fins a Bohèmia amb Antonín Dvorák.

A diferència de Dvorák o Grieg, Jean Sibelius va trobar una de les seves principals fonts d'inspiració en les llegendes, els herois, la natura i la mitologia finlandesa recollida en el "Kalevala". Vols saber de què es tracta? No et perdis aquest capítol dels Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Acabem la setmana dedicada als compositors que van fer de la música del seu país una eina d'expressió fixant-nos en Béla Bartók, el compositor hongarès que va anar molt més enllà, ja que no només incorpora referències del folklore del seu país, sinó que va estudiar i recopilar bona part de la música de tradició oral per preservar-la. T'ho expliquen els Homes Clàssics en aquest capítol.