Un any més arriba la setmana Beethoven, coincidint amb l'aniversari del naixement del geni de Bonn. En aquesta ocasió, "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, es fixaran en gravacions històriques d'obres d'aquest compositor. Per començar la setmana han triat una gravació considerada una "referència espiritual", es tracta de la Simfonia número 3 ("Heroica") dirigida per Wilhelm Furtwängler l'any 1944 a la ciutat de Viena, en plena Segona Guerra Mundial. Un context d'horror que va donar com a resultat, tal com afirmen alguns musicòlegs, "l'Heroica de l'apocalipsi".
En aquest segon capítol de la setmana dedicada a gravacions llegendàries de Beethoven, "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, han triat una gravació que alguns consideren "un acte de fe en la humanitat, no només en Déu". Es tracta de la "Missa solemnis" de Beethoven dirigida per Leonard Bernstein amb el cor i orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam. Una gravació històrica de l'any 1978.
El pianista xilè Claudio Arrau considerava que Beethoven era el compositor "més humà i universal", per això la seva trobada amb Leonard Bernstein va donar com a resultat una gravació quasi espiritual del Concert per a piano i orquestra número 4 en sol major.
L'any 1958, el baríton Dietrich Fischer-Dieskau va esdevenir tota una referència en enregistrar amb molt de rigor un cicle lieder. De fet, el primer cicle lieder de la història, "An die Ferne Geliebte" de Beethoven. Des d'aleshores, la manera de cantar aquest repertori ha canviat totalment. T'ho expliquen Pedro Pardo i Albert Galceran en aquest capítol.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" ens apropen a la figura del compositor txec Bohuslav Martinu, un home amb una vida intensa, marcada per l'exili i un catàleg immens que segueix les influències de la música que es fa al segle XX. Comencem pels primers anys de vida amb Albert Galceran i Pedro Pardo.
Aquesta setmana "Els homes clàssics" es fixen en la relació entre el cinema i la música clàssica, i per això se centraran en diverses pel·lícules que tenen grans obres de la música clàssica com a banda sonora, i no bandes sonores creades expressament per a la pel·lícula. El primer exemple és un dels més coneguts, l'icònic film "2001, una odissea de l'espai" de Stanley Kubrick.
Milos Forman va retratar la vida de Mozart a través d'un biopic que ha rebut crítiques per com tracta la relació entre Mozart i Salieri, però més enllà d'això, quines obres de Mozart utilitza durant la pel·lícula i quin ús els hi dona? T'ho expliquen "Els homes clàssics".
La pel·lícula "El pianista" de Roman Polanski va rebre 3 premis Oscar, però cap per la banda sonora original. I és que tota la música que apareix en la pel·lícula és de Chopin, ja que es basa en la vida del pianista Vladislav Szpilman. Descobreix la seva increïble història amb l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics".
Amb l'excusa de parlar de les serenates, aquesta setmana "Els homes clàssics" parlaran de compositors poc presents al programa. Comencem per Josef Suk que, més enllà de ser el gendre de Dvorák, té un catàleg molt interessant, al qual l'Albert Galceran i el Pedro Pardo ens acosten.
Walter Piston, el gran teòric de l'harmonia, va ser un dels compositors més prolífics del segle XX i té una serenata per a orquestra que ens fa viatjar a la música americana del segle passat. Coneixem l'alumne de Nadia Boulanger i mestre de Bernstein amb Pedro Pardo i Albert Galceran.
Aquesta setmana es commemora el 154è aniversari del compositor Amadeu Vives, un dels puntals de la tradició musical catalana, però també un dels compositors més importants d'un dels gèneres més valorats pel públic espanyol, la sarsuela. En aquest primer capítol, "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, s'aproximen a la figura del cèlebre compositor.
Amadeu Vives va néixer a Collbató, als peus de Montserrat, i ja de petit va mostrar interès per la música. Després d'un petit periple per Màlaga i Madrid es va acabar instal·lant a Barcelona, on, entre d'altres, col·laboraria en la creació de l'Orfeó Català. També va compondre obres de clar component nacionalista català.
Vives sempre va tenir interès per la música escènica i, encara vivint a Barcelona, va provar sort amb la sarsuela a Madrid. Va tenir tant d'èxit que s'instal·laria a la capital d'Espanya, ciutat en què viuria la resta de la seva vida component sarsueles de gran èxit.
Aprofitant que el protagonista de la setmana és el compositor Amadeu Vives, "Els homes clàssics" han aprofitat el context per fer un repàs històric de la sarsuela, des dels seus orígens. En aquest primer capítol es fixen en la sarsuela barroca, la gran desconeguda.
Lucia Popp, Edita Gruberová, Kiri Te Kanawa, Pilar Lorengar i Teresa Berganza; totes cinc van néixer a la primera meitat del segle XX i totes cinc van donar-se a conèixer cantant Mozart. Recupera els moments més destacats d'una setmana dedicada a cinc de les millors veus de la lírica de la història.
Aquesta setmana es commemora el 86è aniversari del naixement de la soprano Lucia Popp que, malauradament, va morir als 54 anys. Popp va donar-se a conèixer cantant òperes de Mozart, però ja en la maduresa va saber adaptar el seu instrument al repertori de Richard Strauss. Aquesta setmana, "Els homes clàssics" es fixen en diverses cantants que han tingut a Mozart com a punt de partida de la seva carrera.