Els musulmans de Catalunya celebren el ramadà
Avui comença el ramadà, la festa religiosa més important dels musulmans. Han esperat que es dibuixi el primer fil de la lluna nova per començar el ramadà, el novè mes del calendari lunar islàmic. Des que trenca la lluna nova fins que s'acaba el mes lunar, d'aquí uns 30 dies, els fidels compleixen el quart pilar de l'islam.
Durant aquest mes seguiran una sèrie de pràctiques d'abstinència cada dia des de l'alba fins que es pongui el sol, amb pregàries de l'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans. Adil Arradi, un membre del centre cultural islàmic del Clot, a Barcelona, enumera els principis que marquen el ramadà:
Abstenir-se de menjar o beure, de tenir relacions sexuals i de fumar durant tot el dia, fins a la nit. També es multipliquen els actes d'adoració i tot el que acosta els musulmans a Déu: les pregàries i les lectures de l'Alcorà, sobretot a la nit.
El dia a dia de la comunitat musulmana està marcat per cinc pregàries obligatòries. Durant el ramadà, però, l'oració de la nit va seguida d'una de voluntària. Ens ho explica Mohamed Halhoul, secretari general del Consell Islàmic de Catalunya:
Són pregàries voluntàries, però normalment tothom fa aquest seguiment perquè són lectures de l'Alcorà. Les segueix l'imam recitant i es fa una pregària conforme amb el que s'havia fet tradicionalment amb els seguidors del profeta. I això sí que es repeteix durant els 29 o 30 dies del mes del ramadà.
Introspecció i solidaritat
El mes del ramadà té una doble dimensió: una pràctica individual i d'introspecció, i una altra amb un alt component social, segons Mohamed Halhoul.
L'essència d'aquest mes no només rau en aquesta elevació espiritual, aquesta transcendència que té el musulmà, que aquest mes es replega interiorment, sinó que també la segona part important d'aquest més és aquest sentiment de compartir. La generositat és més a flor de pell; la solidaritat, també.
Lluitar contra la xenofòbia
A Catalunya, la comunitat musulmana aplega més de mig milió de persones, una xifra que cada any augmenta pels reagrupaments familiars i per les noves generacions. Famílies que fa vint anys que van arribar i que han decidit establir-se aquí i que tenen fills i nets o bé que s'han reagrupat els últims anys.
Aquesta és una realitat palpable al carrer i des de la comunitat musulmana volen defensar-se i lluitar contra el discurs xenòfob d'extrema dreta. Ouasima Butalis és portaveu del centre islàmic del Clot.
Òbviament, aquests discursos preocupen, perquè atempten contra la llibertat de les persones. Sí que és preocupant l'auge que hi ha hagut els últims anys. Com ho afrontem? Sempre amb un discurs que sigui antagònic al de l'extrema dreta, que rebati les idees que priven de llibertat i que demostri la capacitat de conviure i que cadascú pugui predicar el que vulgui sense coartar la llibertat de ningú.
I és des d'aquesta llibertat individual que reivindica la Ouasima --que tothom cregui en el que vulgui-- que es vol construir una societat plural, justa i digna en què els discursos d'odi no tinguin cabuda.
