"Sense ficció" descobreix la identitat del "Negre de Banyoles", l'home que durant dècades va ser exhibit com una peça de museu
El conegut com a "Negre de Banyoles" tenia un nom. Sempre el va tenir, però fins avui era un misteri. Primer, per la deshumanització que va caracteritzar la seva profanació i posterior exhibició pública. Després, per les dificultats per identificar una persona morta al segle XIX a més de 7.000 km de distància de Catalunya.
En el 25è aniversari de la seva repatriació i enterrament multitudinari a Botswana, el documental "El negre té nom" es desplaça a la zona per descobrir la seva identitat. Aquest viatge d'investigació es transforma en una història de reparació amb què es tanca una ferida oberta fa gairebé dos segles.
Qui era realment el "Negre de Banyoles"?
Durant gairebé un segle, el cos dissecat d'un home africà va ser exhibit al Museu Darder de Banyoles com una raresa antropològica: l'anomenat "Negre de Banyoles". Una figura humana tractada com un objecte, que va estar a punt de fer trontollar la imatge internacional d'Espanya durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, quan el metge haitià Alphonse Arcelin en va exigir la retirada. El que va començar com una denúncia solitària, es va convertir en una batalla diplomàtica i simbòlica entre racisme, memòria històrica i dignitat humana.
El documental "El negre té nom" és un viatge trepidant i emocional, que arrenca amb una pregunta simple: Com és possible que mai sabéssim el nom d'algú que va estar gairebé cent anys exposat al públic? A partir d'aquesta pregunta, el documental reconstrueix la història des de tres fronts: el conflicte social i polític a Banyoles als anys 90; el drama personal de la família Arcelin, marcada per la lluita antiracista, i una investigació inèdita a Botswana i Sud-àfrica per descobrir la veritable identitat de l'home dissecat i contactar amb els seus descendents en un acte de reparació històrica.
Amb l'ajuda del periodista botswanès Job Morris i un descobriment crucial en un article de Le Figaro de 1831, l'equip localitza el veritable origen del difunt: Dithakong, a Sud-àfrica. Allà, entre descendents dels Bathlaping, descobreixen que l'home va ser un cap tribal: Molawa VIII. Dos segles després, el seu llinatge pot finalment retrobar-se amb la seva història.
"El negre té nom" va més enllà del documental històric. És un thriller d'investigació, una denúncia del colonialisme i el racisme, i un relat personal i íntim sobre les conseqüències de l'oblit i la deshumanització.
A través d'imatges d'arxiu, entrevistes íntimes, moments de confrontació, escenes carregades de tensió i emoció, i descobriments impactants, es qüestiona el racisme estructural, la deshumanització del passat i els silencis incòmodes que s'arrosseguen fins avui. El documental recupera així una ferida oberta de fa gairebé dos segles i la trasllada al debat contemporani.
La producció compta amb la participació d'Hélène Arcelin, filla del metge haità Alphonse Arcelin, que va liderar la campanya per retirar el cos del museu, així com l'exalcalde de Banyoles Joan Solana, entre molts altres protagonistes d'una història que interpel·la directament la societat catalana i la seva relació amb el passat colonial.
"El negre té nom", Premi al millor documental al FIC-CAT, convida a mirar de cara la història per entendre el present i plantejar com es poden tancar ferides amb veritat, memòria i dignitat.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Fèlix Colomer Vallès
Producció: Leire Ariz, Frank Belyeu
Producció executiva 3Cat: David Bassa Cabanas, Sílvia Pairó Vila
Producció delegada 3Cat: Joan Carles Villacreces Rodríguez
Direcció de fotografia: Fèlix Colomer Vallès
Música: Quim Badia
"El negre té nom" és una producció de 3Cat en col·laboració amb Producciones del K.O.
