Es disparen les denúncies per agressions LGTBI-fòbiques
Entre gener i març d'aquest any, 133 persones han estat víctimes de delictes d'odi per la seva opció sexual o de gènere. Cada dia, els Mossos d'Esquadra detenen o investiguen algú per aquests fets.
Els agressors tenen motius per sentir-se impunes
Durant el primer trimestre d'aquest any, la policia va rebre 70 denúncies relacionades amb l'LGTBI-fòbia, són més del doble de les 33 que hi va haver en el mateix període del 2022. La majoria de les denúncies són per agressions, amenaces i coaccions.
L'increment és molt alt, però els Mossos asseguren que només es denuncien una ínfima part de les agressions que en realitat es produeixen. Calculen que en el 80% dels casos no es presenta cap denúncia.
És a dir, que només es denuncien 2 de cada 10 agressions. I això, pel caporal Joan Miquel Martínez, cap de l'Oficina contra l'Odi i la Discriminació, té una conseqüència molt clara:
Allò que no es denuncia no existeix per a l'Administració i el sistema judicial. Si no es denuncia, aquell fet queda impune.
Del total de denúncies que s'arriben a tramitar, al voltant del 70% es resolen.
El perfil dels agressors
Home jove, que actua sol, en parella o en grup de tres. Aquest és el retrat robot de l'agressor de gais, lesbianes i transsexuals en un 95% dels casos.
I en dos escenaris, explica Joan Miquel Martínez:
En un 90% dels casos, a la via pública i el 10% restant, a les xarxes socials.
La major part de les agressions al carrer són de nit, però els Mossos no han detectat grups organitzats. En canvi, sí que han notat un increment, petit però significatiu, de casos en què tant les víctimes com els agressors són menors d'edat.
Ni un pas enrere
Aquest any, en el Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQA+, els diferents col·lectius que en formen part veuen amb preocupació l'ascens de l'extrema dreta i criden a defensar els drets aconseguits els últims anys.
El president de la Federació d'Entitats LGTBI de Catalunya, Manuel Peinado, alerta dels discursos de l'extrema dreta que proposen derogar aquests drets:
Aquests discursos posen en dubte i en risc tots els drets conquerits. El col·lectiu ho mira amb molta preocupació perquè no hi hagi cap retrocés. Aquests drets ja formen part dels drets humans i són inherents a les persones.
La vulnerabilitat de les persones LGTBIQA+ en general encara s'accentua més en el cas dels migrants i els refugiats. Des de l'associació ACATHI, que atén persones amb aquestes condicions, asseguren que les persones que formen part d'aquest col·lectiu concret encara pateixen més discriminacions i agressions.
El president de l'entitat, Rodrigo Araneda, ho atribueix a la permissivitat que es té amb l'extrema dreta:
S'ha donat ales als discursos de l'extrema dreta pensant que es desactivarien sols. I no. En aquest moment estan fent bastant de mal perquè fomenten l'ús de la violència al carrer.
L'associació recorda que les persones migrants o refugiades del col·lectiu LGTBIQA+ provenen de països on són il·legals les orientacions sexuals i les entitats i expressions de gènere no normatives, i això les fa més vulnerables.
Si ets heterosexual no pots celebrar el Dia de l'Orgull
Aquest és l'argument del líder de Vox. En declaracions a TVE, Santiago Abascal ha dit que no pensa celebrar el Dia de l'Orgull LGTBIQA+:
Doncs no, no ho tenia previst. Suposo que perquè soc heterosexual.
El dirigent de l'extrema dreta espanyola assegura que algunes persones homosexuals voten el seu partit i que n'hi ha moltes que no celebren aquest dia perquè "no s'identifiquen amb els missatges dels lobbies".
Una de les mostres de com ha influït l'ascens de l'extrema dreta és el cas de Nàquera, a la comarca valenciana del Camp de Túria. Aquest és l'únic municipi del País Valencià on governa Vox des de les últimes eleccions municipals, gràcies a un acord amb el PP, i on la corporació ha prohibit que s'exhibeixi la bandera LGTBIQA+ als edificis oficials i ja no s'hi poden fer concentracions específiques contra la violència masclista.
En contraposició, aquest dimecres, s'ha col·locat a la balconada del Palau de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona la bandera LGTBIQA+.
Catalunya, un exemple a seguir
En el context del Dia de l'Orgull, el govern ha anunciat que Catalunya tindrà el primer centre de memòria i documentació LGTBIQA+ del sud d'Europa i el cinquè del món. Serà una realitat gràcies a la col·laboració dels departaments d'Igualtat, Cultura i de Justícia amb entitats del col·lectiu, com ara el Casal Lambda, i --segons el president de la Generalitat, Pere Aragonès-- vol "convertir Catalunya en el primer bastió en defensa dels drets i llibertats davant l'onada reaccionària que assetja altres territoris i nacions":
Aquí no passaran perquè serem defensors d'un país de drets per a tothom.
Aquest centre de memòria i documentació LGTBIQA+ tindrà un espai expositiu i un centre de documentació per potenciar la recerca acadèmica i la creació d'eines pedagògiques per promoure entre els infants i adolescents valors com la igualtat i la diversitat.
