"Hvaldimir: La veritable història de la balena espia"
A partir d'aquell moment, els mitjans de comunicació, persones anònimes i associacions es van acostar al cetaci i li van posar el nom de Hvaldimir, una combinació del terme "hval", que en noruec significa "balena", i "Vladímir", que fa referència a Vladímir Putin.
Hvaldimir era una beluga excepcionalment social, que interactuava amb pescadors i turistes mentre feia entremaliadures, com ara recuperar objectes perduts al mar i jugar a buscar pilotes. Amb el temps, es va enfrontar a reptes, com ara conflictes amb les indústries locals i amenaces a la seva llibertat.
La personalitat lúdica i la intel·ligència de Hvaldimir queden immortalitzades en aquest documental, que destaca la seva popularitat i el misteri que envolta l'extraordinària vida d'aquest cetaci.
Tothom qui es va creuar en el seu camí va quedar fascinat per l'animal. Entre ells hi ha Fabrice Schnöller, un investigador francès especialitzat en la comunicació amb els cetacis, i la seva filla Morgane; Aleksander Nordahl, un periodista i fotògraf noruec, i Sebastian Strand, biòleg marí i fundador de l'ONG Marine Mind. Tots ells emprenen amb el mamífer marí una aventura increïble a través dels paisatges majestuosos del fiords noruecs.
Quan Fabrice Schnöller, codirector del documental, es va assabentar de l'existència del Hvaldimir, es va convèncer que aquella beluga podia ser "la pedra de Rosetta de la comunicació entre cetacis" perquè era de més fàcil accés que els catxalots i les balenes. La intenció d'en Fabrice era descobrir la història de la balena i desxifrar-ne el llenguatge. Així va començar la seva aventura compartida, esquitxada de trobades poètiques i increïbles, enmig d'una natura sorprenent.
La beluga espia
Jorgen Ree Wig, biòleg marí de la Direcció de Pesca de Noruega, va ser l'encarregat d'anar a buscar la beluga després de l'avís d'un pescador, que alertava que el mamífer havia quedat enganxat en una xarxa.
Vam arribar al lloc. Ho vaig gravar tot i vaig fer un munt de fotos. Vaig veure la barca de pesca i un torpede blanc a l'aigua que es dirigia cap a nosaltres. I aleshores vam veure que portava un arnès. Neda al voltant nostre. S'interessa per les barques. Busca el contacte amb els humans. No és un comportament normal. Tenim moltes ganes de poder treure-li l'arnès i de veure de què es tracta.
Els científics que van ajudar a treure l'arnès a la beluga creien que l'animal podria formar part d'un programa militar rus per fer servir cetacis amb finalitats de reconeixement. Les belugues podrien formar part d'una nova xarxa d'espionatge submarí?
El periodista i fotògraf Aleksander Nordahl explica com es va començar a parlar de la beluga espia.
Es va trobar en una regió que avui és una de les més importants del món des del punt de vista geoestratègic, on hi ha molta activitat dels serveis d'intel·ligència. Coneixem històries de l'època de la Unió Soviètica de l'altra banda del teló d'acer. Històries de dofins utilitzats com a armes de guerra. No són llegendes, són fets verificats.
Un animal sorprenentment sociable
Fabrice Schnöller, codirector del documental i fundador del projecte Darewin, era a Noruega la tardor del 2019 i tenia molt interès a trobar la beluga per investigar les interaccions amb humans. Una casualitat va fer que la seva embarcació trobés en Hvaldimir.
Notaves que buscava el contacte. No es comportava com un animal de presa. Era extraordinari perquè la seva conducta tranquil·litzava, no era gens agressiva. I es va crear un clima de complicitat, de joc.
A partir d'aquí, en Fabrice i la seva filla Morgane segueixen la balena per tot arreu per investigar el seu origen i el seu llenguatge.
El meu somni és demostrar que les belugues tenen dialectes. La humanitat fa més de 2.000 anys que somia amb aquest vincle entre els cetacis i la nostra espècie. Sempre hem tingut la sensació que existia alguna cosa especial.
El destí final
Sebastian Strand, biòleg marí i fundador de l'ONG Marine Mind alerta dels perills que corre una beluga que es troba en la situació del Hvaldimir, és a dir, un cetaci solitari i sociable que busca el contacte amb els humans.
Acaba sent perillós per a ella. Corre el risc d'una infecció per patògens estranys. I si li donen menjar pot patir un problema de dependència. També corre el perill de xocar contra embarcacions. Cada any perdem molts cetacis per culpa de les col·lisions. Sabem que la majoria d'animals que es troben en aquesta situació no sobreviuen gaire temps. Normalment menys d'un any.
Strand creia que, finalment, el que podia arribar a passar és que Hvaldimir es dirigís al punt més septentrional de Noruega, per on a vegades passen grups de belugues salvatges.
Espero de tot cor que en aquella regió, on serà fora de perill i podrà trobar menjar, tingui l'oportunitat de conèixer altres belugues com ell.
El Hvaldimir va prosseguir el seu viatge cap al sud durant tres anys. Quan semblava fora de perill i acceptat per la població local, Sebastian Strand el va trobar mort el 31 d'agost de 2024 a la regió de Stavanger. La seva desaparició va provocar una gran commoció.
Fitxa tècnica:
Direcció, guió i realització: Jérôme Delafosse, Fabrice Schnöller
Producció: Élodie Polo Ackermann, Rémi Tereszkiewicz, Clément Roques
Música original: Demusmaker, Anton d'Hoeraene
Muntatge: Maxime Didelot
"Hvaldimir: La veritable història de la balena espia" ("Hvaldimir. La véritable histoire du beluga espion") és una creació documental de Canal+, produïda per Imagissime, en coproducció amb Miluna Films i amb el suport del Centre National du Cinéma et de l'image animée.
