Confirmada la identitat de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos
El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha confirmat la identificació del cos del militant antifranquista Cipriano Martos després de fer les anàlisis antropològiques i genètiques de les restes localitzades a la fossa 11 de beneficència del Cementiri General de Reus. Martos va morir l'any 1973, després de ser torturat per la Guàrdia Civil.
L'anunci s'ha fet públic a Sabadell, davant d'un parc davant del qual vivia la família Martos. La consellera de Justícia Gemma Ubasart diu que és deure d'una societat democràtica el dignificar les persones que han estat víctimes de les dictadures
Les societats democràtiques avançades dignifiquen la memòria d'aquells que han lluitat per la llibertat i pels drets. La democràcia no ens la va regalar ningú i crec que és deure de la Generalitat rescatar la memòria de tots els Ciprianos que van lluitar per la Catalunya que avui tenim
Des de la direcció general de Memòria Democràtica s'han posat a disposició de la família per ajudar-los en el que calgui. El germà de Martos, Antonio, estava molt emocionat i ha fet aquesta reflexió.
Si la guerra va acabar l'any 1939, per què va continuar la guerra fins l'any 1978? Perquè el conflicte va continuar contra el poble. A més, el meu germà no va matar ningú sinó que simplement va llançar uns fullets demanant una mica de llibertat
En l'acte d'avui també hi era una companya de lluita obrera de Martos, Paqui Garcia que el recordava així.
Era bona persona i un gran lluitador, i ajudava a tothom que podia. Com a persona, era molt dolç, incapaç de matar una mosca, però quan tocava manifestar-se, ell es mobilitzava com qualsevol de nosaltres: llançava octavilles, feia pintades, tot clandestinament. Recordo que una companya va fer una pintada i li van disparar un tret a la cama
El procés de recerca i identificació
El cos de Martos va ser exhumat el 10 de gener després d'una complexa excavació arqueològica que va començar un mes abans. Se l'havia de localitzar entre les restes de 41 individus que eren a la fossa.
L'equip d'arqueòlegs i antropòlegs va confirmar que un dels cossos era compatible amb les característiques físiques de Cipriano Martos, pel que fa al sexe, l'edat, les dimensions i les ferides. Però també per la seva ubicació a la fossa, que coincidia amb la documentació que indicava en quina columna era i a quina profunditat.
El president Pere Aragonès i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, van anunciar la troballa de les restes del militant antifranquista. Un cop localitzat, es van traslladar les despulles al laboratori del Museu Arqueològic de Catalunya on es van fer els estudis antropològics i genètics per extreure'n les mostres i encreuar-les amb les dels familiars inscrits al Programa d'identificació genètica.
Qui era Cipriano Martos?
Martos era un obrer i sindicalista espanyol d'origen andalús nascut l'any 1942 en un poble de Granada. Va emigrar per buscar feina i després de passar per diversos municipis, va acabar instal·lant-se a Reus. Entre altres moviments, va pertànyer al FRAP, el Front Revolucionari.
El militant va ser detingut el 25 agost del 1973 a Igualada i va ser traslladat a la caserna de la Guàrdia Civil a Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. Allà el van interrogar i torturar i el van obligar a prendre's un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, que era una combinació d'àcid sulfúric i gasolina.
Dos dies després el traslladaven a l'Hospital de Sant Joan de Reus. Allà el jutge li va prendre declaració i poc després, el 17 de setembre del 1973, Martos moria per una hemorràgia interna.
Al llarg d'aquest procés la Guàrdia Civil va impedir que la família pogués veure Martos a l'hospital. El seu cos va ser enterrat en secret i tampoc es va permetre als seus familiars assistir-hi ni endur-se el cos al seu poble natal, a Granada.
El germà de Cipriano Martos, Antonio, va dir que ara la intenció és traslladar les seves restes al seu poble per enterrar-les amb els seus pares. L'entrega de les restes de la família depen ara del jutjat de Reus.
Programa d'identificació genètica
Amb Martos, ja són 20 les persones exhumades identificades a Catalunya des de la creació del Programa d'Identificació Genètica l'any 2016. A Catalunya hi ha 887 fosses de la Guerra Civil documentades amb unes 14.000 persones enterrades.
Fins ara s'han pogut recuperar les restes de 846 individus en 77 fosses.
