La cabra catalana torna a Girona
El sector ramader està recuperant una espècie autòctona que es creia extingida, la cabra catalana. A les comarques gironines, una parella treballa amb un somni compartit: que n'hi torni a haver tants exemplars que es pugui reconèixer aquest tipus de cabres com a raça. Una iniciativa que en Sergi Arimany Pruenca, bomber de professió, i l'Imma Puigcorbé, veterinària, intenten tirar endavant al Mas la Canova del Puig, a Begudà, a Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa.
Des de petit, en Sergi ha tingut bestiar a casa. A tots dos, a ell i a l'Imma, els mouen la passió i el romanticisme:
Qui és cabrer, ho és tota la vida. I jo ho soc. Les cabres tenen aquest punt salvatge, de tossuderia i potser m'hi veig reflectit. M'atrau aquest esperi lliure.
Van començar fa un any amb les cabres i ja en tenen més de 30 caps.
Aviat, amb la resta de bestiar que tenen, faran marca pròpia: "La Canova del Puig".
La cabra catalana és una espècie que va pel seu compte i pastura sola, com explica l'Imma:
És un animal molt rústic, molt adaptat al territori, i això vol dir que s'alimenta de la vegetació d'aquí. Això també vol dir que fa la funció extra de gestió del territori, una feina necessària per afrontar els incendis.
De fet, durant la postguerra era un aliment preuat perquè, com que és una espècie que no cal alimentar, es busca sola l'aliment. Com que el bestiar va per lliure, hi ha dies que ni tornen a casa.
La Canova del Puig és una masia envoltada de muntanya i de verd i el ramat tendeix a pujar amunt --no van pas cap al poble-- i en fan el seguiment amb un collar amb GPS que han posat a la capitana, la cabra seguida per la resta. D'aquesta manera, les tenen controlades a través del telèfon mòbil. Ara, les cabres ocupen una extensió de més de 200 hectàrees.
En Sergi i altres companys s'han constituït en associació perquè l'objectiu és que tornin a reconèixer aquesta raça, que també és una manera de poder obtenir alguna subvenció o ajudes "en moments difícils, que, de fet, per al primer sector ho són cada dia", assegura.
Tot just comencen amb el projecte, però per al Sergi és la seva passió, el que el mou:
Em desperto i em miro al mirall i penso: soc aquell nen que estava pendent de quan havien de parir les cabres o donava menjar a les vaques. Torno a ser jo.
