Miguel Giecco: "La cultura em va salvar quan vaig viure al carrer"
La cultura pot ajudar les persones sense llar a refer les seves vides. A més de revertir la pobresa o garantir un habitatge digne, l'àmbit cultural és clau en el procés de recuperació del projecte vital i les relacions socials de qui s'ha trobat en una situació de sensellarisme o de fer-los viure una vida més digna.
És el cas de Miguel Giecco, a qui la cultura li va servir de vàlvula d'escapament durant l'època que va haver de viure al carrer. Explica que tant a ell com a moltes altres persones que s'han trobat en la seva situació, poder anar al teatre, a un museu o llegir un llibre els ha servit i els serveix de teràpia per sentir-se vius, dignificats i entendre millor la vida.
La cultura em va rescatar i em continua ajudant. Llegir un llibre o anar al teatre era com un sedant. Crec que la cultura és bàsica perquè t'ajuda a entendre, per molt que la situació sigui difícil.
Trencar estigmes
Amb l'objectiu de sensibilitzar sobre la problemàtica del sensellarisme i garantir el ple accés al món cultural a les persones sense llar, l'entitat Apropa Cultura ha dedicat aquesta temporada i l'anterior a visibilitzar la situació que pateixen aquestes persones i conscienciar les entitats socials i culturals de la importància que té la cultura per a elles.
Clàudia Torner, coordinadora de l'entitat, remarca que la cultura és un dret per a tothom i que cal trencar estigmes sobre el sensellarisme en tots els àmbits.
Ens va quedar molt clar que les persones sense llar sí que volen accedir a la cultura, però cal posar-hi molts mitjans i trencar barreres actitudinals. La cultura és un dret i cal conscienciar les entitats que és tan important com l'habitatge, l'alimentació o l'ensenyament.
La cultura també pot ajudar les persones sense llar a viure vides més plenes i crear nous vincles socials, segons Roger Fe, membre de la comissió permanent de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona. Tot i això, assegura que no només es tracta de garantir-los l'accés econòmic a activitats culturals:
Mai tenim en compte la dimensió emocional, que és el 99% de la nostra vida. Perdre la por i preguntar com es diuen aquestes persones ja genera un canvi. El món cultural també ha de conèixer els seus horaris per no fer-los perdre oportunitats de feina o d'aconseguir un habitatge.
Una cultura més empàtica
A més de formacions, tallers i xerrades, una de les accions que van impulsar Apropa Cultura i el Museu Nacional d'Art de Catalunya durant la temporada passada és una guia de recomanacions i consells per a entitats culturals elaborada amb persones sense llar.
Una de les peticions d'aquest grup de treball va ser tenir més representació en obres de teatre, literatura, exposicions o el cinema. La principal, però, va ser més amabilitat i empatia per part de les institucions culturals i, segons Clàudia Torner, el canvi ja s'està començant a notar.
Abans, la primera reacció quan tenien una persona a la porta potser era trucar directament a la policia, en comptes de trucar a entitats socials o preocupar-se per què necessiten. Ara, molt sovint, ens truquen a l'Apropa Cultura, així que sí que notem una reacció menys dura.
Des del 2006, Apropa Cultura ha facilitat l'accés a més de 9.000 activitats culturals a persones sense llar.
