La religió i les muntanyes condicionen la genètica de la gent del Pirineu
El perfil genètic de les poblacions rurals del Pirineu català s'ha anat modelant al llarg del temps a causa de dos factors: l'abrupta orografia de les muntanyes i sobretot, els límits dels bisbats.
Són les primeres conclusions de l'estudi GENPIR, una investigació feta per les universitats de Lleida i Barcelona, a més a més dels serveis de salut de les comarques de muntanya i que s'ha publicat recentment a Frontiers in Genetics.
La recerca ha implicat quasi un miler de participants voluntaris nascuts a les comarques del Pirineu.
Principals conclusions
Segons Joan Fibla, professor de la Universitat de Lleida, responsable del grup de recerca genètica de malalties complexes de l'IRBLleida i director de l'estudi l'orografia és determinant, però els factors socials, culturals i religiosos també hi intervenen:
Totes les poblacions humanes compartim un mateix fons genètic i la diferència entre poblacions rau en la freqüència en què determinades característiques es presenten en cada una d'elles. Tot i així, poblacions properes poden presentar diferències, si existeixen barreres geogràfiques o socioculturals entre elles.
En el cas dels Pirineus catalans, no s'esperaven tanta diferència, comenta Fibla, entre els territoris que pertanyien als diferents bisbats, i no només a les diferents valls del Pirineu:
Les poblacions rurals del Pirineu català presenten un gradient de diferenciació genètica en un sentit oest-est, que respon tant a factors geogràfics com socials.
Les barreres geogràfiques hi han influït en el sentit que algunes valls estaven aïllades, i les altes muntanyes han impedit la relació entre algunes poblacions.
Però el fet més important són els límits dels bisbats, tal com explica Jesús Burgueño, professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida i membre de l'equip d'investigació, perquè els àmbits de relacions humanes han vingut molt determinats per l'església:
La divisió eclesiàstica de l'època moderna respon a les esferes humanes de relacions multiseculars. Per això, no és d'estranyar que les relacions familiars coincideixen aproximadament amb els límits dels bisbats.
Els humans, com a éssers socials, estem subjectes a unes regles que emanen del poder, econòmiques, polítiques o religioses, que més enllà de permetre el bon funcionament de les estructures socials, també modulen les relacions interpersonals. El paper de l'Església ha estat destacat al llarg de la història i ha actuat com a factor central i determinant de les relacions interpersonals en les societats passades.
Així doncs, una orografia singular ha determinat l'establiment de límits administratius-religiosos, perpetuats de manera inalterable durant segles, però la rígida estructura social imposada per l'Església catòlica durant llargs períodes de temps, han configurat l'estructura genètica de la població del Pirineu català, segon l'estudi GENPIR.
Aplicacions pràctiques
Ara comença la fase d'estudiar què impliquen aquestes diferències genètiques, que tal com recorda Fibla, que "no suposen trets físics o de caràcter" diferents. Tanmateix, saber el perfil genètic de la població tindrà aplicacions molt útils en el camp sanitari:
Podem saber quina predisposició té un sector de la població a determinades malalties i, en base a això, desenvolupar estratègies de salut pública per solucionar-ho.
Mostreig i migracions
La recerca ha implicat el reclutament de quasi un miler de participants voluntaris nascuts a les comarques del Pirineu. D'aquests s'han escollit 397 mostres corresponents a persones no emparentades que tenien els pares i els avis materns i paterns nascuts a les comarques pirinenques, el que es coneix com a "vuit cognoms pirinencs".
Un cop obtingut l'ADN de cada participant es van identificar més de 800.000 característiques genètiques que han permès obtenir el perfil genètic d'alta resolució de cada subjecte.
L'anàlisi d'aquests perfils indica que les poblacions de l'oest, és a dir les comarques de l'Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà i l'Alt Urgell, mostren marcades diferències amb les poblacions de l'est, a les comarques del Ripollès i la Garrotxa, i valors de diferenciació intermedis amb les poblacions del Pirineu central, el Berguedà i el Solsonès.
La comparació amb altres poblacions europees indica que en les poblacions de l'est del Pirineu, els fenòmens migratoris històrics del centre i nord d'Europa han deixat empremta, mentre que en les poblacions de l'oest, l'empremta ha esdevingut a partir de fenòmens migratoris històrics procedents de la península Ibèrica.
Tenint en compte l'orografia de la regió, el massís del Cadí constitueix una clara barrera geogràfica que separa les regions occidentals de les regions orientals pirinenques. Així i tot, no sembla clara cap barrera geogràfica que desconnecti les regions centrals (Berguedà-Solsonès) de les regions de l'est (Ripollès-Garrotxa), més enllà de les divisions administratives i religioses establertes pels bisbats de l'Urgell, Girona, Vic i Solsona.
La investigació multidisciplinària s'ha dut a terme amb la Universitat de Lleida (UdL), l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat de Barcelona, hi ha col·laborat la xarxa d'Hospitals del Pirineu i l'ha finançat la Diputació de Lleida.
El personal investigador ha indicat que queda per determinar fins a quin punt aquesta distribució genètica pot haver generat diferències interpoblacionals que es puguin reflectir en diferències en la susceptibilitat genètica a malalties.
La pàgina web del projecte és https://genpir.com/.
